Llicenciada en Història de l’Art i Musicologia per la Universitat d’Oviedo, col·labora amb Emilio Casares en diversos projectes com ara la publicació del llegat de Barbieri: Francisco Asenjo Barbieri. Biografías, 1984; l’exposició Lorca y la Generación del 27, 1986; el Diccionario de la música española e hispanoamericana, 1989; i el Diccionario de la Zarzuela. España e Hispanoamérica, 2002; projectes en què va ser secretària tècnica i per als quals va escriure nombrosos articles.
El 1990 va prendre al seu càrrec la biblioteca i l’arxiu musical de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE); i des del 1993, any que es crea el Centre de Documentació, Arxiu i Patrimoni (CEDOA), és la directora i responsable de la catalogació dels fons documentals, dels quals s’han editat tres volums: Teatro lírico. 1. Partituras, archivo de Madrid i Música instrumental y vocal. Partituras y materiales. Archivo Sinfónico, i Catálogo de los fondos de Unión Musical Española. Archivo histórico de la Unión Musical Española (UME). Partituras, métodos, Madrid, 2000.
El seus escrits musicals s’han centrat fonamentalment en els fons i la historia de l’SGAE, en el centenari de la qual, el 1999, es va encarregar de l’edició del llibre de Sinesio Delgado: Mi Teatro: Como nació la Sociedad de Autores, precedit d’un estudi biogràfic de l’autor palentí. Forma part del projecte de l’Instituto de Estudios Riojanos (IER) per a la recuperació de la vida i l’obra de María Lejárraga; així, va participar en les jornades del 2005 “María Martínez Sierra: Feminismo y música”; el 2010 va publicar Música y músicos en la vida de María Lejárraga; el 2011 va participar en el curs d’estiu “Libretos en femenino: María Lejárraga y el modernismo musical en España”; i el 2012 va realitzar la documentació per al llibre CD de Joaquín Pixán: María Lejárraga. Música emocional. Música recobrada. Al final del 2019, la Universitat de Granada i l’Archivo Manuel de Falla publicaran l’epistolari entre María Lejárraga i Manuel de Falla, treball al qual s’ha dedicat els últims anys. Ha publicat les semblances sobre María Lejárraga i María Rodrigo, dins el volum Talento y exilio: La diáspora del conocimiento, de recent aparició. Sobre María Rodrigo ha publicat un article en la revista ADE Teatro, 2018.
En els treballs de difusió i recuperació del patrimoni de l’SGAE s’emmarquen les exposicions i els concerts organitzats per commemorar Vital Aza, Tomás López Torregrosa, Jacinto Benavente, Miguel Ramos Carrión, José Echegaray, Enrique Granados i Benito Pérez Galdós, a Madrid, Oviedo, Galapagar, Zamora i Las Palmas de Gran Canaria; i els articles en diverses publicacions.
Ha participat en diversos congressos nacionals per parlar dels fons de l’SGAE, l’últim dels quals va ser el I Congreso sobre Sinfonismo Español, celebrat a Còrdova del 15 al 17 de novembre de 2017. Així mateix ha impartit conferències a diverses ciutats espanyoles: Palència, Zamora, Las Palmas de Gran Canaria i Madrid, sobre personatges com ara Sinesio Delgado, Vital Aza, Miguel Ramos Carrión, María Lejárraga i Benito Pérez Galdós.
Des del CEDOA s’han emprès les recuperacions de diverses sarsueles els últimos anys: La Malquerida, de Manuel Penella (Teatros del Canal de Madrid, Teatro Campoamor de Oviedo, Palau de les Arts de València); La Tempestad, de Ruperto Chapí; Maruxa, d’Amadeu Vives; El sueño de una noche de verano, de Joaquín Gaztambide; María del Pilar, de Gerónimo Giménez (Teatro de la Zarzuela de Madrid); i ¡Viva Córdoba!, de Quinito Valverde (Còrdova).