Com a normal general, quan existix un sofriment (emocional i/o físic) que t'impedix controlar les teues emocions i t'afecta en alguna de les teues àrees: personal (qualitat de vida i salut), social, laboral, familiar, etc.
També pot ser per estes circumstàncies:

    - Que un familiar/persona significativa es veja afectada pel teu problema i/o considere que fora oportú que buscares ajuda. 

    - Que un altre professional (metge, psiquiatre, professor, advocat, etc.) t'aconselle buscar ajuda psicològica, fins i tot per a afavorir l'èxit en el tractament que estigues rebent d'altres professionals, com a nutricionistes, logopedes, odontòlegs, fisioterapeutes, etc.

   - Quan es tinguen trastorns mentals greus, problemes d'ansietat i depressió, addiccions, per a tractar el dolor o per a peritatges-informes.

    - Per a rebre orientació o assessorament quan existixen dubtes sobre algun aspecte en l'educació dels fills, sobre com tractar als majors, com reaccionar davant un problema de salut greu propi o d'un altre; és a dir, per a viure amb major coneixement de com portar-se millor amb un mateix i amb els altres. 

Els camps d'actuació de la psicologia són molt variats, no sols existix la Psicologia Clínica. Com a professió oferim servicis molt variats, que inclouen fins i tot la planificació d'espais per a una millor qualitat de vida. Però, com a norma, no s'ha d'anar al psicòleg a la primera oportunitat (per exemple, en un duel) fins que hi haja indicis que la persona per si sola no pot previndre o abordar els problemes que se li presenten. 
 

La duració d'un tractament psicològic dependrà d'una gran quantitat de factors: característiques del problema, circumstàncies de la vida de la persona, canvis ambientals, possibilitat d'ajuda de la família, i altres més, però sobretot dependrà de tu, de la teua motivació, del temps i esforç que dediques a treballar per la teràpia.

No obstant això, de mitjana pot durar entre 4 i 6 mesos. Habitualment la freqüència de les sessions serà setmanal. Conforme es vaja resolent la problemàtica les sessions seran quinzenals, mensuals, etc., inclosa assistència telefònica acordada. El teu psicòleg t'informarà de manera específica sobre aquestos aspectes.
 

No, al contrari. Depenent de l'edat de la persona i altres factors, detectar, reconéixer i demanar ajuda per a solucionar un problema indica que la persona posseïx ja un grau de coneixement personal i humà, de predisposició al canvi, d'ajuda a un mateix i als altres, etc. Tot això són fortaleses de la persona molt útils per a tots els aspectes de la seua vida. 

Un psiquiatre és el metge especialitzat en les malalties mentals, que el seu principal, encara que no únic, abordatge és farmacològic. A més, hi ha molts tipus de psicòlegs amb funcions diferents. El psicòleg està capacitat no sols per a tractar un problema de salut mental, sinó també per a ajudar a previndre'l i, amb això, millorar la qualitat de vida, afavorir el desenvolupament òptim, augmentar la satisfacció vital de la persona i un llarg etcètera.

La paraula, la relació terapèutica i procediments com a exposició, acompliment de papers, la relaxació, la hipnosi i un llarg etcètera que en definitiva es basen en l'ús de la paraula. Però també usem realitat virtual, biorretroalimentació, programes informàtics per a avaluació i per a aplicar tractaments psicològics, ordinadors per a fer teràpia per internet, etc. 
 

Sí, i deuen segons quins casos, sempre que apliquen la hipnosi com un coadjuvant, és a dir, com un element més de la intervenció o el tractament. No és adequat usar-la com a únic tractament. Particularment és recomanable per a preparació a la cirurgia, per a alleujar, fins i tot a vegades reduir, completament el dolor, per a preparació al part, per a alleujar els possibles efectes secundaris d'intervencions oncològiques, i en diverses àrees més on l'evidència empírica és abundant.
 

El psicòleg no prescriu fàrmacs ja que l'ús d'estos no és part del tractament psicològic, encara que poden combinar-se tots dos tipus de tractaments quan siga oportú. El psicòleg juntament amb el teu mèdic/psiquiatre poden treballar en la reducció del consum de fàrmacs.
 

La motivació de la persona és molt important per a la intervenció pel que, en el cas que esta no existisca, implicaria un treball ardu per a aconseguir-la, no obtenint-se en molts casos. En algunes ocasions, sota aquestes circumstàncies, es pot fer un treball de mediació, consell i suport a la família de la persona afectada per a ajudar-lo.

No en cap dels casos, estant, a més, contraindicat. Si existiren estes circumstàncies provocarien problemes en la relació terapèutica, interferències en el tractament i fins i tot malentesos. El treball del psicòleg requerix que no existisquen vincles amb la persona, complint així amb el nostre codi deontològic, per a poder fer un treball objectiu, eficaç i eficient. 

Tota la informació que el psicòleg recull en l'exercici de la seua professió, siga en manifestacions verbals expresses dels seus clients, siga en dades psicotècniques o en altres observacions professionals practicades, està subjecta a un deure i a un dret de secret professional, del qual només podria ser eximit pel consentiment exprés del client o un jutge. El psicòleg vetlarà perquè els seus eventuals col·laboradors s'atinguen a aquest secret professional.