
Una recent investigació ha adjudicat a Carthago Nova una sèrie de 'peces monetàries', tradicionalment descrites com a incertes. L'estudi va ser publicat en la prestigiosa revista Revue Numismatique 178 (2021), de la Société française de Numismatique (París).
La nòmina de tipus numismàtics s'amplia així, inserint-se dins del ric
patrimoni monetal de Cartagena. Aquest estudi ha sigut a càrrec del Dr. David Martínez Chico, investigador i membre del nostre grup d'investigació (GRAM). En el seu estudi conclou que es tracta d'una emissió de téseras monetàries amb aspergillum (aspersorio) en anvers i securis (destral) en revers. El seu estudi ha permés vincular aquest material, conegut des de fa anys, amb la ciutat de Carthago Nova. La datació proposada, evidenciada per la metrologia, oscil·la entre finals del segle I a. C. i principis de l'I d. C.
A més, les troballes inèdites que s'incorporen han permés ratificar la
localització proposada. D'altra banda, la circulació de les peces s'ha documentat en territori valencià; una peça va aparéixer al Castell de Sagunt. A més, el Museu de Prehistòria de València va adquirir una altra fa uns anys. Sobre la naturalesa numismàtica de les peces –encunyades en bronze–, el Dr. Martínez Chico va concloure que és més correcte
identificar-les com téseras i no com a nous quadrants o semis de Carthago Nova. La metrologia pot correspondre's amb la d'un quadrant una mica pesat o amb la d'un semis vingut a menys. Un de les dades més convincents, a l'hora d'interpretar aquestes peces, és l'absència
d'un magistrat a càrrec de l'emissió o, fins i tot, el propi nom de la
colònia, com succeeix en forma d'abreviatura –C(olonia) V(rbs) I(ulia) N(ova Carthago)– en la sèrie anònima amb Minerva i estàtua sobre pedestal (RPC I 151). Al marge de l'estricte estudi numismàtic de les peces, ja de per si mateix rellevant, el fet de vincular algunes troballes amb els jaciments cartageneros relacionats amb els brolladors que van poder
proveir Carthago Nova a través del seu aqüeducte, permet perfilar l'aportació com summament nova en Arqueologia. En aquest sentit, el Dr. Martínez Chico suggereix desvincular les téseras cartageneras de la mineria, important activitat que ha servit per a explicar l'emissió de peces monetàries, com ocorre amb els "ploms monetiformes".
Definitivament es tracta d'un tema que en els últims anys està sent qüestionat i matisat.
Aquesta i més qüestions han sigut abordades en l'esmentat article.