L’objectiu del curs és reflexionar sobre els principals problemes que avui en dia trobem en l’àmbit econòmic i els reptes de cara a la sostenibilitat futura del model actual, tant en termes econòmics com ecològics i socials. La perspectiva que plantegem considera la dinàmica econòmica indissociable d’altres àmbits de la vida, i que, per tant, cal tenir una mirada ampla per abordar les causes i les conseqüències dels problemes econòmics. Els problemes ambientals, l’extracció de recursos naturals, el temps que dediquem a cuidar a les persones, el treball no remunerat, la divisió sexual del treball, la precarietat, la incertesa i vulnerabilitat laboral, els valors socials que conformen els models de consum, la diversitat territorial... Són aspectes que necessàriament cal considerar si volem comprendre què està passant i cap a on anem.

Sovint, conceptes com control, càstig o vigilància tendeixen a identificar-se amb les formes més explícites d’exercici del poder, del que s’anomena com a poder punitiu de l’Estat. El recurs a la penalitat com a mecanisme d’ordenació social, l’ús del sistema penitenciari amb una aspiració normalitzadora, o l’increment de la vigilància a partir de la lògica seguretat vs. llibertat, són clares mostres de la societat del control i les seues ramificacions a l’àmbit punitiu. Ara bé, en un context en que l’hegemonia del neoliberalisme travessa la nostra vida quotidiana, i amb l’amplificació dels seus efectes per la pandèmia, l’objecte del present curs és establir un diàleg entre ponents i assistents sobre les diferents formes que adopta el control social, no necessàriament vinculades a la seua identificació com a part del poder punitiu. En aquest sentit, la impossibilitat de gaudir de forma plena de drets fonamentals, com el dret a l’habitatge, la cada cop més menyspreada salut mental de les persones, fruït del ritme frenètic que marca la precarització de les nostres vides, o la transparència il·limitada marcada pel big data, entre d’altres, són aspectes que permeten oferir una mirada integral al control social. Aquesta visió funcional de la societat del control, exposada per autors com Foucault, mostra les variades modalitats per tal de disciplinar ments i cossos en l’exercici del poder.

Aquest curs pretén abarcar un ventall d’exemples de la mutabilitat de la Història. Els canvis continus que es produeixen en el temps, mercé a diverses causes: pandèmies, alteracions mediambientals, revolucions, noves propostes culturals, el mateix pas del temps...

Les relacions globals suposen un canvi en la comunicació, al món financer, al món cultural i l’oci i turisme. La pandèmia és una oportunitat per pensar en aquests canvis i les conseqüències socials, on les diferències es transformen en desigualtats. En aquest context geogràfic l’Estat té una força encara rellevant per protegir als mes febles o per assegurar els beneficis als més poderosos. La globalització ha estat possible i a la vegada ha promogut el desenrotllament de les TIC. El problema és la quantitat d'informació falsa, pseudocientífica present a la Xarxa, el que ha provocat fake news sobre la COVID i altres temes. Això fa palesa la necessitat de pensament crític en l’educació que es pot aplicar a analitzar si el tele-ensenyament es la solució del futur educatiu. Aquest pensament ha de valorar l´impacte, entre altres, sobre l'esgotament de recursos alimentaris, alguns per sobreexplotació, altres perquè s'han convertit en futurs dels mercats, en biocombustibles, o en monedes de canvi entre països. Temes que l’agra ecologisme posa de manifest i treballa com temàtica per el desenvolupament de actitud de canvi en el nostres estudiants. Un altre del problemes d´aquesta globalització es el increment en qualitat i quantitat, de les desigualtats de diversos tipus, i no son sols econòmiques, si no també de salut i educació. El col·lectiu mes afectat per aquestes desigualtats, en especials en temps de pandèmia, son les dones, afectades per una discriminació de gènere que també deu ser posada de manifest per una educació inclusiva e igualitària que propicií un canvi social i educatiu

