La Càtedra DAM va celebrar el passat 30 de setembre un Innotalk sobre “Experiències en la valorització de biogàs: Tendències actuals per a l'increment de la seua producció, la millora de la seua qualitat i introducció en el mercat"
La trobada, que va tindre lloc a l'Aula Ambiental de la EDAR de Logronyo va comptar amb la participació de quatre experts en temes de producció i valorització de biogàs:
- Jordi Cañas, de la consultora CANDO, que va parlar sobre la “Digestió per via seca de fangs” presentant l'experiència de Lappeenranta (Finlàndia) com primera planta en operació d'aquest tipus.
- Ismael Callejón, de ADD Synergy, que va centrar la seua xarrada sobre el procés de “Cryoupgrading” per a la producció de BioGNL i CO₂ líquid a partir del biogàs.
- Juan Espinosa, de URBASER, que va aportar dades sobre la “Valorització del biogàs en l'abocador de Valdemingómez (Madrid)”.
- Diego Fernández-Polanco, de teCH4+, que va parlar sobre el procés de “Hidròlisi Tèrmica” com a via per a obtindre un major rendiment en la producció de biogàs.
Així mateix, a la trobada van assistir tècnics del Consorci d'Aigües i Residus de La Rioja (CARE), d'Aigües Municipals de Vitòria (AMVISA) i de l'empresa Depuració d'Aigües del Mediterrani.
El potencial energètic dels biorresidus i dels fangs de EDAR és ben conegut des de fa dècades, però en un món on els recursos energètics són cada vegada més limitats i estan subjectes a grans fluctuacions en el seu cost, és vital aprofitar de la manera més eficient aquest potencial, tant des d'un punt de vista ambiental com econòmic.
Un exemple clar de l'aposta per l'aprofitament energètic dels residus és el de l'abocador de Valdemingómez. La instal·lació de 280 pous de captació de biogàs ha permés la generació de 19 MW d'energia elèctrica a partir de 22 milions de tones de residus. El biogàs extret, després d'un procés de neteja en torres de rentat, és valorat emprant 8 motogeneradors de biogàs de 2124 kW i una turbina de vapor de 1960 kW.
Aquest tipus de valorització energètica del biogàs també s'ha vingut aplicant des d'anys en les EDAR. No obstant això, en el model de EDAR del segle XXI han de plantejar-se altres reptes que permeten un aprofitament més eficient dels recursos continguts en els residus tractats en aquestes instal·lacions, entre ells el vector energètic. Això passa per implementar processos tecnològics avançats que fomenten la biodegradació de la matèria orgànica continguda en l'aigua residual i la generació de productes d'elevat valor afegit.
La digestió de llots per via seca en condicions mesòfiles es presenta com una tecnologia robusta per al tractament de llots de EDAR deshidratats, així com per al tractament de biorresidus. La utilització d'aquesta tecnologia en Lappeenranta (Finlàndia) ha permés tractar unes 13700 t/any de fangs a una sequedat mitjana del 23% generant al voltant de 75Nm3 de biogàs (55% CH4) per tona de fang humit alimentat.
La hidròlisi tèrmica, a través del procés TH4+, permet no sols l'increment en la producció del biogàs (al voltant d'un 30%) sinó també la reducció del volum de fangs produïts i la millora en la higienització d'aquests, aspecte clau aquest últim de cara a una possible valorització agronòmica d'aquests fangs. La pressurització i calfament del fang no digerit seguit de l'aplicació de dues etapes flash permet el trencament del material orgànic facilitant la seua posterior biodegradació en un procés de digestió anaeròbia que pot operar-se a menors temps de retenció.
Si bé el biogàs ha sigut tradicionalment valorat en les pròpies EDAR, la tendència actual és dirigir-se cap a processos que permeten augmentar el valor del biogàs produït millorant la seua qualitat o generant productes de major valor afegit amb una millor inserció en el mercat energètic. El procés de Cryoupgrading permet obtindre BioGNL, biocumbustible amb un contingut en metà >99%, que podria contribuir a la descarbonització del transport pesat i marítim, a més de contribuir a l'economia circular. En el procés de Cryoupgrading, el biogàs, una vegada pretractat per a eliminar la humitat i traces de partícules i impureses, és comprimit a uns 39 bar per a després ser refredat fins a aconseguir una separació entre el CH4 i el CO₂, obtenint BioGNL i CO₂ liquat el qual al seu torn podria mesclar-se amb hidrogen per a generar metà sintètic.
Els assistents al Innotalk van remarcar que la implementació en les EDAR de tecnologies com les presentades en la trobada permetria contemplar a les depuradores no com una indústria d'eliminació de residus sinó com una indústria productora de béns. Un clar exemple seria la generació de BioGNL i CO₂ liquat potenciant al seu torn en la EDAR aquells processos de tractament de les aigües residuals que afavorisquen la producció del biogàs com per exemple la hidròlisi tèrmica o la digestió per via seca.
Evidentment aquest canvi suposaria una aposta important per la innovació tant per part de les empreses explotadores de les EDAR com per part de les administracions responsables de la gestió d'aquestes instal·lacions. Una possible via per a afrontar aquest repte seria articulant processos de Compra Pública Innovadora.
A la finalització de la trobada, els membres de la Càtedra DAM presents en la jornada van valorar “molt positivament” la celebració del Innotalk ja que aquest tipus de trobades permet “discutir i intercanviar idees amb altres experts, millorar la projecció de la Càtedra, augmentar les possibilitats de sinergies amb altres entitats i avançar cap a la sostenibilitat ambiental del sistema de depuració d'aigües”.
Images:
