Nascut a València (1978), és Professor Titular d’Ètica i Filosofia Política a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València. És llicenciat en Estudis Eclesiàstics (Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer), llicenciat en Filologia Clàssica i llicenciat i doctor en Filosofia (Universitat de València) amb Premi Extraordinari de Doctorat. Així mateix, va obtindre un segon doctorat en Filosofia per la Universitat de Bolonya.

Les seues línies d'investigació abasten la filosofia moral, política i social, els estudis cívics i l'hermenèutica contemporània. Així mateix, el seu treball cobreix la filosofia de l'art de viure i la relació entre filosofia i literatura, amb un èmfasi especial en el pensament d'Aristòtil i Nietzsche i la seua recepció. Membre del grup d’investigació ETIDEMO (Ètiques Aplicades i Democràcia), ha participat en més de deu projectes competitius nacionals i internacionals, destacant el projecte de Generació de Coneixement-2021 sobre conflictes armats i crisis humanitàries, així com dos projectes del programa Prometeu.

Compta amb tres sexennis d’investigació reconeguts i és autor de llibres, capítols i articles en revistes d’impacte. Ha realitzat estades d’investigació en centres de prestigi internacional en ciutats com Bolonya, París, Torí, Friburg, Oxford, Washington, Boston i Ciutat de Mèxic, entre d’altres, havent sigut becari del Real Colegio de España i de la Fundació Alexander von Humboldt.

En l’àmbit de la gestió, va ser director del Departament de Filosofia (2019-2025) i actualment és vicedegà de Cultura, Transferència i Sostenibilitat. Coordina l’Itinerari en Filosofia i el Curs d’Alts Estudis en Pensament i Cultura de l’Antiguitat Clàssica (ANCLA) del programa Universitari La Nau Gran.

Com a docent, compta amb cinc quinquennis reconeguts, obtenint la qualificació d’excel·lent en l’últim període avaluat. Ha dirigit vuit tesis doctorals (sis amb menció internacional) i ha liderat projectes d’innovació educativa consolidats com Ethos Living Lab - Ètica i Professions.

Així mateix, ha exercit com a avaluador de programes europeus, tals com Horitzó Europa, Erasmus+, COST i Horitzó 2020. A més, ha liderat projectes de cooperació internacional i és membre de la Junta Directiva de la Secció de la Comunitat Valenciana de la Societat Espanyola d’Estudis Clàssics (SEEC).

Catedrático de Filosofía Moral y Política en la Universidad de Valencia. Ha desarrollado diversos proyectos de investigación en las Universidades de Múnich, Bonn, Frankfurt a.M., St. Gallen y Notre Dame. Es Patrono Fundador y Asesor de la Fundación ÉTNOR y miembro del Seminario de Investigación Xavier Zubiri. Es autor de los libros Ética Hermenéutica (Tecnos) y El poder de la mentira. Nietzsche y la política de la transvaloración (Tecnos).

Dedicat al camp de la docència, la filosofia i les ètiques aplicades, és Doctor en Filosofia per la Universitat de València i Llicenciat en Estudis Eclesiàstics per la Facultat de Teologia de Sant Vicent Ferrer de València. Desenvolupa la seua tasca docent com a professor associat del Departament de Filosofia en la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de la Universitat de València i com a professor de filosofia en Ensenyament Secundari. Les línies d'investigació que segueix en l'actualitat són l'ensenyament i aplicació del pensament crític tant en educació formal com en educació no reglada, així com la implantació de l'ètica en diversos sectors de la societat, molt especialment en la sanitat (bioètica i neuroética), en el món de l'empresa (ètica empresarial i RSE) i en la vida política (ètica política i ètica cívica). També està interessat en  el pensament espanyol i iberoamericà del segle XX.

PUBLICACIONS (SELECCIÓ)

LLIBRES

• Fernández Zamora, Jesús A., Patología sociales y terapias fallidas. Una teoría de la democracia como fármaco, Titant humanidades, Valencia, 2026. (ISBN 979-13-7038-095-3).
• Arenas-Dolz, Francisco; Fernández Zamora, Jesús A., Pensamiento crítico, ética cívica y educación para la democracia, Reproexpres Ediciones, Valencia, 2014. (ISBN 978-84-15323-81-85).
• Arenas-Dolz, Francisco; Fernández Zamora, Jesús A., Saber y comprender. Introducción al pensamiento filosófico contemporáneo, Reproexpres Ediciones, Valencia, 2013. (ISBN 978-84-15323-40-2).
• Camacho, Paula, Fernández Zamora, Jesús A., López, Carlos, Llofriu, Miguel, Quintás, Guillermo Estudio sobre el Prólogo a la 2ª edición de la Crítica de la Razón Pura de Kant, PUV, Valencia, 2010. (ISBN 978-84-370-7601-0).
• Baselga, J. F., Fernández Zamora, Jesús A., Martínez, Mª A., Coronado, E., Karl Marx. Filosofía contemporánea. Manifiesto Comunista, partes I y II, Boreal libros, Valencia, 2010. (ISBN 978-84-613-8112-8).

