La Universitat de Valencia, fundada en 1499, és una de les universitats històriques més antigues de l’Estat espanyol que han mantingut la seua activitat de forma ininterrompuda fins als nostres dies. Per això, al llarg dels més de cinc segles d’existència ha conformat un ric i divers patrimoni cultural relacionat amb la seua activitat docent i investigadora.
A mitjans de la dècada dels anys vuitanta del segle XX, la Universitat de València va prendre consciència del notable valor d’aquest llegat històric i va ser pionera la creació d’un servei de patrimoni cultural, que va ser dirigit pel professor Daniel Benito Goerlich. Amb el pas del temps aquesta necessitat de conservar i gestionar el patrimoni cultural universitari s’ha posat de manifest en diferents instruments normatius, com als vigents estatuts de la Universitat de València, al seu article 12, i a l’article 21 de la LOSU, que ha estat recentment aprovada.
L’edifici històric de La Nau i el Jardí Botànic han estat reconeguts com a Bé d’Interès Cultural, que és la distinció més alta que atorga la legislació vigent en matèria de Patrimoni Cultural. A més, alguns dels edificis més recents han estat catalogats com a Bé de Rellevància Local, que és el segon nivell de protecció dels diversos graus que atorga la llei: Rectorat, l’antic Col·legi Major Lluis Vives, les facultats de Medicina, Geografia i Història, Filosofia i Ciències de l’Educació, Psicologia i l’edifici històric del campus d’Ontinyent. No menys important és el patrimoni moble, que s’articula en sis museus i col·leccions museogràfiques oberts al públic. El Jardí Botànic, el Museu d’Història Natural, la Col·lecció de l’Observatori Astronòmic i la Col·lecció de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació van ser les primeres a rebre el reconeixement oficial per part de la Generalitat Valenciana. Recentment, han assolit aquest reconeixement la Col·lecció científic-mèdica i l’edifici històric de La Nau, que inclou els espais patrimonials i el patrimoni moble que hi conserva. Actualment, s’ha completat l’expedient per sol·licitar el reconeixement de la darrera de les col·leccions, que es presenta en el Museu d’Història de l’Escola amb seus en la facultat de Magisteri de València i al campus d’Ontinyent.
Al capdavant de cadascuna de les col·leccions, atenent el volum i la naturalesa específica dels seus fons, hi ha una persona directora, que en alguns casos compten amb un equip de treball propi. Per això les funcions de l’àrea de Patrimoni cultural es concreten en la coordinació de les línies generals de gestió i en l’assessorament i assistència en algunes qüestions puntuals. La col·lecció històric-artística i del Museu de la Universitat de València, situat a l’edifici de La Nau, són responsabilitat directa de l'àrea. I pel que fa al patrimoni immoble, hi ha una estreta col·laboració amb la Unitat Tècnica de la Universitat pel que fa als projectes de conservació i restauració d’edificis històrics que tenen algun grau de protecció.
L’activitat habitual de l’àrea es fonamenta en les tres línies de treball que comprén la tutela dels béns culturals: la identificació i estudi dels béns culturals, la conservació preventiva i restauració i la difusió. Hem de destacar la digitalització i posada en línia en accés obert d’algunes col·leccions o les tasques de conservació preventiva i de restauració puntual d’alguna obra que ho necessita. La digitalització de les col·leccions ens ha permés també vincular totes les obres al recorregut virtual que ofereix la nova aplicació creada per la Universitat de València, des de la qual es pot accedir a tota la informació sobre cadascuna de les obres.
Les principals activitats de difusió obertes a la participació de la comunitat universitària i de la ciutadania en general són les Jornades Europees de Patrimoni, on el 2022 es va rebre un dels premis European Heritage Days Stories convocats pel Consell d’Europa, per a crear una ruta per la València de Lluís Vives. També el Dia Internacional de Monuments i Llocs, que es commemora el 18 d’abril, amb activitats per a difondre el patrimoni immoble, i el Dia Internacional dels Museus, per a difondre el patrimoni moble, on els set museus i col·leccions que disposa la universitat constitueixen un extraordinari pont entre l’àmbit acadèmic i la societat i una bona carta de presentació de la seua llarga trajectòria acadèmica al servei de la societat. També hem creat una guia dels edificis d’interés arquitectònic de la universitat, accessible mitjançant codis QR que es troben en les seues façanes.
En el món actual, el principal canal de difusió són els mitjans digitals, els continguts dels quals es gestionen i s’actualitzen directament des de l’àrea. Una pàgina web ofereix informació completa i actualitzada del patrimoni cultural de la universitat i informació sobre alguns tràmits i gestions com donacions, préstecs i moviments interns d’obra. També s’utilitzen les xarxes socials, amb perfils en Facebook i en Instagram.
L’àrea de Patrimoni Cultural compta amb una direcció acadèmica i tota la plantilla de personal, formada per un lloc de tècnic mitjà i altre d’oficial de patrimoni, depén de la Fundació General. Com hem explicat, durant les darreres dècades les universitats històriques, entre elles la de València, han assistit a un procés de reconeixement i posada en valor del patrimoni cultural, natural i científic, que pel seu volum i importància conformen una categoria pròpia: el patrimoni universitari. La tasca de gestió d’aquest llegat s’ha dut a terme amb uns recursos sempre limitats, ja que han hagut de realitzar un esforç afegit respecte a les universitats de creació més recent. Per això un dels reptes que es plantegen per als anys vinents és el de poder comptar amb un finançament addicional per part de l’Administració per poder gestionar de forma adequada aquest llegat que, com a universitat pública, pertany a tota la comunitat universitària i a la societat en general.
