Logo de la Universitat de ValènciaLogo CSIC Logo del portal

Llista de Vídeos

¿Habías pensado antes en la tuberculosis? Puede que hayas oído hablar de ella pero, ¿Sabías que es la bacteria más asesina del mundo? Hoy hablamos de ella en el vídeo de presentación al concurso de CSIC para estudiantes de doctorado.

«COV-CRISPIS» es un proyecto multidisciplinar del Fondo Supera Covid-19, una iniciativa del Santander Universidades, en colaboración con Crue Universidades Españolas y el Centro Superior de Investigaciones Científicas. Su investigador principal, Guillermo Rodrigo, explica que el objetivo de este trabajo es la puesta en marcha de un sistema de diagnóstico rápido e incluso de uso doméstico.

Juli Peretó, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València, i Carlos Briones, científic titular del CSIC, han explicat l’origen evolutiu del virus SARS-CoV-2 i han desmentit una de les notícies falses actuals sobre el patogen com és la seua creació en un laboratori. En un article publicat en la plataforma de divulgació The Conversation, els dos investigadors apunten a l’origen del SARS-CoV-2 per selecció natural a partir d’uns altres del gènere Betacoronavirus.

Juli Peretó, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València, i Carlos Briones, científic titular del CSIC, han explicat l’origen evolutiu del virus SARS-CoV-2 i han desmentit una de les notícies falses actuals sobre el patogen com és la seua creació en un laboratori. En un article publicat en la plataforma de divulgació The Conversation, els dos investigadors apunten a l’origen del SARS-CoV-2 per selecció natural a partir d’uns altres del gènere Betacoronavirus.

Un estudi de la Universitat de València, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües de la Comunitat Valenciana ha detectat material genètic del coronavirus SARS-CoV-2 en aigües residuals no depurades de l’àrea metropolitana de València abans del 24 de febrer, data en què es va conèixer el primer cas valencià de COVID-19. Les restes del virus van desaparèixer després de la depuració, com confirmen les anàlisis. Per monitoritzar i detectar material genètic del virus en aquest tipus d’aigües, la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana ha proposat un conveni amb la Universitat de València, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat Miguel Hernández.

L’anàlisi genòmica ha estat duta a terme per la Unitat Mixta en Infecció i Salut Pública de la Universitat de València i la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana Fisabio, el Grup d’Investigació en Epidemiologia Molecular, ambdós liderats per Fernando González Candelas, catedràtic de Genètica i investigador de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio) de la Universitat de València i del CSIC, i el Servei de Seqüenciació i Bioinformàtica de Fisabio que coordinen Giuseppe d’Auria i Llúcia Martínez.

Jornada organitzada per la Xarxa CYTED-IBER-XYFAS i coordinada pel I2SysBio (CSIC-UV) i l'IVIA. València, 17 de setembre de 2019. Part 4:
Detecció mitjançant sensors remots (Institut Valencià d'Investigacions Atràries IVIA, Moncada, Espanya).
Debat i conclusions

Jornada organitzada per la Xarxa CYTED-IBER-XYFAS i coordinada pel I2SysBio (CSIC-UV) i l'IVIA. València, 17 de setembre de 2019. Part 3: sessió 2a: Xylella fastidiosa a Europa:
Protocol europeu de diagnòstic (María Saponari, Institute for Sustainable Plant Protection, CNR, Itàlia).
Reconeixement de símptomes i protocols d'acció contra Xylella fastidiosa (Diego Olmo, Laboratori Oficial de Sanitat Vegetal dels Illes Balears, Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Govern Balear, Espanya).

Jornada organitzada per la Xarxa CYTED-IBER-XYFAS i coordinada pel I2SysBio (CSIC-UV) i l'IVIA. València, 17 de setembre de 2019. Part 2: 
Xylella fastidiosa en cítrics i altres plantes hospedadores (Edson Bertolini, Universidade Federal do Rio Gran do Sul UFRGS, Brasil).
Xylella fastidiosa en un entorn endèmic (Carlos Alonso Chacón Díaz, Centre d'Investigació en Malalties Tropicals, Universitat de Costa Rica).

Jornada organitzada per la Xarxa CYTED-IBER-XYFAS i coordinada pel I2SysBio (CSIC-UV) i l'IVIA. València, 17 de setembre de 2019. Part 1: presentació i sessió 1a: Xylella fastidiosa a Amèrica (Juan Pedro).