La Universitat de València presenta, a través de l’Àrea de Patrimoni Cultural, el llibre 'Tutela de los bienes culturales. Una visión cosmopolita desde el derecho penal, el derecho internacional y la criminología', el dia 17 de juny, a les 19 hores. Ho va fer a l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau amb Cristina Guisasola, directora del llibre i professora titular de dret penal de la Universitat de València, amb Juan José Periago, coordinador de la publicació i amb Adrià Besó, director de Patrimoni Cultural de la Universitat. L’acte va ser presentat pel catedràtic de Dret Internacional Públic, Mariano Aznar Gómez.
Per a assistir va ser necessari confirmar assistència ací. Aquesta i totes les conferències es podran recuperar posteriorment des del canal YouTube del Centre Cultural La Nau.
Contra la delinqüència cultural
L’obra, prologada per José Manuel Rodríguez Uribes, ministre de Cultura i Esport, i per Tomás Vives Antón, és fruit de dos projectes d’investigació titulats ‘Protecció penal de la naturalesa i els béns culturals’, finançat pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat, codirigit por la professora Guisasola i la catedràtica de dret penal de l’UJI, M. Luisa Cuerda Anau, i ‘La reforma dels delictes del títol XVI del Codi Penal: qüestions pràctiques’, finançat per la Generalitat Valenciana, dirigit per aquesta última.
Al llarg dels últims anys, en les societats contemporànies s’està accentuant l’expansió transnacional de noves formes de delinqüència contra els béns culturals. Per això, aquesta obra recull la visió d’experts que coneixen aquest camp des de la perspectiva criminològica, jurídica, arqueològica o policial.
L’estudi s’articula en tres vessants (penal, criminològic i internacional), que pretenen oferir una visió global del tret distintiu d’aquesta dinàmica delictiva en l’actualitat: el seu caràcter trasnacional.
L’anàlisi penal se centra en les figures de l’espoli, el tràfic il·lícit dels béns culturals i els seus vincles amb el blanqueig de capitals. Al llarg de les pàgines que componen l’obra, s’analitzen aquests delictes, vistes les problemàtiques posades de manifest pels operadors jurídics i policials des d’una perspectiva pràctica, per concloure si són necessaris o no nous tipus penals i quins aspectes dels delictes sobre el patrimoni històric estan presentant disfuncions.
D’aquesta manera, s’ofereix una revisió de conjunt de la regulació penal, i es formulen propostes de reforma i actualització, a la llum de les iniciatives internacionals dirigides a harmonitzar les legislacions nacionals, i en particular del Conveni del Consell d’Europa sobre les Infraccions relatives als béns culturals (Nicòsia, 2017). Malgrat estar pendent de signatura per Espanya, la seua importància rau en el fet que està completament orientat a assegurar l’aplicabilitat de les disposicions incriminatòries nacionals, i contempla un ampli ventall de conductes típiques, a fi de satisfer llacunes dels diferents règims jurídics dels països signants.
