La 42a edició de la Universitat d’Estiu (UEG) va estar l’ocasió de retre un homenatge a tota la societat que va patir els efectes de la dana del 29 d’octubre, així com a les desenes de milers de persones que van oferir ajuda al poble valencià, reflexionant sobre l’onada de solidaritat que es va generar.
Des de distintes perspectives i disciplines, l’edició de 2025 de la UEG va deixar palés el paper transcendent del personal docent i investigador de la Universitat de València que, a través del pensament crític i la ciència, constitueix una veritable resistència enfront de la inèrcia productivista d’un sistema que, malgrat que durant dècades ha contribuït a incrementar el benestar social, progressivament ha fet l’ésser humà, en molts aspectes, més vulnerable.
Amb ‘Vulnerabilitat i resistència’ s’encapsulava, d’una banda, les causes que van conduir al tràgic desenllaç d’octubre del 24, a través d’una mirada analítica i en profunditat al passat -per a entendre com s’havia generat eixe desastre- i, d’altra, una mirada cap al futur, posant l’accent en la capacitat que té la societat, de manera col·lectiva, d’abordar els problemes que li afecten.
La UEG és un espai de generació d’idees i reflexió i en l’edició de 2025, inevitablement, la dana va centrar l’atenció del debat. Així doncs, a través de diferents cursos, diàlegs i converses amb experts de diferents disciplines, es va reflexionar sobre qüestions com la falta de preparació i previsió enfront dels riscos naturals en un territori històricament afectat per aquest tipus de fenòmens.
En paraules de la directora acadèmica d’UVgandia, Carme Melo, “el que ens fa vulnerables en l’actualitat és, paradoxalment, el nostre model de desenvolupament. Un model d’ocupació territorial que ha conduït a la urbanització de zones inundables i a la destrucció del sòl fèrtil i que, per tant, no ha pogut absorbir i laminar l’aigua de les avingudes mil·lenàries. Una dinàmica, en definitiva, que ha deixat a milers de persones atrapades en un parany de ciment”.
En aquesta línia, de totes les conclusions extretes, una de les més interessants és la idea de la vulnerabilitat que patim com a societat; una vulnerabilitat “autoinfligida” a conseqüència de les accions, les polítiques i el model de desenvolupament seguit. Aparellades, qüestions tan dispars com la manipulació a través de les xarxes socials, la Intel·ligència Artificial, l’auge del feixisme, el fracàs democràtic dels Estats Units d’Amèrica o la indefensió econòmica i militar d’Europa, apunten cap a aquesta esmentada vulnerabilitat. D’ací la urgència de repensar l’actual model productiu i cultural.
Igualment, entre d’altres de les conclusions a què es va arribar, destacava la necessitat de treballar cap a una major conscienciació ciutadana, per tal d’evitar situacions com la viscuda i repetir un desastre d’aquella magnitud, així com instruments d’ordenació i planificació basats en el coneixement dels serveis que presten els ecosistemes i, per tant, polítiques que respecten els límits del planeta.
Art que remou consciències
I si parlem de reflexió, pensament crític i debat, no podem deixar de mencionar el paper destacat de l’apartat cultural de la UEG; també en l’edició de 2025. Així doncs, enllaçant amb el lema d’enguany, el projecte expositiu presentat en el marc d’aquesta 42 edició, ‘Paisatge i canvi climàtic. La transformació de la mirada’, de Calo Carratalá, va aportar la mirada analítica a través de l’art.
La Casa de Cultura Marqués González de Quirós de Gandia acollia una mostra, comissariada per Marisa Giménez, que connectava la mirada personal i introspectiva de l’artista torrentí sobre el paisatge africà amb la vulnerabilitat, en aquest cas, climàtica. Una mirada poètica als paisatges del Senegal o Tanzània que evocava un compromís personal amb aquells llocs de la natura observats i que, a través del llenguatge artístic, reflexionava sobre les inqüestionables conseqüències del canvi climàtic, ens acostava a la nostàlgia de la pèrdua i ens recordava la necessitat de protegir el paisatge.