La irrupció de la Covid-19 ha obert una etapa d’incertesa, on les regles de joc en l’escenari geopolític s’estan redefinint. Quina direcció seguiran? Ningú té la certesa, però sí que es pot aventurar que les relacions internacionals igual que la dinàmica quotidiana del nostre dia a dia mutaran. En el següent curs s’estudia l’abast, la naturalesa i els impactes de tots els canvis que s’estan produint des de l’inici de la pandèmia de la mà dels professors experts en la matèria. En primer lloc, s’està modificant l’agenda pública. La poca rellevància de les qüestions de salut pública o benestar està passant als annals de la història. La preocupació per l’economia comença a conviure mà a mà amb la preocupació per la salut i el benestar, amb un èmfasi especial sobre les cures. Es visualitza un gir en l’ordre de prioritats en l’agenda pública en la direcció de l’anomenada Agenda 2030 de l’ONU i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), és a dir cap a una societat sostenible, igualitària i inclusiva.

El domini mundial de la Xina seguirà en termes econòmics, i anirà creixent en altres dominis com el tecnològic o el militar, per citar alguns exemples. Cada volta tindrà més capacitat per a determinar les relacions internacionals, sent una veu amb vot i vet. No obstant això, en els propers anys de moment no tindrà el poder absolut, sinó que haurà de conviure amb altres potències en un món multipolar sectorialment. Un futur que pot modificar-se si occident no aconsegueix detenir la pandèmia i reprendre l’activitat econòmica front a una Xina que ha estat manifestant des del primer dia la capacitat de mantenir el control sobre la situació, fet que li està obrint les portes per a esdevindré definitivament la primera potència mundial.

La major sensibilitat cap el medi ambient continuarà expandint-se des de la societat civil cap els poders fàctics. No solament els governs, sinó que també les multinacionals assumiran com a propis els objectius de Fridays for Future, encara que les seues actuacions responguin a criteris de la coneguda com economia verda. En aquest sentit, és oportú subratllar la força del capitalisme per evolucionar i adaptar-se al ritme dels canvis de la humanitat. L’economia de mercat no desapareixerà. Es transformarà igual que ha evolucionat de la societat industrial a la societat digital. Serà capaç d’introduir tant l’economia verda com l’economia gris, que fa referència a totes les activitats econòmiques que s’articulen en torn a una societat envellida.

La crisis econòmica que comporta el coronavirus amb el consegüent canvi del model econòmic està erosionant, i va a seguir erosionant a la democràcia com a sistema polític. La incapacitat dels poders públics per a resoldre la crisis financera de 2009 i ara la crisis econòmica de la Covid-19 allunya a la ciutadania de les institucions polítiques. La frustració social cap a aquesta democràcia que va portar prosperitat en la segona meitat del segle XX està desembocant en l’auge de solucions polítiques antidemocràtiques, que a priori poden fer-nos pensar en una tornada a models autoritaris. No obstant això, la democràcia perviurà amb els seus alts i baixos amb retalls de llibertats i mostres d’autoritarisme per part de certa elit política, al menys dins la Unió Europea i els Estats Units.

L'objectiu del curs és tractar algunes de les tendències actuals en l'audiovisual i les arts, potenciades, difuminades, rellançades o transformades per la pandèmia del Covid19. Moltes d'elles ja eren presents en la ficció o en el diàleg artístic, així com en el consum, però l'any 2020 marcarà un abans i un després en l'esdevenir de la cultura de la nostra època. A través de sèries, pel·lícules, creacions artístiques i xarxes digitals, un grup d'experts exposaran les seues idees i reflexions al voltant d'aquestes qüestions.