LLIBRES DE CARÀCTER PEDAGÒGIC

• Fernández Zamora, Jesús A., Miguel LLofriu Terrasa, Más que cuentos. Lecturas para crecer. 1º ESO. Ed. Edelvives, 2013. (ISBN: 978-84-263-8880-3).
• Fernández Zamora, Jesús A., Miguel LLofriu Terrasa, Más que cuentos. Lecturas para crecer. 2º ESO. Ed. Edelvives, 2013. (ISBN: 978-84-263-8882-7).
• Fernández Zamora, Jesús A., Miguel LLofriu Terrasa, Más que cuentos. Lecturas para crecer. 3º ESO. Ed. Edelvives, 2013. (ISBN: 978-84-263-8884-1).
• Fernández Zamora, Jesús A., Miguel LLofriu Terrasa, Más que cuentos. Lecturas para crecer. 4º ESO. Ed. Edelvives, 2013. (ISBN: 978-84-263-8886-5).

CAPÍTOLS DE LLIBRES

• Fernández Zamora, Jesús A., “La deriva neoconservadora y el fonal del multiculturalismo”, en Rubén Alepuz Cintas et al. (ed.), Bioética y neuroeducación moral. Filosofía social y política a partir de Karl-Otto Apel, Comares, Granada, 2021, pp. 517-525. (ISBN: 978-84-1369-201-2).
• Fernández Zamora, Jesús A., “La teoría de la mente moral de Marc Hauser. Una revisión crítica”, en González-Esteban et al. (ed.), Ética y Democracia desde la razón cordial, Comares, Granada, 2019, pp.193-200. (ISBN: 978-84-9045-782-5).
• Fernández Zamora, Jesús A., “El instinto moral como protomoral. Un ensayo de neuroética desde el pensamiento de Zubiri”, en VV.AA., Juicio moral y democracia, Comares, Granada, 2018, pp. 478-487. (ISBN: 978-84-9045-661-3).
• Fernández Zamora, Jesús A., “El estudio de las pasiones en Juan Luis Vives”, en Vilarroig, Jaime (ed.), En busca del humanismo perdido. Estudios sobre la obra de Juan Luis Vives, Comares, Granada, 2017, pp. 26-37. (ISBN: 978-84-9045-614-9).
• Fernández Zamora, Jesús A., El final de la modernidad en la Generación del 14, en Aznar Hugo (ed.), La Generación del 14. España ante su modernidad inacabada, Plaza y Valdés, Madrid, 2016, pp. 225-236, (ISBN: 978-84-16032-73-0).
• Fernández Zamora, Jesús A., Los correlatos genéticos y neurológicos de la espiritualidad. ¿El origen biológico de la religión?, en El mejoramiento humano, Comares, Granada, 2015, pp.286-295, (ISBN: 978-84-9045-364-3).
• Fernández Zamora, Jesús A., “El yo neural. Los engranajes neuroéticos de la conducta moral”, en VV.AA., Los retos de la Filosofía en el siglo XXI, PUV, Valencia, 2015, Vol IV, pp. 15-20, (ISBN 978-84-370-9680-3).
• Fernández Zamora, Jesús A., colaboración en la bibliografía comentada, en Cortina, Adela (ed.), Guía Comares de Neurofilosofía Práctica, Comares, Granada, 2012. (ISBN: 978-84 98-36-989-2).
• Fernández Zamora, Jesús A., “Las raíces biológicas de la moralidad. Una vía de acceso a la fundamentación ética”, en Francisco Javier López Frías (coord..), Bioètica, Neuroética, Libertad y Justícia, Nau Llibres, Valencia, 2013, pp. 1111-1120. (ISBN: 978-84-9045-073-4).
• Fernández Zamora, Jesús A., “El origen neurobiológico de los sentimientos morales”, , en Pedro Pérez Zafrilla (coord..), Bioètica, reconocimiento y democracia deliberativa, Nau Llibres, Valencia, 2011, pp. 29-39. (ISBN: 978-84-9836-910-6).
• Fernández Zamora, Jesús A., “La educación moral como liberación. Una propuesta de educación en el desarrollo desde la filosofía de Xavier Zubiri”, en Francisco Arenas-Dolz, Lorena Cebolla Sanjuán, Lidia de Tienda Palop y Luca Giancristofaro (eds.), VIII Congreso Internacional de IDEA. Ética del desarrollo humano y justicia global. Instituciones y ciudadanos responsables ante el reto de la pobreza. Valencia, del 2 al 4 de diciembre de 2009, Nau Llibres, Valencia, 2009, pp. 146-152. (ISBN: 978-84-7642-791-0).
• Fernández Zamora, Jesús A., “La voluntad en Xavier Zubiri. Una interpretación postnietzscheana de la voluntad de poder”, en Francisco Arenas-Dolz, Luca Giancristofaro y Paolo Stellino (eds.), Nau Llibres, Valencia, 2007, pp. 269-279. (ISBN: 978-84-7642-744-6).

