Llicenciat i doctor en Història de l'Art per la Universitat de València, de la qual és professor titular en el Departament d'Història Art des de 1997. Estades d'investigació en la Università di Bologna, University of Virginia i Université de Montréal.

Especialitzat en art del segle XX espanyol, les seues primeres investigacions van tractar sobre arquitectura i urbanisme industrials. Posteriorment s'ha dedicat a les arts visuals, realitzant la seua tesi doctoral sobre l'escultor Andreu Alfaro (1929-2012), a què ha dedicat diverses monografies. En l'actualitat s'interessa per l'art espanyol posterior a 1939 i, en especial, les seues relacions amb la ideologia i la política; així com per la institucionalització acadèmica de la Història de l'art i els distints àmbits d'erudició historicoartística anteriors a la incorporació de la disciplina als estudis universitaris.

Ha exercit com a comissari d'exposicions i va ser director de la Sala d'Exposicions de la Universitat de Valènica i director-conservador de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia pertanyent a la mateixa institució. És membre de les associacions valenciana, nacional i internacional de crítics d'art (AVCA, AECA i AICA).