El medi rural s'enfronta en l'actualitat a grans desafiaments: la despoblació motivada per la seva envellida estructura demogràfica i un continu èxode rural, especialment a Llatinoamèrica, la nova crisi econòmica deslligada per la pandèmia del coronavirus a tot el món i el context d'emergència climàtica que ha entrat amb força en l'agenda política i mediàtica no sols de les ciutats, sinó dels espais rurals del nord i del sud global. Els últims anys, ja des d'abans de la irrupció del coronavirus, van anar de profundes transformacions socials i econòmiques no exemptes de conflictivitat com el moviment d'orgull rural de l'Espanya buidada, el conflicte contra la construcció de megaprojectes hidràulics a Mèxic o el Brasil o la *turistificación de diversos espais rurals a l'Argentina. A això s'afegeixen nous conflictes sorgits per noves onades de projectes de gran impacte territorial en el medi rural, com és el cas de les energies renovables a Espanya, i altres anàlegs en altres països llatinoamericans en un nou *cicló de polítiques neoliberals a banda i banda de l'oceà.

L'objectiu d'aquest curs és per tant realitzar una anàlisi urgent i d'actualitat posant el focus en les dues ribes de l'Atlàntic sobre els principals canvis ambientals, econòmics i socials ocorreguts en el medi rural en els últims anys, accelerats i aprofundits per l'actual context de crisi sanitària, així com sobre els conflictes territorials i ambientals sorgits a la calor d'aquests.

El curs s'estructura en dues sessions. En la primera d'elles s'abordarà de manera general quins grans canvis ambientals, socials i econòmics està experimentant el medi rural espanyol, especialment en els territoris més despoblats. La sessió de la tarda planteja aquest mateix escenari en un àmbit internacional posant el focus a Europa i Llatinoamèrica amb la recent publicació del llibre “Globalització neoliberal, extractivismes i conflictivitat ambiental a Amèrica Llatina i Europa” com a eix principal. En aquesta sessió participaran alguns dels *autorees i autores del mateix per a reflexionar sobre els canvis socials, ambientals i econòmics recents en àrees rurals llatinoamericanes i europees i com s'han anat desenvolupant vells i nous conflictes territorials

Los medios de comunicación son, a la vez, reproductores y generadores de modelos femeninos y masculinos, es decir del que social y culturalmente es considerado adecuado para mujeres y para hombres.

Los medios de comunicación continúan representando a las mujeres (en la mayoría de los casos) como amas de casa, como objeto del placer masculino, como seres pasivos el valor de los cuales se mesura por el aspecto físico. También los hombres, en general, son representados siguiendo estereotipos como la fuerza, la dominación, la acción y la incapacidad de ocuparse de la cura familiar.

En cuanto al lenguaje, y aunque algo se ha avanzado, los medios de comunicación continúan siendo transmisores de contenidos sexistas, fundamentalmente en materia de violencia de género y machista, donde se producen sesgos patriarcales indudables que culpabilizan a las mujeres al mismo tiempo que exoneran a sus agresores.
Si los medios de comunicación reproducen la jerarquía dominante entre los sexos, también pueden generar una nueva situación social más igualitaria. De aquí la importancia crucial de la formación universitaria con perspectiva de género de quienes constituirán, en el futuro, las redacciones de los medios de comunicación.

Nombrosos treballs de recerca i informes corporatius convenen en l’existència d’un canvi climàtic que, des de fa uns anys, experimenta una important acceleració. Tot apunta a que els canvis intensos dels paràmetres atmosfèrics estan fortament influenciats per l’activitat humana.

Aquestes oscil·lacions climàtiques tenen un impacte directe sobre l’entorn que habitem que cal considerar en detall. En qualsevol cas, no es produeix de forma homogènia en el territori, ni tan sols al mateix ritme, sinó que presenta marcades diferències atenent a factors com la proximitat a la mar, l’exposició a determinades dinàmiques atmosfèriques, la latitud, la incidència de l’activitat antròpica, etc. La resposta ambiental, per tant, també difereix sensiblement. En aquest sentit, convé establir quins són i seran els principals efectes sobre les distintes tipologies de medis. Pel seu caràcter transicional, tant des del punt de vista climàtic, com de la diversitat biològica, el món mediterrani presenta major fragilitat i una major exposició als canvis.

