La Universitat de València ha inaugurat l’exposició ‘No tan invisibles. Dones en la impremta valenciana. Segles XVI al XXI’, un projecte organitzat pel Vicerectorat d’Investigació i la Biblioteca Històrica juntament amb la Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés i l’Asociación de Amigos del Museo de la Imprenta de València.
La mostra convida a conèixer el món de la impremta valenciana i descobrir que, des de la seua arribada a la península Ibèrica en el segle XV, hi ha hagut dones impressores en les terres valencianes.
L’exposició, que estarà oberta fins al 8 de gener de 2023 a la sala Duc de Calàbria del Centre Cultural La Nau, brinda l’oportunitat de realitzar un recorregut cronològic des de la primera dona impressora reconeguda en la impremta valenciana del segle XVI, Jerònima Galés, fins a les que hui dia gestionen les seues pròpies impremtes. Unes dones, protagonistes en el món del llibre i de la impremta valenciana, que en el passat només eren conegudes com a “viudes”, “filles”, “hereues” o “successores de”, dones “invisibles” de les quals, en moltes ocasions, se’n desconeix el nom, però el paper de les quals va ser clau per a donar continuïtat a gran nombre de tallers tipogràfics, cosa que va fer possible la producció d'obres singulars, emblemàtiques en alguns casos, com la Chrònica de Jaume I impresa el 1557 per la viuda de Juan Mey.
En la presentació va intervindre el vicerector d'investigació, Carlos Hermenegildo; la directora de la Biblioteca Històrica, María Jesús García Mateu; i els comissaris, Aránzazu Guerola (presidenta de la Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés) i Enrique Fink (president de l’Asociación de Amigos del Museo de la Imprenta).
A l’entrada, l’al·legoria de la impremta, una figura femenina, dona pas a l’itinerari que recorre les obres i treballs produïts a les impremtes valencianes des del segle XVI fins al XXI, en l'elaboració dels quals han intervingut les dones.
La mostra reuneix una selecció de més de huitanta peces, obres procedents dels fons custodiats a la Universitat, així com pertanyents a la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu i a fons particulars, sense la col·laboració dels quals l'exposició no estaria completa.
Entre les obres exposades en la secció dedicada al segle XVI, en la qual la protagonista és Jerònima Galés, coneguda al principi com a viuda de Joan Mey i posteriorment com viuda de Pedro Huete, s'inclou l'obra impresa el 1562, Libro de las historias y cosas acontecidas en Alemaña, España… de Paulo Jovio, en la qual ella mateixa es fa visible “sacando las puertas de su quicio”, tal com apunta en el sonet que va incloure al principi de l'obra i mitjançant el qual fa palesa la seua experiència i coneixement de la professió.
En les seccions següents, desfila un elenc de dones que van anar prenent el relleu com a protagonistes dels tallers tipogràfics valencians.
Al “segle XVII” destaquen la viuda de Juan Crisóstomo Garriz; Josefa Avinent, viuda de Benito Macé; així com Isabel Juan Vilagrasa, un dels pocs casos en què es pot veure el seu nom complet al peu d'impremta d'algunes de les obres que va produir abans de casar-se amb el també impressor Francisco Mestre.
Al “segle XVIII” ocupen l'escena Margarita Veo, viuda d'Antonio Bordazar; la viuda de Jerónimo Conejos; Antonia Gómez, viuda de José de Orga; o Vicenta Devís, viuda d'Agustín Laborda y Campo.
En molts casos, només en coneixem els noms gràcies als estudis que, des de l'obra de Serrano Morales, han dut a terme investigadors i investigadores amb l'objectiu de donar a conèixer aquestes dones que, als peus d'impremta, rarament apareixien amb els seus noms.
Els comissaris han realitzat una tasca de cerca que ha permès elaborar una llista de dones impressores valencianes que incorpora més de trenta noms del segle XIX i més de cent vint del segle XX, de les quals no hi havia referències fins al moment.
Al “segle XIX”, es fan càrrec de les impremtes valencianes, entre altres, María Teresa Laborda Devís, filla d'Agustín Laborda; les filles de Mateu Garín, que van estar al capdavant de la impremta d’El Avisador Valenciano; Josefa Ros Sanz, viuda d'Ayoldi; Ramona Andreu, viuda de Salvador Amargós, que la va traspassar a la seua filla, Concepción Amargós; i Ramona Díez Feliu, viuda de Josep Peydró.
Ja al “segle XX” cal reconèixer la tasca de dones com ara Maria Ortega, al capdavant de la Imprenta Litografía Ortega, que no sols es dedicava a la impressió de llibres, sinó que tenia un paper destacat en la impressió de cartells i bitllets de tramvia.
Durant la Guerra Civil, una dona es va fer càrrec de la impremta Doménech, un referent en la premsa valenciana, encara que mai va aparèixer als peus d'impremta ni com a viuda ni amb el seu nom, Guadalupe Burriel García de Polavieja.
Entre el 1938 i el 2018, tres dones van assumir la direcció de la Papelería Vila, Carmen, Josefina i Ana María, viuda, filla i neta de Vicente Climent Vila, successor de José Vila Serra, fundador de l'empresa.
Unes altres dones representatives del segle XX són, sens dubte, Dolores Avaria Muñoz que, després d'enviudar, va dirigir fins al 2008 l'editorial ECIR, la primera editorial dedicada en exclusiva a la producció de llibres de text i la primera a instal·lar un sistema de composició que permetia l'ús de diversos tipus de lletra en una mateixa línia.
El 1998, María Elvira Borredà Serrador, juntament amb el seu soci Juan Senent, van fundar La Imprenta Comunicación Gráfica, empresa de la qual és directora gerent. Una impremta reconeguda en l’àmbit internacional i que ha aconseguit nombrosos guardons.
La impremta Marí Montañana, un referent en l'àmbit cívic i cultural de València, fundada el 1942 per Josep Marí Montañana, està dirigida per les seues netes, les germanes Mireia, Macarena i María Paz Marí-Montañana Cariñena.
Tanca l'exposició l'espai dedicat a Martín Impresores, fundada el 1949 per José Martín Lorca, continuada pel seu fill José Luis Martín Montesinos i actualment dirigida per la seua neta Violeta Martín Núñez.