ARTÍCLES DE REVISTES

• Fernández Zamora, Jesús A., «Ortega y el tiempo de las masas» (reseña). Bajo Palabra. Revista de Filosofía. Nº 18, 2018 (ISSN: 1576-3935; ISSN ed. electrónica 1887-505X ).
• Fernández Zamora, Jesús A., La alta moralidad de lo verdadero, o de cómo lo bello nos compromete con la realidad (Reseña). Laocoonte, Revista de estética y teoría de las artes. Vol. 3, Nº 3, 2016 (ISSN: 2386-8449).
• Fernández Zamora, Jesús A., La experiencia de la realidad. Influencias de Unamuno, Ortega y Zubiri en la filosofía de Marías. Celtiberia. Año nº 64, Nº 108, 2014, (número conmemorativo del I Centenario del nacimiento de Julián Marías), (ISSN: 0528-3647).
• Fernández Zamora, Jesús A., El postmodernismo de Ortega y Gasset. La superación de la modernidad en Meditaciones del Quijote. Debats, Institució Alfons el Magnánim, nº 124, octubre 2014. (ISSN 0212-0585).
• Fernández Zamora, Jesús A., La Crítica de Ortega y Gasset a la fenomenología. Las influencias de Husserl y Natorp en la elaboración de las Meditaciones del Quijote. Revista de Estudios Orteguianos, Fundación José Ortega y Gasset – Gregorio Marañón, nº 28, mayo 2014. (ISSN: 1577-0079).
• Fernández Zamora, Jesús A., “Religión, cristianismo y mística en el pensamiento de Unamuno Las influencias de Sabatier y Harnack en «del sentimiento trágico de la vida»”, Filosofía para niños. Revista Internacional de los Centros Iberoamericanos de Filosofía para Niños y de Filosofía para Crianças, Valencia, 2010. (ISSN: 1699-5295).
• Fernández Zamora, Jesús A., “El hombre como realidad responsable. La cuestión de la responsabilidad en la filosofía de Xavier Zubiri.”, Filosofía para niños. Revista Internacional de los Centros Iberoamericanos de Filosofía para Niños y de Filosofía para Crianças, Valencia, 2008. (ISSN: 1699-5295).
• Fernández Zamora, Jesús A., “La asunción de lo biológico, lo personal y lo moral en la realidad histórica (Zubiri interpretado por Ellacuría)”, Cuadernos de Filosofía Latinoamericana Vol. 29, Nº 99, Bogotá, Julio-diciembre 2008, (ISSN: 012-084-6-2).

Javier Gracia Calandín és professor titular de la Universitat de València des de novembre de 2020. Des de setembre de 2026 està acreditat com a catedràtic d'universitat per l'ANECA.

Es va doctorar al setembre de 2009 amb una beca FPU del Ministeri d'Educació, i va obtindre la menció de Doctor Europeu i el Premi Extraordinari de Doctorat.

Té reconeguts tres sexennis d'investigació per la CNEAI (ANECA), amb els quals ha assolit el màxim període avaluable fins a la data (l'últim, 2019–2024), fet que acredita una activitat investigadora continuada i de qualitat contrastada. La seua producció científica supera el centenar de contribucions, incloent-hi 48 articles en revistes especialitzades (18 en revistes de primer nivell SJR Q1–Q2 i 17 en revistes de segon nivell SJR Q3–Q4), 15 llibres (com a autor, coautor o editor) i 40 capítols de llibre, publicats majoritàriament, en aquests dos últims casos, en editorials d'excel·lència segons l'SPI.

Ha realitzat huit estades d'investigació de duració superior a un mes en universitats de reconegut prestigi internacional (Cambridge, Oxford, Northwestern, Freie Universität Berlin, Tübingen, Mainz i Universidade Nova de Lisboa), finançades majoritàriament mitjançant convocatòries competitives, els resultats de les quals han tingut un impacte directe en la seua producció científica i en la internacionalització del seu perfil acadèmic.