El curs que es presenta pretén abordar tant la vessant climàtica com la component ambiental del canvi climàtic. Amb aquesta intenció es divideix en dos grans blocs:

1. La primera part tracta les variacions en els components climàtics bàsics (temperatures, precipitació, humitat, pressions) al llarg de les últimes dècades, però també aprofundeix en l’extremització del nostre clima i en la importància que adquireix la divulgació als mitjans a l’hora de difondre els perills i la necessitat d’estratègies de prevenció vinculades a esdeveniments severs (sequeres, inundacions, incendis).

2. La segona part de les jornades aborda les conseqüències ambientals que se’n deriven d’aquest(s) canvi(s) climàtic(s). D’una banda aprofundeix en els efectes que podem detectar hui dia a diferents ambients (fonamentalment terrestre, aeri i marí). D’altra banda, pretén una aproximació a la informació al nostre abast per tractar de projectar nous escenaris en un futur proper. 

La pandèmia per la COVID-19 ha produït una crisi a nivell mundial que ha clivellat les bases de la nostra societat.

Ha posat de manifest la gran importància de les tecnologies digitals en les nostres vides. Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) ens han permés continuar amb el treball, l'estudi, comunicar-nos i relacionar-nos encara que no fórem a prop, informar-nos, exercir els nostres drets davant l'Estat o accedir a serveis i al comerç.

Però la crisi també ha tornat a posar sobre la taula l'elevat impacte que té la bretxa digital en les societats i l'economia, evidenciant les conseqüències negatives que té la falta d'accés a aquestes tecnologies, quedant al descobert la importància de la bretxa digital especialment accentuada en els col·lectius més vulnerables.

El sector TIC té i ha de jugar un paper clau en la cerca de solucions que permeten la recuperació econòmica i social. Però perquè això siga possible, és fonamental que aquestes aconseguisquen a tots els sectors de la població i que tinguen com a objectiu posar-se al servei de la societat per a millorar la seua qualitat de vida i, en definitiva, ajudar a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, és a dir ajudar a aconseguir la digitalització sostenible, ètica i social.

El ecofeminismo no és un simple feminisme ambiental que propose un ús més racional dels recursos naturals. Aquest és un propòsit essencial, però el ecofeminismo és molt més. Es tracta d'una nova visió de la naturalesa i una redefinició de l'ésser humà en clau feminista per a avançar cap a un futur de pau i igualtat.

Partint del concepte de “Jardí-Hort” que introdueix Alicia Puleo en el llibre Claves Ecofeministas (2019), posarem en pràctica el nostre potencial artístic per a planificar i dissenyar un jardí-hort ideal. Perfilarem –en una gràfica–, aquesta projecció i ordenació de la terra (i dels éssers vius que l'habitem) que situa les nostres necessitats i desitjos de vida digna en el centre. Reflectirem en aquest pla el que sembrarem, en funció del que “volem recol·lectar”. Aquesta creació col·laboraria opera a manera de metàfora; podem sembrar “lectures” si volem recollir coneixement, o “sembrar autocures” perquè floreixi l'autoestima; res limita la nostra imaginació ni el delit del nostre jardí. Durant el procés dialogarem sobre els elements visuals i textuals de la gràfica, els seus significats i connotacions.

El resultat mostrarà la síntesi d'idees i proposicions (feministes i ecologistes) que sorgiran en el taller disposats com a poesia visual.

Es tracta de promocionar i difondre els principis de l'Economia Feminista com a alternativa al corrent dominant de l'Economia, per a orientar-la cap a un canvi de model més humà, que cuide a la seua població, tenint en compte el treball reproductiu i les cures relacionades amb la sostenibilitat de la vida que encara realitzen majoritàriament les dones. Per a aquest comés resulta imprescindible incorporar les relacions de gènere com una variable explicativa rellevant respecte al funcionament esbiaixat i a les desigualtats de la situació econòmica en el món global i específicament a la Comunitat Valenciana.

