LÍNIA D'INVESTIGACIÓ: DELICTES SOCIOECONOMICS. RESPONSABILITAT PENAL DE LES PERSONES JURIDIQUES I COMPLIANCE

PROFESSORA RESPONSABLE: ÁNGELA MATALLÍN EVANGELIO

El Dret Penal Econòmic, el Dret Penal d'Empresa i la responsabilitat penal de les persones jurídiques, amb la introducció dels Programes de Compliment (criminal compliance programs), demanden una investigació rigorosa i permanent, amb vocació de ser transferida a les empreses privades i a les Administracions Públiques per a reduir els índexs de corrupció i afavorir la transparència i el bon govern.

A partir de l'any 2010, per mitjà de la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, es tanca el debat sobre si una persona moral pot ser penalment responsable al nostre país, substituint-se l'aforisme" societas delinquere nec puniri potest” per la seua consideració com a subjecte susceptible d'imputació i condemna. Caldrà tindre en compte, això sí, que la persona jurídica només respon dels delictes previstos en catalogue específicament establit a aquest efecte en el CP, amb el que la seua responsabilitat es troba limitada a uns delictes en concret (numerus clausus).

Una vegada admesa la criminalitat empresarial, hem de determinar quin és el fonament de la responsabilitat penal dels ens organitzatius i així determinar la naturalesa de la seua responsabilitat en el marc normatiu establit en l'art. 31 bis CP (incloent els pressupostos legals). En definitiva, l'objecte d'aquesta línia d'investigació és contribuir i enriquir el debat doctrinal i jurisprudencial des de la legalitat vigent.

També constitueixen objecte d'anàlisi els programes de compliment penal (incloent, els mapes de riscos), per la seua transcendència penal, ja que de la seua efectivitat depén l'exempció de responsabilitat criminal de la persona jurídica, o la seua atenuació. Per a avaluar l'eficàcia d'aquests models d'organització i gestió hem de verificar que es compleixen les condicions exigides pel CP per a cada fet de connexió (art. 31 bis, primer paràgraf, lletra a, o, art. 31 bis, primer paràgraf, lletra b), així com els requisits contemplats en l'apartat cinqué de l'art. 31 bis CP). Per consegüent, es pretén analitzar quines són les exigències mínimes per a entendre compliments tals i requisits i condicions, així com quin hauria de ser la línia divisòria entre l'eximent i l'atenuació de la responsabilitat penal de la persona jurídica.

Sublineas:

1.-Compliance penal

La generalització dels programes de compliment entre les empreses suposa, a priori, un canvi de paradigma des del punt de vista de política criminal i del Dret penal econòmic. Corol·lari d'això és que les persones jurídiques han decidit responsabilitzar-se de la prevenció i detecció de delictes socioeconòmics dels quals pot ser responsable (els establits en el CP – numerus clausus--), establint codis ètics, canals de denúncia polítiques mediambientals o anticorrupció, investigacions internes, etc.

Des d'aqueix punt de vista, els models d'organització i gestió, i especialment els controls dirigits a previndre o disminuir la probabilitat de comissió de fets il·lícits, constitueixen una resposta normativa a la realitat dels delictes socioeconòmics. D'aqueixa manera, es pretén analitzar la realitat dels criminal compliance programs (o “models d'organització i gestió”), orientats a previndre els delictes dels quals poden ser responsables les persones jurídiques, permetent amb això, a priori, evitar majors nivells de delinqüència en el si de les empreses.

2. El mapa de riscos en els delictes que poden “cometre” les persones jurídiques. Especial referència als delictes de corrupció i delictes mediambientals.

L'objectiu es concreta en l'elaboració de programes de compliment, en general, i, també, en la seua especificitat nuclear referida a l'elaboració de mapes de riscos en els delictes en els quals les empreses poden incórrer en responsabilitat penal. Amb això, es busca oferir el coneixement teòric i les habilitats pràctiques necessàries per a la seua elaboració, especialment en els delictes de corrupció i en els delictes mediambientals. També es persegueix avaluar els problemes que associa la pròpia tècnica d'anàlisi de riscos penals, la qual cosa resulta essencial per a establir les mesures idònies que disminuïsquen la probabilitat de comissió de fets delictius dels quals puguen ser responsabilitzades les persones morals.

En definitiva, es prestarà especial atenció a la tècnica del mapa de riscos, fent referència també a altres mètodes d'identificació, anàlisi i valoració de riscos delictius empresarials, sense perdre de vista, en cap cas, l'examen doctrinal i jurisprudencial de la matèria i altres factors de risc; a tall d'exemple, en els il·lícits mediambientals les pautes divisòries entre l'il·lícit administratiu i la infracció penal cada vegada es troba més difuminada.

Llistat i descripció de projectes, convenis, publicacions, etc. que pengen d'aquesta línia i/o les seues sub-línies

Aquesta línia d'investigació compta en l'actualitat amb un projecte I+D+i, concendit pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats del Govern de España, titulat "Criminal compliance programs i elaboración de mapes de risc". Especialment, en "delictes ambientals i de corrupción”, referència: RTI2018-097572-B-100.