La seua activitat de transferència del coneixement es caracteritza per un impacte social directe i sostingut. Durant més de vint anys ha impartit 465 hores de docència presencial especialitzada en ètica aplicada a l'Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències (IVASPE), i ha format més de mil professionals de les forces i cossos de seguretat de la Comunitat Valenciana. Així mateix, ha desenvolupat una àmplia experiència en educació secundària, incloent-hi la coordinació de projectes europeus i l'exercici de responsabilitats de gestió acadèmica.

En l'àmbit de la docència universitària, ha impartit docència oficial durant 18 anys a la Universitat de València, amb més de 300 crèdits ECTS impartits, i té reconeguts tres quinquennis docents (l'últim, 2018–2022). La seua docència s'ha desenvolupat en titulacions de grau i màster, en contextos bilingües, en diferents campus i amb una dedicació especial a assignatures troncals de primer curs i a grups nombrosos, fet que ha requerit una elevada capacitat de planificació, coordinació i acompanyament acadèmic. En l'únic informe DOCENTIA realitzat fins ara ha obtingut una valoració de 183 punts sobre 200.

Des de 2017 fins a l'actualitat és professor convidat cada any en el Doctorat en Ciències de l'Educació de la Universitat Tecnològica de Pereira (UTP), a Colòmbia, i ha obtingut una qualificació de 9,9 sobre 10 en l'avaluació de l'estudiantat.

Ha impartit més de 200 hores en programes de formació permanent i extensió universitària. Ha dirigit i avaluat nombrosos treballs de fi de grau i de màster (21 treballs de fi de màster en el Màster Universitari en Ètica i Democràcia i 22 en el Màster Universitari en Professorat d'Educació Secundària). Ha sigut tutor de 24 estudiants en pràctiques en aquest últim màster.

Ha dirigit com a director únic set tesis doctorals, cinc de les quals a la Universitat de València (totes qualificades amb Excel·lent cum laude i menció internacional, una de les quals amb Premi Extraordinari de Doctorat), i dues en una universitat estrangera amb un programa de doctorat que disposa del reconeixement d'alta qualitat del Ministeri d'Educació, qualificades amb les distincions d'Excel·lent i Llorejada, respectivament.

Pel que fa al lideratge acadèmic, ha dirigit de manera continuada equips docents en el marc de 12 projectes d'innovació educativa obtinguts en concurrència competitiva, dels quals ha sigut investigador principal i coordinador. Ha coordinat durant quatre anys l'especialitat de Filosofia del Màster Universitari en Professorat d'Educació Secundària i, des de 2017, és coordinador fundador de la Xarxa Nacional d'Innovació Educativa en Filosofia (RIEF). Així mateix, ha sigut director i responsable científic de quatre congressos internacionals d'innovació educativa celebrats en diferents universitats espanyoles (UV 2017, UCM 2021, UMA 2023 i UV 2025).

Les seues principals línies d'investigació s'articulen al voltant de l'estudi dels clàssics de la filosofia; la filosofia moral, política i social; les ètiques aplicades; l'ètica de l'educació i l'educació ètica per al desenvolupament humà; la neuroètica i la neuroeducació moral; l'hermenèutica crítica i intercultural; i l'ètica cosmopolita i intercultural.

És professor titular al Departament de Filosofia de la Universitat de València i Professor del Màster en Ètica i Democràcia i del Programa de Doctorat en Ètica i Democràcia de la Universitat de València. És membre del Grup d’Investigació en Ètiques Aplicades i Democràcia de la Universitat de Valencia.

Ha format part com a membre de diversos projectes d’investigació nacionals i internacionals a les Universitats de València, Oxford, Trento i UNED. Ha participat en projectes d’innovació educativa i ha dirigit el Curs MOOC “Nuevas formas de participación política” de la Universitat de Valencia.

Les seues línies d’investigació són la filosofia moral i política, la teoria de la democràcia, democràcia deliberativa, el pluralisme moral i la interculturalitat, el desacord moral en el debat públic, la neuroètica, la neuropolítica, la psicologia moral. Actualment està treballant sobre la opinió pública digital, la actualitat dels classics del pensament polític i la polarització política en la vida social i internet.

Entre les seues publicacions recents destaquen: Clásicos de la filosofía política. Su influencia en la era de las redes sociales (Trant Humanidades, 2025) i La opinión pública digital: retos éticos y políticos (Comares, 2025, como editor).