Les propostes inclouen des de la revisió del PIB amb perspectiva de gènere, a les polítiques estatals i autonòmiques en matèria de cures, la seua orientació a la corresponsabilitat (permisos parentals iguals i intransferibles). Específicament, els continguts del curs abastaran des de “Permisos parentals igualitaris i educació universal de 0 a 3 anys” a “Anotacions per a un programa econòmic feminista”

L’objectiu d’aquest curs és presentar una panoràmica dels canvis que s’han produït en i des dels moviments socials, tenint en compte la influència de la pandèmia recent i plantejant-se, sobretot, si estem davant de transformacions estructurals o conjunturals. El curs s’estructura sobre els següents quatre eixos que responen a diferents camps:

- Ciutats, urbanisme i vida relacional

- Transformació digital i marc institucional

- Ecologia i medi ambient

- Feminismes

En cadascun dels camps, una especialista presentarà el paper que hi han tingut i hi tenen moviments socials i, en especial, la seua influència en els darrers temps i en relació a la pandèmia. En conjunt, es tracta de reflexionar sobre la construcció de subjectivitats transformadores i els límits que poden presentar les dificultats estructurals que s’han posat de manifest en els darrers temps. La intenció és, també, presentar les potencialitats que s’albiren arrel de les respostes de les persones que es mobilitzen en relació a les institucions, digitalment i/o presencialment, en relació a la vida urbana, ecologia i medi ambient, feminismes i, en general, la transformació de les societats. La proposta temàtica no pretén ser exhaustiva, però permet aprofundir en diversos camps centrals de les societats contemporànies.

El curs pretén reflexionar sobre les claus del mercat laboral valencià, ateses diverses variables que el condicionen: el balanç formatiu en funció dels sectors ocupadors valencians; la visió que tenen actualment els actors que participen en el mercat laboral; les diferències territorials que s'aprecien; i les actuals condicions de la jornada laboral. Per a això es compta amb especialistes de diverses universitats valencianes, així com representants de l'administració pública, empresariat i sindicats.

Canvis, canvis, i mes canvis. L’historia de la biodiversitat esta lligada inexorablement als canvis. Canvis en el planeta que obliguen al essers vius a canviar o desaparèixer, i pel tant, a generar més biodiversitat. Però recentment molts de estos canvis a nivell planetària estan sent propiciats o generats per el home i les seues activitats, de fet som més de 7500 milions ocupant el planeta, quan en 1965 encara érem 3300 milions. Estos últims canvis sempre els hem considerat negatius per a biodiversitat, però si ho analitzem a nivell evolutiu, no deurien qualificar-los. De fet, després de les grans extincions produïdes per canvis, s’ha generat major quantitat de biodiversitat que la que hi havia abans. Així pues, la discussió esta servida, i tal vegada estem entrant en el àmbit moral: tenim que lluitat contra estos canvis? La perduda de biodiversitat es major que mai? ...

En aquest curs pretenem discutir sobre estos temes amb una ment oberta, després de escoltar a experts que treballen en diferents àmbits lligats a la conservació de la biodiversitat. Esperem que aconseguim, al menys, obrir la ment a esta realitat que tenim damunt i que afectarà a la biodiversitat en els pròxims anys. 

El curs pretén donar una visió pluridisciplinària dels canvis que s'estan produint en l'àmbit de la salut humana.

Com tots sabem, els Objectius de Desenvolupament Sostenible són el resultat d'una profunda reflexió sobre els problemes als quals s'enfronta la humanitat i com no podia ser d'una altra manera, la millora de la salut és un dels més prioritaris.

L'accés universal als medicaments essencials que permetin erradicar determinades malalties, ha d'anar unit a la necessitat d'una alimentació equilibrada, d'un consum sostenible i d'un canvi en l'estil de vida de tots nosaltres.

