Quan existix una dificultat en la veu, la parla, el llenguatge, la comunicació i/o les funcions orofacials (respiració, succió, deglució i masticació) és necessari consultar amb un logopeda. Les dificultats anteriorment descrites poden aparéixer en els primers anys de vida, durant la infància, l'adolescència i l'adultesa. La logopèdia és una àrea de coneixement que abasta tot el cicle vital de la persona i mai és massa primerenc o massa tard per a consultar amb un logopeda especialista.

Estes dificultats poden aparéixer de manera idiopàtica o a sobre la base d'una patologia o trastorn concomitant. D'igual mode, la logopèdia pot ajudar a rehabilitar i/o facilitar al pacient el desenrotllament d'estes funcions, assegurant una millor qualitat de vida.

La duració d'un tractament logopèdic dependrà d'una gran quantitat de factors, entre ells les característiques i severitat del problema, el context del pacient i característiques intrapersonals del pacient. L'estimació de la duració de la teràpia logopèdica és complexa, però des de la Clínica de Logopèdia advoquem per establir una comunicació directa i bidireccional en la qual obertament es converse sobre factors fonamentals en el tractament com són el paper de la família i/o context, les expectatives, motivacions, el temps invertit i l'esforç necessari.

Específicament, cada sessió de logopèdia té una duració de 40 minuts. Habitualment, la freqüència de les sessions de logopèdia és setmanal. No obstant això, es pot valorar realitzar tractaments intensius en aquells casos que puguen beneficiar-se. De la mateixa manera, quan les dificultats en la veu, parla, llenguatge, comunicació i/o funcions orofacials no verbals disminuïsquen el seu impacte en la vida diària del pacient i la conseqüent consecució d'objectius, es podrà consensuar amb el terapeuta la realització de sessions quinzenals si el cas ho permet.

No. Tant en xiquets com en adults, si es detecten dificultats en la veu, la parla, el llenguatge, la comunicació i/o funcions orofacials (com la succió, la deglució, la masticació, o la respiració) és convenient consultar a un logopeda especialista i iniciar tractament si és necessari. El tractament pot ser directe, sobre el, propi pacient o indirecte, a través de la família.

En xiquets, l'atenció precoç de les dificultats ajuda al fet que existisca un millor pronòstic. Existixen etapes crítiques d'aprenentatge durant els primers anys de vida on la plasticitat cerebral permet als xiquets una major capacitat per a adaptar-se i aprendre. D'altra banda, en adults, també existixen períodes aguts on els tractaments presenten una major eficàcia.

Siga el que siga l'afectació, una avaluació i intervenció primerenca per part d'un especialista de la logopèdia pot previndre l'aparició de problemes associats en l'aprenentatge, l'autoestima i la socialització. Moltes dificultats no es resolen soles o amb el simple pas del temps. Retardar l'inici de la intervenció pot generar impacte en altres àrees de la vida del pacient.

Sí, la logopèdia oferix tractaments per a persones adultes. Els logopedes intervenen en població adulta que presenta dificultats en la parla, el llenguatge, la veu, la comunicació o funcions orofacials. Estes dificultats poden sorgir per diverses raons, com a malalties, lesions o trastorns adquirits que presenten una base orgànica o funcional. 

Sí, és possible realitzar tractament de logopèdia en línia. La teràpia en línia o teleintervenció s'ha convertit en una alternativa eficaç en molts casos. Això permet que les persones accedisquen a l'atenció logopèdica quan hi ha dificultats per a assistir presencialment, ja siga per motius de distància, temps o mobilitat.
No obstant això, no tots els casos clínics són susceptibles de poder ser atesos en esta modalitat. El logopeda haurà de valorar la viabilitat en cada cas de manera específica, ateses les necessitats, capacitats i circumstàncies del pacient. 
 

En la Clínica de Logopèdia s'empra una metodologia integral que combina enfocaments innovadors i centrats en les necessitats específiques de cada pacient. Combinem pràctiques centrades en la família, el model clínic centrat en el pacient i la pràctica basada en l'evidència. Fomentem la participació activa dels familiars, els qui poden assistir a les sessions i aprendre estratègies per a reforçar el progrés a casa. Tots els tractaments són individualitzats i dissenyats en funció de les característiques i objectius específics de cada persona, garantint una atenció efectiva i personalitzada recolzada per investigacions científiques actualitzades.

