Per a citar l’article: Ferrer, A., Gómez-Merino, N., Figueroa, M., & Fajardo, I. (2026). Lectura en jóvenes adultos con sordera. Revista de Investigación en Logopedia, 16(2), e105954. https://doi.org/10.5209/rlog.105954

Context de l’estudi

Comprendre allò que llegim és essencial per a estudiar, treballar, accedir a informació fiable i desenvolupar-nos amb autonomia. No obstant això, sabem molt menys sobre la lectura en persones adultes amb sordesa que sobre la lectura durant la infància.

Els avanços en la detecció primerenca, la intervenció logopèdica i les tecnologies auditives han ampliat l’accés al llenguatge. Tot i això, els efectes no són iguals per a totes les persones. Per aquesta raó, calia estudiar la lectura de textos complets i acadèmics, i no únicament el reconeixement de paraules o la comprensió de frases aïllades.

Què investigàrem

Analitzàrem el perfil lector de joves adults amb sordesa prelocutiva bilateral severa o profunda i el comparàrem amb el de joves oients d’una edat semblant.

També exploràrem quines habilitats es relacionaven amb una millor comprensió de textos expositius: el reconeixement de paraules, el vocabulari, la comprensió de les estructures gramaticals i la memòria de treball verbal. En el grup amb sordesa examinàrem, a més, possibles relacions amb el grau de pèrdua auditiva, el tipus de pròtesi, el coneixement de llengua de signes, el gènere i el nivell educatiu.

Com ho férem

Comptàrem amb 32 participants: 16 joves adults amb sordesa i 16 amb audició típica. Totes les persones havien completat l’educació obligatòria i els dos grups tenien una edat mitjana semblant.

En una sessió d’uns 45 minuts aplicàrem proves estandarditzades de reconeixement de paraules i pseudoparaules, profunditat de vocabulari, judicis gramaticals, comprensió d’estructures sintàctiques, comprensió d’un text expositiu i memòria de treball verbal. Les instruccions es presentaren tant per escrit com oralment.

Què trobàrem

Trobàrem perfils lectors molt diversos. Els dos grups mostraren resultats semblants en vocabulari profund, lectura de pseudoparaules i memòria de treball verbal, encara que el grup oient reconegué correctament un nombre més elevat de paraules.

De mitjana, el grup amb sordesa obtingué resultats inferiors en la comprensió d’estructures gramaticals complexes i en la comprensió del text expositiu. Tanmateix, aquesta mitjana no explica tota la realitat: la meitat dels participants amb sordesa assolí nivells de comprensió expositiva considerats típics.

Dins del grup amb sordesa, l’habilitat més estretament relacionada amb la comprensió del text fou el domini de la gramàtica. Dit d’una manera senzilla, reconéixer les paraules no sempre era suficient: calia comprendre com es relacionaven dins de les oracions. En el grup oient, la comprensió s’associà principalment amb el reconeixement de paraules poc freqüents.

També observàrem que, entre els participants amb sordesa que comprengueren millor el text, eren més freqüents una pèrdua auditiva menys intensa, l’ús d’audiòfons o d’estimulació bimodal, algun coneixement de llengua de signes i el gènere femení. Aquests resultats són únicament descriptius: a causa del nombre reduït de participants, no permeten afirmar que aquests factors siguen la causa d’una millor lectura.

Per què importa

L’estudi mostra que no hi ha un únic perfil lector associat a la sordesa. Hi ha joves adults sords amb una bona comprensió de textos i amb trajectòries lingüístiques, educatives i audiològiques diferents. Per això, convé substituir una mirada centrada exclusivament en el dèficit per una altra que identifique també els recursos i els factors protectors dels bons lectors.

Per a la psicologia, els resultats donen suport a avaluacions individualitzades que consideren conjuntament el llenguatge, la cognició, la història comunicativa i les exigències acadèmiques. També poden ajudar a planificar suports durant la transició a la universitat i al treball.

Per a l’educació, suggereixen que el suport lector no hauria de finalitzar quan s’assoleix una lectura fluida. En l’educació secundària, la formació professional i la universitat és important treballar explícitament les oracions complexes, el vocabulari especialitzat i les estratègies per a integrar informació al llarg d’un text. També són pertinents les adaptacions en materials, avaluacions i proves d’accés.

Per a la logopèdia, les dades assenyalen la necessitat de mantindre la intervenció durant l’adolescència i l’edat adulta. Pot resultar útil descompondre visualment les oracions en subjecte, verb, complements i clàusules; utilitzar colors o formes per a mostrar-ne les relacions; localitzar estructures complexes dins de textos reals; i combinar textos acadèmics amb materials accessibles o de lectura fàcil.

Què falta per estudiar

Necessitem replicar aquests resultats amb mostres més grans i diverses. També fan falta proves de lectura amb barems específics per a persones adultes en castellà.

Els estudis futurs haurien de mesurar directament el domini i l’edat d’adquisició de la llengua de signes, la quantitat i la qualitat de l’exposició lingüística, la història d’ús de les pròtesis i altres funcions cognitives, com ara el control de l’atenció. Els estudis longitudinals i d’intervenció permetrien comprovar quins suports produeixen millores reals.

Sobretot, hem de continuar investigant què caracteritza els bons lectors sords. Conéixer-ne les estratègies i les trajectòries pot oferir orientacions més útils que limitar-se a descriure diferències respecte de les persones oients.