El Dr. Antonio Capafons, Director de la Clínica de Psicologia UV, ens explica com van ser els seus inicis, el funcionament de la clínica i el seu treball com invesigador.

• Per què vas triar la carrera de Psicologia?

La meua carrera com a psicòleg és totalment vocacional. Des de xicotet vaig ser educat en una visió basada en el respecte i ajuda els altres, i a la naturalesa. Això va desenvolupar una visió altruista de les relacions humanes. D'ací, crec, prové el meu fort sentit de servei, compromís i ajuda cap als altres. Als 14 la meua consciència en aquests temes va ser encara major. A aqueixes edat vaig decidir ser psicòleg.

Així, en 1973, vaig començar a estudiar la carrera que incloïa a Psicologia. Pertany a la primera promoció de “Filosofia i Ciències de l'Educació (Secció Psicologia)” de la Universitat de València, ja que en aquella època no existia la llicenciatura Psicologia com a tal. Em vaig llicenciar en 1978.

• Com van ser els teus inicis, què destacaries?

La meua carrera professional va començar en un Col·legi Públic de Museros com a psicòleg educatiu, amb algunes activitats clíniques dins del Col·legi. També vaig exercir com a psicòleg clínic en la meua consulta particular. I per a millorar la meua activitat professional, durant tot aqueix període continue formant-me en la psicologia clínica, alhora que donava cursos a professionals del camp. Així mateix, durant aquest període també em vaig centrar en la investigació, realitzant la meua “tesina”: “Bases teòriques i experimentals de l'autocontrol”, i ja quan em van reclamar des de la UV com a professor ajudant de Càtedra, vaig culminar la meua tesi també sobre acte-control. Va ser d'aquesta manera com em vaig endinsar en l'àmbit docent.

• Com va sorgir el projecte de crear una clínica de psicologia en la Fundació Lluís Alcanyís?

La Clínica de Psicologia va nàixer de la idea que es tenia en la Facultat de Psicologia, com es denominava en aquella època, de crear un centre d'aplicacions psicològiques, per a la docència i la investigació, no sols en Psicologia Clínica, si no dels diferents vessants que té la Psicologia. Va ser en 2016 quan la Facultat de Psicologia em va oferir realitzar el projecte per a crear la Clínica (però amb l'esperit de ser un centre per a desenvolupar algunes les diferents aplicacions de la Psicologia, no sols Psicologia Clínica). Després de l'aprovació del projecte, vam estar un any organitzant la Clínica i muntat tot el necessari per a poder treballar en assistència i formació. Durant el mes previ a l'obertura oficial de la Clínica, vam poder fer assajos amb pacients reals a porta tancada, la qual cosa ens va permetre estudiar i perfeccionar el que era millorable per a la viabilitat del projecte. En 2017 obrim a tot el públic la Clínica començant amb dues psicòlogues que oferien els serveis de psicologia clínica i assessoraments. Hui dia ja comptem amb 6 professionals de la Psicologia dedicats a donar servei segons la cartera de serveis que la Facultat ens havia encomanat, per la qual cosa hem pogut ampliar molt els serveis: Intervencions en grup, Tractament per a parelles, Tractament per a xiquets/as, peritatges judicials, duel, Intervenció de crisis vitals, etc. A més, la UV ens ha encomanat, des de febrer de 2023, el parar atenció psicològica gratuïta (6 hores) per a alumnat UV, la qual cosa ha suposat ampliar el nombre de professionals de la Psicologia per a afrontar el considerable increment de treball que comporta.

• Quin és l'objectiu de la clínica?

Donar qualitat en els serveis i molta transparència en les seues pràctiques professionals, ja que és el desitjable per als usuaris, la qual cosa repercuteix, a més, en una bona formació dels estudiants en pràctiques.

• Què és el que més gaudeixes del teu treball com a director de la Clínica?

El que més gaudisc del meu treball en la Clínica és continuar aprenent dia a dia dels professionals que m'envolten i de dur a terme un projecte tan il·lusionant com és la Clínica de Psicologia. Això em permet no perdre el contacte amb els meus orígens.

• Com han sigut aquests últims 3 anys en la Clínica, després del COVID?

Després del COVID vam haver d'adaptar-nos a nous desafiaments marcats per les necessitats que ens demanaven els estudiants i pacients. D'aquesta manera, implantem un nou sistema d'atenció en línia que ens va permetre reorganitzar la Clínica. Va ser un repte fer-lo tan bé com siga possible amb els recursos que comptàvem.

A més, durant aquests últims mesos hem implantat, com he indicat, nous serveis com l'encàrrec d'atendre l'alumnat de la UV, a través de la selecció que fa SEDI i que ja he comentat. Aquesta atenció es presta en format en línia o presencial és els campus de Tarongers, Blasco Ibáñez, i en línia als campus de Burjassot i Ontinyent, fins que disposem de locals sanitaris per a ells. No obstant això l'estudiantat d'aquests dos últims casos pot rebre assistència presencial també en Blasco Ibáñez i Tarongers si el requereixen.