D'altra banda, la necessitat de garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat és un dels reptes que han de dur a terme les Facultats directament relacionades amb l'àrea de la salut, ja que són les encarregades de formar als futurs professionals.

La pandèmia que ens va portar el Sars-Cov-2 va influir de manera decisiva en les nostres vides, obligant-nos a prendre decisions. Alguns canvis han arribat per a quedar-se, ja que han demostrat ser extraordinàriament útils i altres ens han servit per a reflexionar sobre la importància de cuidar la nostra salut des d'un punt de vista multifactorial. En aquest context, l'assistència i el consell de tots els professionals relacionats amb l'àmbit sanitari s'han revelat com a fonamentals per a una població que necessita més que mai la divulgació amb base científica que els permeti superar les faules, pors i desinformació als quals ha estat sotmesa

El futur imaginat per la literatura de ciència-ficció ja és aquí. El nostre món ha canviat radicalment a causa dels sorprenents avanços tecnològics esdevinguts en les últimes dècades.

En un món on la vida transcorre en els entorns virtuals de les xarxes socials, les persones anomenades “influencers” s'han convertit en els nous referents a seguir, en models a imitar. Però, cap a on ens porten? quins valors transmeten als seus milions de seguidors? Quins criteris ètics haurien de respectar les persones que naveguen en les xarxes socials?

D'altra banda, les nostres dades personals, les nostres imatges, els nostres interessos per productes o serveis, i fins i tot les nostres idees polítiques, estan formant part de dades massives analitzades per algorismes al servei de les empreses que puguin treure-li algun benefici. Quins són els desafiaments ètics de la intel·ligència artificial? Estem sent dominats per robots? O més aviat ens estan fent la vida més fàcil i cuiden de la nostra salut i benestar? Els vehicles autònoms, la internet de les coses, els robots que col·laboren en l'àmbit sanitari, i els que presenten la seva candidatura per a regir un municipi o presidir un país són ja una realitat del nostre temps sobre la qual hem de reflexionar.

En aquest nou entorn tecnològic necessitem democràcies fortes, sòlides, capaces d'afrontar els nous desafiaments des del respecte als drets humans, i el reconeixement del paper de la ciutadania per a orientar les decisions comunes de manera autònoma. Però, s'estan enfortint les democràcies o més aviat estan en perill? Per què podem dir que la democràcia està sent segrestada?

Acabarem aquest curs mostrant les aportacions neurocientífiques per a comprendre com funciona el nostre cervell, el nostre univers emocional, i oferirem orientacions des de la neuroeducació per a aprendre a gestionar les nostres emocions en aquest entorn canviant, per a formar ciutadanes i ciutadans capaços de desenvolupar les virtuts necessàries que els permetin continuar vivint en llibertat, en igualtat i construint un món més just.

L'efecte de la crisi pandèmica ha estat devastador per a les activitats culturals i creatives. Malgrat això, cal reconèixer que la UE ha reaccionat amb notable celeritat i planteja una estratègia inèdita que al nostre parer va una mica més enllà de la simple reacció als efectes immediats de la catàstrofe sanitària. El programa Next Generation EU, és veritablement, “una nova generació de polítiques per a una nova UE”. I aquesta política inclou als sectors culturals i creatius com a part de les activitats productives protagonistes del procés de recuperació També la iniciativa New European Bauhaus confia en la cultura i la creativitat com a agents de canvi i transformació. És per tant el moment de plantejar, amb una mica més de profunditat quin paper pot jugar l'art i la creativitat en la recuperació de les ciutats. Des d'aquesta perspectiva es plantegen abordatges més teòrics sobre el paper de la cultura a la ciutat atenent diferents tipus de ciutats, incloent a la mena de ciutats mitjanes no metropolitanes com Gandia, al mateix temps que es fixarà l'atenció sobre projectes recents i concrets que proposen diferents tipus d'encaix entre cultura, creativitat i desenvolupament local

La pandèmia provocada per la covid-19 ha suposat canvis en els diferents nivells de la gestió cultural, la producció, continguts, comunicació i relació amb els públics ha derivat cap a una modalitat en línia mediatitzada i condicionada per les noves tecnologies.

