Les intervencions sobre el patrimoni natural generen efectes econòmics, socials, ambientals i culturals sobre el territori. El model convencional d’ocupació dels primers quilòmetres de costa per a usos turístics ha resultat ser tremendament depredador encara que el turisme de “sol i platja”, malgrat els discursos permanent sobre l’esgotament del model, encara conserva un atractiu molt elevat per a la demanda. En aquest context cal situar l’existència de la platja de l’Auir, en el municipi de Gandia, una platja “urbanitzable” encara que, per diverses raons, encara no urbanitzada i que molt recentment s’ha convertit en objecte de debat per la convocatòria d’un concurs d’idees sobre els potencials models d’ús d’aquest espai territorial. En aquest treball plantegem algunes de les reflexions derivades d’una de les idees participants en aquest concurs amb el lema LABHUIR.