El pròxim curs acadèmic, seguint amb la política de Rectorat de l'atenció psicològica gratuïta a l'alumnat, també oferirem, utilitzant les possibilitats que ens dona el Màster Universitari de Psicologia General Sanitària, diferents tallers sobre salut mental i com afrontar i bregar amb situacions que generen estrés, ansietat, anime depressiu, o com millorar i optimitzar el temps etc. Un tutor de la Clínica formarà a més de 30 estudiants perquè impartisquen aqueixos tallers en les diferents facultats i centres, de manera que es disseminen amb rapidesa i àmpliament aquests recursos psicològics. D'aquesta manera, l'estudiantat del màster aplica l'aprés, i la resta d'estudiantat de la UV tenen la possibilitat d'accedir a tallers de prevenció coneixent eines per a manejar millor l'ansietat, l'estrés, la por o la tensió en els exàmens.

D'altra banda, també seguim amb projectes amb ajuntaments, l'Hospital la Fe, etc., i pròximament iniciarem un altre amb FORD España.

• Continues formant-te i investigant en el camp de la psicologia?

Prendre la direcció de la Clínica suposa reduir ostensiblement el temps a la investigació, a la qual sempre li he dedicat molt. No obstant això, la investigació és una part molt important en la meua carrera i mai he deixat de fer-ho. Enguany he pogut sol·licitar una altra vegada, aportant els articles publicat per mi i col·legues que exigeix la CNEAI, el sisé sexenni d'investigació, de sis possibles. La *CNEAI ha tingut a bé l'aprovar-m'ho, animant-me amb això a prosseguir la meua faceta d'investigador. Tots els articles aportats per a l'avaluació del sexenni, escrits en col·laboració amb altres centres d'investigació i universitats nacionals i internacionals, estan relacionats amb instruments i models d'intervenció psicològica creats ací a València.

Destacaria l'article publicat en 2017 amb una antiga doctoranda (va llegir la tesi en la UV sent originària de Canàries) i ara col·lega M. Elena Mendoza que treballa en University of Washington, Department of Rehabilitation Medicine (els EUA). Entre ella i jo adaptem el Model de València d'Hipnosi Desperta creat per mi, per a incloure'l en un tractament psicològic més ampli destinat a fomentar la qualitat del somni, millorar l'activitat i reduir el dolor en pacients supervivents del càncer. Els resultats van ser molt bons en general, i el treball pioner en el camp. Referència de l'articule: Mendoza, M. E., Capafons, A., Gralow, J. R., Syrjala, K. L., Suárez-Rodríguez, J. M., Fann, J. R., & Jensen, M. P. (2017). Randomized *controlled trial of the València model of waking hypnosis plus CBT for pain, fatigue, and sleep management in patients with cancer and cancer survivors. Psycho-Oncology, 26(11), 1832-1838. https://doi.org/10.1002/pon.4232.

Un altre article important és la replicació d'altres estudis sobre l'Escala de València d'Actituds i Creences cap a la Hipnosi, versió Client, publicat amb col·legues de la Universitat de Màlaga i resultat d'una tesi doctoral que vaig dirigir allí amb el Catedràtic Antonio Hernández Mendo. Aquesta escala, creada per mi també, s'havia publicat en castellà en 2015, però abans s'havia adaptat als EUA en 2012, posteriorment a Portugal (2018), recentment a Mèxic (2022) i enguany a França (2023). L'aportació de l'estudi presentat per al sexenni va ser la manera d'obtindre la mostra (en línia), i tornar a realitzar a anàlisi de validació factorial (i de constructe, per tant), obtenint-se resultats interessants que actualitzen l'ús de l'Escala, mostrant una vegada més la robustesa dels seus factors i propietats psicomètriques. És important aquesta dada, ja que aquesta escala va mostrar en un altre estudi tindre capacitat predictiva del resultat terapèutic amb els pacients de l'estudi esmentat sobre oncologia. Referència de l'articule al que em referisc és: Franquelo, M. A., Monteiro, D., Tomás-Marco, I., Capafons, A., & Hernández-Mendo A. (2022). Psychometric properties of the València scale of attitudes and beliefs toward hypnosis (client version) (VSABTH-C) en línia version. Current Psychology, 41(5), 3205-3215. https://doi.org/10.1007/s12144-020-00779-0

Així doncs, tant el model d'intervenció psicològica presentat en el primer article, com l'Escala d'actituds i creences presentada en el segon article, són produccions valencianes i, per tant, espanyoles, que són reconegudes internacionalment, fomentant investigació internacional, però també la nacional amb altres grups de la universitat espanyola. En la Clínica de Psicologia de la UV s'usen aquests procediments per a aquells casos on la hipnosi, com a complement d'intervencions psicològiques, pot ajudar. D'aquesta manera la investigació creada ací en la UV, reverteix, també, en la pròpia UV a través de la Clínica de Psicologia UV.