En el context dels litigis entre Cali Apartments SCI i HX, per una banda, i el Fiscal General del Tribunal d’Apel·lació de París i l’Ajuntament de París per altra, en relació a la infracció dels primers d’una normativa nacional que exigeix autorització prèvia per a l’exercici d’activitats d’allotjament turístic, el Tribunal d’Apel·lació de París va presentar una petició al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per tal que es pronuncia sobre la compatibilitat entre el Codi de Turisme i el Codi de Construcció i Habitatge i la Directiva 2006/123, relativa al mercat interior europeu; en concret dels articles 1, 2 i 9 a 15 de dita Directiva.
Al respecte d’aquestes qüestions, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea fa les següents consideracions:
- Consideracions respecte al tipus d’activitat
Pel que fa als dubtes que suscita el concepte de ‘servei’ aplicat a l’allotjament turístic,el Tribunal assenyala que, segons l’art.4, punt 1, de la Directiva 2006/123, a efectes de la Directiva qualsevol activitat econòmica per compte propi, prestada normalment a canvi d’una remuneració, haurà de ser entesa com a tal.
- Consideracions respecte a l’aplicabilitat de la Directiva 2006/123 i de l’existència de raó imperiosa d’interès general
Pel que fa a les condicions previstes per l’article 9, apartat 1, de la Directiva 2006/123, la Cort considera que l’objectiu de lluitar contra l’escassetat d’habitatges destinats al lloguer residencial, en un context marcat per un mercat immobiliari tensionat, constitueix en sí mateixa una raó imperiosa d’interès general.
- Proporcionalitat de les provisions (règim d’autorització)
Així mateix, es considera que la llei francesa en qüestió és proporcionada pel que fa a l’objectiu perseguit. En concret, els requisits establerts es troben circumscrits a l’activitat específica del lloguer turístic, i s’exclouen els immobles que són residència principal del propietari. A més a més, en opinió de l’Alt Tribunal el règim d’autorització regulat té una aplicació geogràfica restringida, dirigida únicament a municipis d’alta densitat demogràfica, on s’ha demostrat l’efecte del lloguer turístic sobre el mercat residencial – com es desprèn de la documentació aportada al Tribunal de Justícia pel govern francés. Finalment, les característiques de l’objectiu a assolir no permeten aplicar mesures menys restrictives, com puga ser el control a posteriori, ja que aquestes no permetrien frenar la conversió d’immobles a lloguer turístic i per tant tampoc l’escassetat d’habitatge residencial.
- Consideracions pel que fa a l’establiment dels requisits d’autorització per part de les entitats locals
Pel que fa a la qüestió de si l’article 10, apartat 2, de la Directiva 2006/123 s’oposa a què la normativa nacional faculte els municipis per decidir en quines condicions fixen l’autorització -això els podria permetre exercir de forma arbitrària i sense proporcionalitat la seua potestat-, el Tribunal de Justícia considera que, en la mesura que la regulació esmentada delimita les condicions de concessió de les autoritzacions, resulta justificat considerar que aquestes estaran ajustades a la Directiva d’igual manera que ho està la regulació nacional.
Links:
