La ponència, emmarcada en el projecte europeu AI-SECRETT, analitza la mobilització dels treballadors creatius davant la usurpació dels seus drets per part de la intel·ligència artificial generativa i el fenomen de l'"AI slop" com a doble despossessió.
Recerca · Intel·ligència Artificial · Sectors Culturals
Investigadors d'Econcult presenten un treball sobre els "angry creators" en el II Congrés Internacional sobre la IA en el Món del Treball
La ponència, emmarcada en el projecte europeu AI-SECRETT, analitza la mobilització dels treballadors creatius davant la usurpació dels seus drets per part de la intel·ligència artificial generativa i el fenomen de l'"AI slop" com a doble despossessió.
L'equip investigador d'Econcult (Economia de la Cultura i el Turisme, Universitat de València) ha presentat este 25 de juny la ponència «Angry Creators: The Future of Work After the AI Slop» en el marc del II Congrés Internacional sobre la Intel·ligència Artificial en el Món del Treball, celebrat a la Universitat de València. L'acte ha congregat juristes, inspectors de treball, acadèmics i joves investigadors de tota Europa i Amèrica Llatina per debatre les implicacions de la IA generativa en les relacions laborals, amb especial atenció a la Directiva de Treball en Plataformes, el Reglament General de Protecció de Dades i el Reglament d'Intel·ligència Artificial de la UE.
La comunicació, signada per Francesc Felipe-Campillo, Joan Sanchis, Manuel Genovés i Paula Simó-Tomas, constitueix una contribució notable a l'anàlisi de les implicacions laborals de l'adopció de la IA en els sectors culturals i creatius, àmbit en el qual Econcult acumula una trajectòria singular de recerca aplicada.
Un conflicte laboral, no una oposició tecnològica
El treball parteix d'un diagnòstic precís: la IA generativa incideix de manera directa sobre la mà d'obra creativa —escriptors, músics, il·lustradors, actors de veu— en tant que els models han sigut entrenats amb obres protegides per drets d'autor sense consentiment, reconeixement ni retribució. La plataformització ja havia reconfigurado la distribució i la monetització d'aquests sectors; la IA n'intensifica les asimetries.
Els autors proposen el concepte d'angry creators com a marc interpretatiu superador de l'etiqueta neoluddita. A diferència del neoluddisme o el luddisme algorítmic —que continuen centrant-se en la tecnologia—, la categoria d'angry creators situa el conflicte laboral en primer pla: no es tracta d'hostilitat a la IA sinó de resposta a la despossessió i a la pèrdua de control sobre el propi treball. Les demandes nuclears d'aquest moviment es resumeixen en tres paraules: consentiment, crèdit i compensació.
La ponència traça una cronologia euro-americana detallada de la mobilització col·lectiva, des de la vaga dels guionistes de Hollywood el 2023 (WGA, SAG-AFTRA) fins al Manifest de l'ECSA per 30.000 compositors europeus el 2024, passant per les negociacions de l'Estatut de l'Artista a Espanya del 2026. En el cas espanyol destaca la coalició IA Respeta Cultura i les actuacions del Sindicat ALMA contra guions generats per IA.
L'"AI slop" com a segon front de la crisi
La recerca incorpora el concepte d'"AI slop" —la saturació de les plataformes amb continguts generats per IA de baixa qualitat— per descriure un segon vector d'afectació. No es tracta d'una ruptura: les granges de contingut i l'spam ja operaven amb la mateixa lògica; la IA simplement l'escala. El resultat és una doble despossessió: les obres dels creadors s'extreuen per entrenar models que, a continuació, competeixen directament contra ells. Al nivell cultural, el risc estètic queda suprimit per sistemes algorítmics que premien l'engagement per damunt de la singularitat.
Principals conclusions de la recerca
- La mobilització del sector creatiu és un conflicte laboral, no una oposició tecnològica.
- L'oposició i la negociació coexisteixen tant als EUA com a Espanya.
- L'"AI slop" afegeix un segon front: doble despossessió i aplanament cultural.
- La qüestió central és la governança: qui controla la IA, qui se'n beneficia i qui suporta els costos.
- El debat és menys sobre substitució i més sobre reconfiguració —i els termes d'aquesta reconfiguració són políticament disputats.
Propostes de política pública
La ponència clou amb cinc línies d'intervenció: reforma del dret d'autor i sistemes de llicències col·lectives per a les obres emprades en l'entrenament d'IA; enfortiment de la negociació col·lectiva sectorial; etiquetatge obligatori del contingut generat o assistit per IA; suport a intermediaris humans orientats a la qualitat com a contrapès a l'aplanament algorítmic; i governança participativa amb presència de creadors i societat civil en el disseny regulatori.
Esta aportació s'inscriu en el projecte AI-SECRETT (Artificial Intelligence for Smart Creative Economy Transformation and Trust), finançat pel Programa Europa Digital de la UE (GA 101226207), del qual Econcult és soci coordinador. L'objectiu d'AI-SECRETT és analitzar i acompanyar la integració de la IA en els sectors culturals i creatius europeus, amb especial atenció a les dimensions laborals, jurídiques i de governança. La participació en el II Congrés Internacional evidencia la projecció nacional i europea de les recerques en curs i la capacitat d'Econcult per traslladar resultats científics a espais de debat pràctic i polític.
francesc.felipe@uv.es · joan.sanchis@uv.es
Més informació sobre el projecte: aisecrett.eu
Llista d'enllaços:
Imatges:
