El claustre de l’edifici històric de la Universitat s’ha vestit, en la nit d’aquest dilluns 16, de blanc i negre per a acollir l’obra teatral ‘Sabbath. El metge de València’ de Manuel Molins, amb direcció i producció de Ximo Solano, culminant així l’homenatge a la figura de Lluís Alcanyís en el 525 aniversari de l’Estudi General i el 20é de la Fundació homònima en honor al primer catedràtic de Medicina de la Universitat de València.
Prop de 300 persones entre el públic; un repartiment de 25 actors, actrius i cantaires; i un equip tècnic de 40 professionals ocupen l’espai més emblemàtic del patrimoni històric de la Universitat. I totes, tots, en silenci. Són les deu de la nit, ja no hi ha llum natural, i a fosques, fa la seua aparició l’elenc actoral acompanyat per les veus dels 17 cantors de Nomens Cor Masculí.
Així arranca l’estrena absoluta de l’obra ‘Sabbath. El metge de València’, un text teatral escrit pel dramaturg Manuel Molins per encàrrec de la Fundació Lluís Alcanyís de la Universitat i que uns pocs centenars de persones han pogut veure personificat gràcies a la màgia de l’actor i director Ximo Solano, amb la producció de Societat Sardina/Toné-Franché.
Una aposta dramàtica i audiovisual arriscada i que no deixa indiferent a ningú. “El que he tractat de fer amb el text de Manolo Molins, que he respectat absolutament, són unes capes dramatúrgiques que tenen a veure amb la persecució de les persones per raó de religió, d’idees o de raça”, explica Solano.
El repte del director -que protagonitza l’obra, al seu torn, amb el paper de Lluís Alcanyís interpretat amb un mestratge irreprotxable- era, d’una banda, apoderar-se de la totalitat del claustre dominat per l’il·lustre Lluís Vives, i d’una altra, trencar amb la linealitat que acostuma el relat dramàtic.
I com ho fa? En primer lloc, el claustre esdevé l’escenari, amb un terra de carbó per on caminen i raonen els personatges, tots vestits de blanc en contrast amb la negror que arrosseguen els seus peus, i al voltant, el públic assegut integrant-se de tal manera que arriba a sentir-se part de la història, de les històries… L’estàtua de Lluís Vives que presideix l’estança es transforma en púlpit; un equip de televisió i dues pantalles gegants retransmeten l’espectacle en directe com si es tractara d’un Gran Germà, símbol de “la Inquisició que vigila i emet judicis”; i Lluís Alcanyís narra, en un sorprenent monòleg pel deambulatori de l’edifici, la seua recerca mèdica que dona a llum el ‘Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència’ el 1490.
En segon lloc, l’acció és constant mentre les escenes es representen simultàniament: conversen Vives i Francesc, el fill d’Alcanyís; l’esclau de la família Alcanyís-Esparça llig; la criada prepara la foguera (perquè serà qui denunciarà la pràctica del sàbat d’Elionor davant el tribunal del Sant Ofici); sa filla Jerònima ompli tot el paisatge de violetes; el cor treballa com a banda sonora original present en cada moviment…
En definitiva, Ximo Solano sorprén i captiva, des de la modernitat i el domini dels llenguatges artístic i audiovisual, un públic que assisteix a una obra de teatre per a enfrontar-se a una tragèdia clàssica amb un final traumàtic, ja escrit, per a l’estirp dels Alcanyís-Esparça i els seus éssers estimats. I ho fa amb poesia, amb una gran al·legoria de principi a fi: quan el color roig que cau del cel banya de sang els cossos blancs dels personatges que acabaran morint cremats en la foguera, o de tristor…
‘Sabbath’, un projecte cultural i científic
‘Sabbath. El metge de València’ és un projecte cultural de rerefons cientificomèdic que, a través de la literatura “erasmista i vivesiana” de Manuel Molins i l’edició de Publicacions de la Universitat de València, rescata i fa justícia a la figura de Lluís Alcanyís, no només el metge del rei Ferran el Catòlic, sinó “el metge de València”, tal i com era conegut.
Molins ha escrit una obra teatral que recorre la vida d’Alcanyís, contada pel seu fill Francesc i recordada per Lluís Vives (les dues famílies, Vives-March i Alcanyís-Esparça van ser veïnes al carrer del Gall de València, l’antic call jueu), però també mitjançant monòlegs, així com els diàlegs amb i entre personatges com la seua esposa Elionor, la seua filla Jerònima, Fra Llorenç o l’esclau i la criada.
Aquest drama es consuma amb la representació teatral, un espectacle o “performance” a càrrec de Societat Sardina/Toné-Franché, dirigida i protagonitzada per Ximo Solano -alumne i amic de Molins- que, pel moment, ha tingut un únic passe oficial, posterior a l’assaig general que es va obrir al públic la setmana passada.
La iniciativa s’emmarca en el curs en què la Universitat de València commemora el 525 aniversari de la constitució de l’Estudi General i ha estat promoguda per la Fundació Lluís Alcanyís, impulsora i promotora de les Clíniques UV.
El metge de València
Lluís Alcanyís (1440-1506) va ser el primer catedràtic de Medicina de la Universitat de València i la publicació dels seus estudis sobre la pesta va salvar vides en les epidèmies vinents a Espanya i a Europa.
Descendent d’una família de jueus conversos dedicada al comerç, originaris de Xàtiva, i casat amb Elionor Esparça, així mateix de família adinerada, va despertar les enveges del poder noble, aristocràtic, fins i tot monàrquic i, per extensió, del clergat, la qual cosa provocà una caça de bruixes contra la seua família començant per la seua esposa, qui practicava el ritu jueu del sàbat a amagades, fins als seus fills (molt probablement, encara que no s’ha trobat cap indici documentat històricament), passant pel propi Alcanyís, a qui el tribunal de la Inquisició acusà del mateix delicte que Elionor sent condemnat a morir en la foguera.
Llista d'enllaços:
Imatges:
