Diego salta des d'un cinqué pis i des de llavors eixa imatge no deixa de trepar-li el cap a la seua germana: sis segons i un cos estavellant-se contra el sòl. És ella qui tira la vista arrere i compte la història dels dos germans. La seua arribada al món en una llar en el qual la vida mai va ser justa. Els anys que van passar a Mèxic amb els seus avis, mentre la seua mare es buscava la vida a Espanya, i era ella, encara xiqueta, qui es feia càrrec de Diego. L'etapa a Madrid, una ciutat que no entenien i que tampoc els entenia a ells. La primera separació, quan ella va marxar a Barcelona a obrir-se camí i el seu germà es va quedar en el lloc que més odiava. I el seu retorn, carregant les cendres de Diego, a un Mèxic molt distint al que recordava.

Aquesta novel·la narra el viatge emocional d'una jove que intueix les raons del suïcidi del seu germà i protagonitza la seua pròpia síndrome d'Ulisses, en el qual ni l'anada ni la volta són realment destí. Una història de separacions i abandons, de pèrdua i iniciació a la vida, en la qual Brenda Navarro aborda amb enorme valentia qüestions esquives com la desigualtat, la xenofòbia o el desarrelament, i que la confirma com una de les narradores més potents i audaces de la nostra literatura. Escrit amb l'ànima i les entranyes, Cendra en la boca és un llibre que crema i planteja la dolorosa pregunta de quina vida val la pena ser viscuda.