La humanitat travessa temps convulsos i incerts. A penes començàvem a normalitzar una pandèmia, quan Europa es convertí en l’escenari d’una guerra que escala ràpidament a nivell internacional, evocant el conflicte nuclear i la política dels blocs de la Guerra Freda. L’esperit del moment ens enfronta, a força de virus, bombes i escassetat energètica, amb la vulnerabilitat de l’espècie humana, les ecodependències que ens condicionen i la fragilitat dels nostres artefactes sociotècnics.

El temps present revela com els sistemes de provisions de necessitats de la civilització industrial han estat configurats a partir d’un model extractivista  que ha anat trencant la barrera de la biodiversitat i ha generat tot un entramat global de relacions de dependència, subordinació i poder. El capitalisme de guerra, els conflictes pels recursos i l’energia, el ressorgir dels totalitarismes i  l’augment de les desigualtats ens estan fent despertar bruscament del somni negacionista de l’abundància. I aleshores ens adonem que estem en una cruïlla: podem seguir pel mateix carril, en la mateixa direcció, confiant en que més i més fort i més ràpid serà sempre millor, o podem recórrer les galeries de la història a la recerca d’espais, relacions i pràctiques que prefiguren un mosaic d’altres futurs.

La 39 edició de la Universitat d’Estiu de Gandia ens llança el repte d’imaginar el present com un encreuament de camins que poden conduir al col·lapse improvisat o a la construcció conscient de societats basades en altres paràmetres. El camí que escollim en aquesta bifurcació de trajectòries que és l’ara determinarà els colors de l’avenir.

Carme Melo

Directora de la 39ª Universitat d’Estiu de Gandia