Aquest document aporta evidència sobre el dèficit d’habitatge assequible a Espanya i el potencial abast de la col·laboració publicoprivada (CPP) per a augmentar l’oferta d’habitatge, la qual cosa permet extraure tres implicacions estratègiques. En primer lloc, la necessitat d’ampliar massivament el parc d’habitatge assequible; sense un creixement sostingut durant almenys dues dècades, Espanya no podrà aproximar-se a la mitjana europea ni contindre l’alça dels preus. En segon lloc, és imprescindible superar els colls de botella institucionals. L’agilització de les llicències, la creació de bancs de sòl i la coordinació multinivell són condicions indispensables perquè les inversions siguen efectives. En tercer lloc, cal aprofitar les fórmules de col·laboració publicoprivada (CPP) sota el lideratge públic. Les CPP no poden substituir la inversió pública, però sí que poden multiplicar-ne l’abast quan s’integren en un marc integral que combine incentius fiscals, finançament habilitador i clàusules d’assequibilitat a llarg termini. En definitiva, Espanya afronta un repte estructural que no es resoldrà amb mesures fragmentades. L’aprenentatge de les experiències internacionals apunta a la necessitat d’un pacte nacional per l’habitatge assequible, en què les CPP siguen una palanca, però mai un substitut, de la responsabilitat pública de garantir el dret a l’habitatge.