La reflexió que precedeix a aquests processos, les noves temàtiques relacionades amb la pandèmia i la derivació cap a plataformes noves de comunicació s'analitzaran en aquest curs que ofereix el Vicerectorat de Cultura i Esport a través dels tècnics de gestió cultural i Responsables d'Aules del Servei de Cultura Universitària i de les seues respectives programacions.

El curs te com a objectiu revisar els reptes i conflictes que es plantegen al voltant del turisme davant el canvi climàtic i les pandèmies, especialment la del covid-19 que ha paralitzat la vida social i econòmica de la majoria de països. Les conseqüències econòmiques han sigut protagonistes destacades als últims mesos. Però no podem oblidar les dimensions socio-culturals, mediambientals i polítiques o de governança d’aquesta activitat. A mes, la posada en marxa de mesures ja implicades en la lluita contra el canvi climàtic ens farà reflexionar sobre les oportunitats i els límits del turisme. Especial atenció rebran els espais urbans on la intensificació del turisme a les últimes dècades fa sorgir conflictes importants per als residents. Però no podem oblidar qüestions com el rol que pot tenir als territoris despoblats, la sobre-explotació dels recursos i espais, etc., en al pensar en el futur de l’activitat. Cal, també, introduir l’anàlisi des d’una perspectiva de gènere en un sector on la dona te condicions molt complicades per poder parlar d’igualtat. Si fins ara podem afirmar que el turisme ha tingut una evolució semblant a les formes de una societat de consum massiu, barat i d’obsolescències programades, les noves restriccions mediambientals podrien condicionar notablement l’evolució futura d’aquesta activitat. El repte mes important serà, per tant, com poder continuar gaudint del turisme en un context econòmic, mediambiental i socio-cultural que està incorporant noves restriccions.

Aquest curs està organitzat des de GENT&POL

Aquest curs té per finalitat principal reflexionar sobre la gestió de les emergències humanitàries i dels conflictes armats en temps de COVID-19, mitjançant l’anàlisi dels diferents impactes però també dels reptes que presenta la protecció dels col·lectius més vulnerables en entorns fràgils i volàtils d’intervenció.

A estos efectes, el curs té un marcat caràcter teòrico-pràctic, doncs combina les aportacions acadèmiques per part de professors de reconeguda competència en l’àmbit del Dret Internacional, les relacions internacionals i els drets humans, sense oblidar tampoc a la societat civil i a totes aquelles persones que, des de l’àmbit de la cooperació al desenvolupament, les entitats i les organitzacions humanitàries, treballen dia a dia sobre el terreny per salvar vides.

La combinació d’ambdues perspectives resulta fonamental per fer-ne balanç en un any especialment cruent, identificar-ne els principals entrebancs i afrontar amb garanties els nous desafiaments que depara el futur immediat. Per això, al llarg del mateix, s’analitzarà la reforma de la cooperació espanyola i la seua estratègia de lluita contra la covid; es mesurarà l’impacte de gènere que els conflictes armats tenen sobre la salut sexual i reproductiva de les dones i xiquetes, una de les esferes més desconegudes; s’abordaran des de diferents perspectives els impactes ecològics que presenta el canvi climàtic i algunes de les seues principals conseqüències, com els desplaçaments forçats ambientals i els entrebancs als primers litigis climàtics; es posarà el focus sobre la protecció de les persones defensores de drets humans i de les defensores del territori i de la vida; es seguiran de prop les activitats i operacions de rescats en el mediterrani, una de les zones més sensibles a la pressió migratòria, sense oblidar-se tampoc de la protecció dels refugiats i la garantia del dret d’asil; finalment, s’assenyalaran els impactes que té la indústria armamentista en la cronificació dels conflictes i de les crisis, així com la complicitat de les empreses i la banca en aquest lucratiu negoci.