Ricardo Franch Benavent, és doctor en Geografia i Història i Catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de València. S'ha format en esta Universitat, obtenint el Premi Extraordinari de Llicenciatura (curs 1979-80) i el Premi Extraordinari de Doctorat (curs 1984-85). En 1987 va obtindre la plaça de Professor Titular d'Universitat, adscrita al Departament d'Història Moderna de la Universitat de València; i en 2000 la Càtedra que exercix en l'actualitat.

La seua investigació s'ha orientat cap a l'estudi de l'activitat econòmica i les relacions socials del període modern, centrant-se especialment en l'anàlisi del comerç, la burgesia mercantil, la immigració estrangera, la fiscalitat i la manufactura de la seda a la València dels segles XVI al XVIII. Els seus resultats s'han plasmat en la publicació de més d'un centenar de capítols de llibre i d'articles en revistes científiques de la seua especialitat. És autor dels llibres Crecimiento comercial y enriquecimiento burgués en la Valencia del siglo XVIII, València, 1986; El Capital comercial valenciano en el siglo XVIII, València, 1989; La sedería valenciana y el reformismo borbónico, València, 2000; El Palau Tamarit, Barcelona, 2011 (en coautoría amb J. Boronat y V. Boira); Del “vellut” al espolín. Estudios sobre la industria valenciana de la seda en la edad moderna, València, 2012; i Historia del colegio del arte mayor de la seda de Valencia, València, 2020 (en coautoría amb G. Navarro Espinach). Ha coordinat també l’edició d’altres sis monografías, entre elles Las rutas de la seda en la historia de España y Portugal, València, 2017. La seua investigació ha sigut avaluada favorablement per la CNEAI mitjançant la concessió de sis sexennis d'investigació (corresponents, de manera ininterrompuda, al període 1981-2016. Data de l'última concessió: 19-06-2017).

Ha participat en diversos projectes d'investigació finançats en convocatòries competitives d'àmbit autonòmic, estatal i europeu, sent Investigador Principal en cinc d'ells en els anys 2002 a 2006 i 2012 a 2022. És director del grup d'investigació El Mediterráneo hispánico en la época moderna, reconegut per la Universitat de València, amb referència GIUV2016-313.

[Biografia, versió en valencià]

[Biografia, versió en valencià]

Llicenciat per la Università degli studi di Palermo, aconsegueix el Doctorat en Història Moderna per la Università della Repubblica di San Marino i la Universitat de València. Ha sigut visiting scholar en les universitats La Sapienza de Roma, Federico II de Nàpols, Nantes, Ca’ Foscari de Venècia, Càller, ZRS Koper, Trieste, Padua. En 2011 obté el Premi Joves Investigadors atorgat per la Fundació Espanyola d'Història Moderna; en 2016 el Premi per la storia religiosa per l'Institut Sangalli de Florència; en 2017 el Premi Extraordinari de Doctorat per la Universitat de València.

És autor de les monografies Bandolerismo, violencia y justicia en la Sicilia barroca (Madrid, CSIC, 2011), Refugiados. Los moriscos e Italia (Granada, Comares, 2022 - edició original en italià Florència, FUP, 2017), i Impresiones diplomáticas. La revuelta de las Alpujarras vistas por los embajadores venecianos (València, Tirant lo Blanch, 2022). És un dels editors del volum Identidades cuestionadas. Coexistencia y conflictos interreligiosos en el Mediterráneo (ss. XIV-XVIII) (València, PUV, 2016), Poderosos, marginados y gente común: una historia de todos. Homenaje a Rafael Benítez Sánchez-Blanco (València, Albatros, 2023) i de Minorités ethnico-religieuses dans l’Italie moderne. Installations et agentivité (XVIe-XVIIIe siècle) (Paris, Éditions de la Sorbonne, 2025).

Les seues línies d'investigació actuals aborden la història social de les migracions, de l'esclavitud, de les conversions d'individus adscrits a les minories religioses del Mediterrani dels segles XVI i XVII des d'una perspectiva glocal.

Ha sigut el secretari científic d'Estudis. Revista d'Història Moderna i, des de desembre de 2025, n'és el seu Director.

És llicenciat en Història (2011) i va completar el màster en "Història i Identitats Hispàniques a la Mediterrània Occidental, segles XV-XIX" (2012), moment en què va iniciar la seua investigació centrada en l'estudi dels agents de l'elit transnacional des de la Mediterrània durant el segle XVII. És Professor Permanent Laboral a temps complet a la Universitat de València des del 25 d'octubre de 2023. Es investigador i membre de l'Institut d'Estudi de les Dones de la Universitat de València. 

La seua investigació ha abordat la circulació de persones i objectes durant el procés de la primera globalització, amb una atenció especial a les pràctiques socials i culturals des de la perspectiva de la renovació historiogràfica de la història global i transnacional. Les seues contribucions han explorat el redimensionament dels estudis sobre la Mediterrània del segle XVII i els imperis ibèrics, així com la concepció del procés de mundialització, desafiant els paradigmes estructuralistes i analitzant contextos d'oportunitat i resiliència en moments de crisi a través dels subjectes, les comunitats "nacionals" i la superació de fronteres polítiques i imaginades. Aquesta línia de treball queda reflectida en la publicació del llibre guardonat amb el Premi Noguera, Emprenedors Transnacionals (Fundació Noguera, 2019).

