El model de desenvolupament turístic actual i la crisi climàtica s'han consolidat com dues dels majors desafiaments per a la indústria turística. Hui dia, el canvi climàtic s'ha convertit en una amenaça global evident i cada vegada major que ha passat de ser una preocupació remota per a convertir-se en un greu problema reconegut per més de 11.000 científics a nivell mundial (Ripple et al., 2020).
Aquest fenomen té importants repercussions negatives, tant socials com econòmiques. Específicament, en la indústria turística aquesta crisi planteja importants amenaces, entre les quals s'inclouen l'extinció d'espècies, la reducció de recursos hídrics, riscos per a la salut i la seguretat, un augment dels incendis forestals, la calor extrema i la propagació de malalties. Fins i tot destins populars poden veure's afectats a causa de condicions meteorològiques desfavorables (López Palomeque et al., 2022a; Olcina i Vera, 2016; Siddiqui i Imran, 2019). Plantejada d'aquesta manera, es tracta d'una amenaça cada vegada més preocupant per a l'activitat turística a escala mundial.
A Espanya, el model turístic predominant és el de “sol i platja”, i el clima representa un atractiu turístic de primer nivell. Aquesta circumstància fa que el sistema turístic depenga en gran manera de les condicions climàtiques i de l'espai litoral, la qual cosa implica que el canvi climàtic podria tindre un impacte negatiu molt significatiu sobre els llocs que depenen del turisme (López Palomeque et al., 2022a). Per consegüent, aquest fenomen podria conduir a canvis en les condicions de competitivitat en unes certes àrees turístiques a nivell global per a algunes modalitats, com el ja nomenat turisme de sol i platja o el turisme de neu (Simancas, 2020).
D'altra banda, el turisme també és responsable d'una part considerable del canvi climàtic. S'estima que el sector genera el 8% de les emissions globals de gasos d'efecte d'hivernacle, i es projecta que aquesta xifra es duplique per a l'any 2050 (United Nations Environment Programme, 2019). Més de la meitat d'aquestes emissions provenen del transport (que abasta tant la mobilitat per a arribar al destí com la mobilitat interna), mentre que la resta està relacionada amb l'allotjament i les activitats turístiques (López Palomeque et al., 2022a). Així, el turisme contribueix a empitjorar el canvi climàtic alhora que pateix les seues conseqüències.
Dit l'anterior, es pot deduir que les relacions entre el turisme i el canvi climàtic són complexes i bidireccionals. D'una banda, el turisme agreuja el canvi climàtic a causa de l'emissió de gasos (incloent l'aviació, el transport per carretera i la generació d'energia en els destins) i als canvis territorials (que impliquen alteracions en les condicions naturals de l'entorn i un augment de les àrees urbanitzades). Mentre que, d'altra banda, el canvi climàtic afecta al turisme alterant les condicions climàtiques, disminuint el benestar (amb canvis en les preferències dels destins) i augmentant les amenaces com els esdeveniments climàtics extrems i els riscos per a la salut (Olcina, 2012).
Per tant, es fa patent la necessitat d'adoptar mesures efectives per a mitigar el canvi climàtic. Algunes destinacions turístiques són especialment vulnerables i la falta de resiliència del sector es va evidenciar amb la crisi del COVID-19 (Pitarch, 2020; Gössling et al., 2021). La pandèmia hauria d'haver impulsat una avaluació crítica del model de creixement turístic global, considerant els riscos associats amb els viatges internacionals i la contribució del sector al canvi climàtic (Gössling et al., 2021). La creixent preocupació de la indústria davant el canvi climàtic exigeix investigació i la implementació de mesures de gestió per a mitigar el seu impacte a curt, mitjà i llarg termini (Siddiqui i Imran, 2019).
En aquest context, TERRA: Revista de Desarrollo Local, en el seu enfocament pluridisciplinari, presenta aquest número monogràfic centrat en integrar “turisme i desenvolupament local” per a obrir un espai de reflexió sobre les noves dinàmiques globals i climàtiques, amb el propòsit d'analitzar estratègies que afavorisquen l'adaptació de les destinacions turístiques davant els desafiaments del canvi climàtic. La indústria turística, com a agent clau del desenvolupament local, té el potencial d'assumir un rol protagonista en la mitigació dels seus impactes i en la promoció de models sostenibles. En aquest sentit, com destaquen Poliment i López Sánchez (2023), “apostar per la sostenibilitat en el turisme no és tant una necessitat com una obligació inajornable”. La sostenibilitat no sols és essencial per a minimitzar els efectes negatius del sector, sinó que també representa una oportunitat per a contribuir de manera positiva a la resiliència ambiental, així com al desenvolupament social i econòmic dels territoris.