Existixen fites generals que ajuden a identificar si el desenrotllament és adequat. En general, un xiquet comença a dir les seues primeres paraules amb significat entre els 12 i 18 mesos. Abans d'això, al voltant dels 6 mesos, ja hauria d'emetre balbotejos, que són els precursors del llenguatge parlat. 
Si als 2 anys el xiquet no té un vocabulari expressiu d'almenys 50 paraules o no combina dos paraules per a formar frases simples (per exemple, "vull aigua"), podria ser recomanable consultar a un logopeda. La intervenció primerenca és clau si es detecten senyals de retard, ja que pot previndre dificultats futures en el desenrotllament del llenguatge i la comunicació.
És important no deixar-se portar pel típic "ja parlarà", ja que esperar sense actuar pot retardar una intervenció necessària i dificultar el desenrotllament adequat del llenguatge. Davant qualsevol dubte, és millor consultar a un especialista per a valorar el cas i, si és necessari, començar amb una intervenció primerenca.

Algunes dificultats en la veu, la parla, el llenguatge, la comunicació i la deglució poden aparéixer en l'adult major, però no hauríem de considerar-les "normals". Estes dificultats poden estar associades a canvis relacionats amb l'envelliment o a condicions mèdiques com a deterioració cognitiva lleu, malalties neurodegeneratives (com el Parkinson o l'Alzheimer), accidents cerebrovasculars (*ICTUS) o debilitat muscular.
Moltes d'estes alteracions poden millorar significativament a través d'intervenció logopèdica. És imprescindible avaluar, identificar i abordar estos problemes a temps. Una atenció logopèdica primerenca ajuda a mantindre la qualitat de vida, l'autonomia i la capacitat de comunicació en les persones majors.
 

És molt recomanable aportar en la primera consulta amb el logopeda tots aquells informes mèdics, psicològics, escolars, etc., relacionats amb el transcurs de les dificultats i la situació actual del pacient. Esta documentació pot proporcionar informació valuosa i necessària sobre l'historial del pacient, facilitar el procés d'avaluació i diagnòstic, i ajudar a dissenyar un pla d'intervenció més adequat. Si és possible, és molt recomanable portar qualsevol document rellevant a la primera sessió.
 

Sí, des de la clínica de logopèdia sovint col·laborem amb altres especialistes o professionals en el tractament dels nostres pacients. Especialment quan es tracta de casos complexos o que requerixen un enfocament multidisciplinari. 
Esta col·laboració és clau per a oferir un tractament integral i més efectiu. Entre els professionals amb els quals els logopedes de la clínica de logopèdia col·laboren amb major freqüència s'inclouen especialistes d'otorrinolaringologia, cirurgia maxil·lofacial, odontòlegs, odontopediatras, professionals de l'àmbit educatiu, gerontólogos, psicòlegs, pediatres, neuropediatres, fisioterapeutes, nutricionistes i terapeutes ocupacionals. 

El pacient, en el moment en el qual s'activa el seu processador de veu, és capaç de sentir sons, però sentir no és sinònim d'entendre. Els pacients, amb l'implant coclear, reben un missatge distorsionat que representa a l'ona sonora inicial, però que ha perdut gran part de la seua estructura, per la qual cosa es necessita tractament logopèdic per a rehabilitar la comprensió. La rehabilitació logopèdica, en este cas, consta de cinc fases: detecció (establir la presència o absència de so), discriminació (indicar si dos sons són iguals o diferents), identificació (saber, mitjançant suport, què estem dient), reconeixement (saber, sense suport, què estem dient) i comprensió (poder dur a terme una comunicació efectiva). 

Les guies clíniques de bones pràctiques publicades a nivell internacional dels pacients amb insuficiència velofaríngia (IVF) i altres anomalies craniofacials (American Cleft Palate (ACPA), Eurocleft, Parameters SIG 5 ASHA), com és el cas de les fissures labiopalatinas, inclouen el tractament de la disfunció velofaríngia i l'afectació a les seues funcions principals com són la deglució i la parla, destacant-se la importància de treballar les dificultats de parla amb teràpia logopèdica.
 

La funció del logopeda en la tasca d'alimentació pot incloure, millorar patrons deglutoris, de succió o masticatoris incorrectes, millorant la seguretat o bé acompanyar-los en la transició cap a textures més complexes, així com ajudant a véncer una possible selectivitat/restrictividad davant els aliments, establint una relació agradable i adequada amb la funció d'alimentació a nivell social.