Actualment, el seu treball se centra en la incorporació de la història de les emocions, el gènere i la història cultural per a comprendre la primera globalització. Desenvolupa un projecte interdisciplinari entre història i literatura en què presta especial atenció a les qüestions de gènere dels autors i les trobades globals. A través d’aquestes obres, busca entendre com els testimonis del passat van contribuir a la configuració de les jerarquies colonials i imperials, l’anàlisi de les emocions i el gènere en els encontres entre subjectes de diferents parts del món, i quina va ser la seua rellevància en la configuració d'alteritats (de gènere, racials, nacionals) formulades en una era de connexions. Ha aplicat la perspectiva de gènere en diferents etapes de la seua trajectòria, abordant temes com les elits de poder, el matrimoni, les relacions intrafamiliars i de gènere des d’una perspectiva transnacional, així com les representacions de gènere i l’homoerotisme.

Forma part de l’equip del Grup Emergent de la Generalitat Valenciana "EMODER. Emocions de la Modernitat" (www.emoder.uv.es), de marcada innovació historiogràfica, en el qual ha organitzat seminaris sobre Humanitats Digitals, el seminari internacional "Sensibilitats, passions i emocions en la història i la literatura (ss. XVII-XIX)" (València, 2023) i el Congrés Internacional "Recreant passats: diàlegs entre emocions, imperi i gènere (ss. XVII-XIX)" (Bilbao, juny de 2025). Actualment forma part de l'equip de [GEMEI] "Geografías y memorias del imperio: Género, emociones y usos de la Historia en el pasado hispánico (ss. XVII-XIX)", projecte emergent finançat per la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana.

Ha participat en diversos projectes d’investigació del Ministeri d’Innovació i Ciència (València, Còrdova), i actualment participa en el projecte "Guanyar i perdre en les societats dels territoris hispànics de la Mediterrània occidental durant l’Edat Moderna (WINLOSE)", finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (PID 2022-142050NB-C21).

Va obtindre una beca de l’Institut d’Estudis Catalans l'any 2022 per a dur a terme un projecte sobre les idees de crisi i resiliència de les comunitats mercantils entre Barcelona i València del segle XVII. Així mateix, és membre de diverses xarxes internacionals d’historiadors, com l'Associació Internacional SIHEX/IACHE, la Societat Iberoamericana de la Història de les Emocions i l’Experiència (Ibero American Chapter on the History of Emotions), i membre de l’Associació d’Estudis del Segle XVIII (SEESXVIII), i de l'Asociación Española de Investigaciones en Historia de las Mujeres (AEIHM). 

Ha participat en congressos i seminaris nacionals i internacionals (amb un total de 39 contribucions), aportant en els camps de la història global, transnacional i de gènere. Exemple d’això són les recents conferències a la Universitat de Viena (2023), la participació en la Conferència Internacional de The North American Chapter on the History of Emotion a Vancouver (Canadà, 2024), o la conferència a l’Institut de la Europa Mediterrània (Barcelona, 2024) o la taula coordinada al congrés de la SHEE a la UNAM (Mèxic). Així mateix, compta amb un nombre rellevant d'articles científics (Hispania, Studia Historica, Obradoiro, Revista de Historia Moderna) i capítols de llibre en editorials prestigioses (Marcial Pons, Sílex, Trea). Recentment ha estat editor, juntament amb B. Altonaga i N. Soriano, del llibre Los Afectos del Pasado. Significados de las emociones a través del género, el imperio y la nación (Sílex, 2024).

Té una trajectòria formativa sòlida, en la qual ha sigut investigador principal de tres projectes competitius d’Innovació Docent a la Universitat de València i ha participat en 10 projectes d’innovació. El seu compromís amb la transferència es reflecteix en l’organització de diverses col·laboracions externes a la Universitat amb l’Ajuntament de Burjassot (UVsocietat 2025), La Mutant. Espai d’Arts Vives (2024) i el Projecte Boomelia a Las Naves (Ajuntament de València, 2021).

Nuria Verdet Martínez és doctora en Història Moderna per la Universitat de València i professora permanent laboral en el Departament d'Història Moderna i Contemporània de la mateixa institució. La seua línia d'investigació principal és l'estudi de la cultura jurídica-política de l'alta magistratura règia valenciana del s. XVII, explorant el paper d'este grup soci-professional i la seua producció intel·lectual com a element d'articulació i cohesió política la Monarquia hispànica. És autora de les monografies Francisco Jerónimo de León. Un letrado al servicio de la Monarquía (PUV, 2014) y Gobernar con el derecho. Las Decisiones de Francisco Jerónimo de León (Institució Alfons el Magnànim, 2019). Ha coordinat, al costat de Juan Francisco Pardo i Fernando Andrés, ¿Al servicio de quién? Poder, instituciones y familia en la Monarquía de España (Comares, 2022)