La investigació desenvolupada se centra en la perspectiva jurídica de les ciències de la vida. El grup reuneix investigadors de diverses disciplines jurídiques que aborden els desafiaments plantejats per la biologia, la medicina i la genètica des de plantejaments jurídics, realitzant proposades de política legislativa i anàlisi de supòsits complexos suscitats a conseqüència dels reptes generats a partir del desenvolupament científic de les ciències de la vida.

Anàlisi de les desigualtats de gènere en l'àmbit socioeconòmic, tant en el vessant de les polítiques públiques com en les relacions entre subjectes privats i en el marc de les organitzacions, fent ús de les eines metodològiques corresponents a la ciència jurídica, la sociologia, l'economia i el treball social.

Aquest grup, que ara sol·licita el seu accés al registre de grups d'investigació, ve desenvolupant des de fa dècades, a partir dels estudis i investigacions pioneres en la matèria duts a terme pel professor Jesús Ballesteros, diverses línies d'investigació prolongades i actualitzades en el temps, sobre diverses facetes dels drets humans, que en els últims anys s'han centrat específicament en qüestions relacionades amb la justícia internacional, amb especial atenció als reptes de la pau i el desenvolupament sostenible, els resultats del qual més recents són els següents projectes d'investigació finançats, a més d'un important nombre de publicacions i monografies en editorials i revistes científiques de prestigi: 

• Projecte Prometeu fase II. Referència: PROMETEU II/2014/080. (Des de 1-1-2014 fins a 31-12-2017) El paper del Dret en la lluita contra la pobresa i l'exclusió social. Ajudes per a grups d'investigació d'excel·lència. 
• Programa Justícia global (Diké). Ajudes a grups d'investigació per a la constitució i acreditació de les xarxes d'excel·lència ISIC (Instituts Superiors d'Investigació Cooperativa). Referència: ISIC/2012/017 (Des de 1-1-2012-fins a 31-12-2015). 
• Programa PROMETEU per a grups d'investigació d'excel·lència. Generalitat Valenciana. Des de 1-I-2010 fins a 31-XII-2013. Drets humans, sostenibilitat i pau. Investigador principal: Jesús Ballesteros. 
• El Projecte d'Investigació I+D+I del MEC, dirigit pel Dr. J. Ballesters: Globalització i Justícia Internacional: seguretat humana, pau i desenvolupament sostenible (SEJ-2007-67270/JURI). 
• El projecte I+D+I de la Generalitat (anys 2007-2008) dirigit per la Dra. Encarnación Fernández: Els Estats en crisis i la justícia internacional (GV/2007/061). 
• El projecte I+D+I finançat per la Generalitat Valenciana, dirigit per la Dr. Pilar González Altable: La teoria de la democràcia davant els desafiaments contemporanis; competència cívica i globalització (GV00-158-08). 

Aquest grup també constitueix el nucli de professors responsables d'un programa de doctorat que compta amb una llarga trajectòria que es remunta a 1989 amb el programa de doctorat titulat "Drets humans, ètica i democràcia". A aquest programa li va succeir el de "Drets humans i problemes actuals"(Programa de caràcter internacional en col·laboració amb la Universitat de Palerm i amb esment de qualitat); En l'actualitat el propi professor Ballesteros dirigeix el Programa de Doctorat titulat "Sostenibilitat i Pau en l'era postglobal". 

La constitució formal d'aquest grup obeeix a una demanda cada vegada major d'estudis i treballs especialitzats, d'orientació pràctica, en l'àmbit dels drets humans, la pau i el desenvolupament sostenible, que aporten noves línies d'actuació i suggerisquen mecanismes eficaços de protecció i garantia dels drets en diversos camps davant els nous desafiaments als quals s'enfronta la societat. 

Existeix una consciència social àmplia sobre la necessitat d'aprofundir en la idea d'indivisibilitat i interdependència dels Drets humans, com a resposta a les terribles xacres (les guerres, el subdesenvolupament i l'explotació indiscriminada i salvatge dels recursos naturals) que assolen a la humanitat. La societat demanda assumir la perspectiva que dona primacia a la plena realització i compliment de tots els drets per a tots els éssers humans (no sols els del primer món) i posar l'èmfasi no sols en el creixement econòmic sinó en un desenvolupament veritablement humà i sostenible (centrat en la satisfacció de les necessitats bàsiques de les persones). Des d'aqueixa perspectiva es pot contribuir a la construcció d'una pau a nivell local (països devastats per conflictes de tota índole) i a nivell global. En altres paraules: la pau, el desenvolupament i a efectivitat dels drets només poden aconseguir-se conjuntament.

El grup d'investigació la constitució de la qual se sol·licita part d'una història de col·laboracions en una àrea d'interés comú com és l'estudi de les polítiques socials amb caràcter general i en particular aquells instruments de protecció social pública destinats a donar cobertura a situacions de necessitat que tenen com a punt central el treball o millor dit la seua absència i les conseqüències que aquest fet té sobre la vida de les persones, generant un espai d'exclusió del qual sense l'ajuda del suport públic és molt difícil eixir. En aquest sentit la majoria dels investigadors que integren aquest grup participen en aquest moment d'un I+D, MINECO del qual soc IP, amb el títol Els instruments de protecció social pública en la gestió del canvi laboral, DER2014-52549-C4-4-R (Pla Nacional I+D+I Reptes d'Investigació, Ministeri d'Economia i Competitivitat) Es tracta d'un projecte de la modalitat de Projectes coordinats, en el qual el projecte coordinador el desenvolupa la Universitat de Sevilla, sota les directrius del Professor Cruz Villalón, amb el títol; Reptes de la gestió del canvi en l'empresa des de la perspectiva laboral i social, DER2014-52549-C.

Entre els objectius d'aquest grup:
 

1. Analitzar des de la perspectiva internacional i local l'eficàcia de les polítiques d'ocupació per a garantir l'accés dels ciutadans a una ocupació de qualitat que garantisca una existència en condicions de dignitat allunyada de la pobresa i la capacitat d'aquestes polítiques per a rescatar a les persones que han sigut expulsades de l'ocupació i de la societat i que si situen en els col·lectius vulnerables, en situació o risc d'exclusió sociolaboral. En definitiva, es tracta d'identificar polítiques d'ocupació que generen mercats laborals inclusius.
2. Estudiar l'impacte que els canvis sociolaborals produïts en els últims anys han tingut en l'adequació en termes de cobertura i intensitat de les prestacions del sistema de protecció social i identificar les seues insuficiències com a manifestació addicional del reequilibri d'interessos derivat dels processos de canvi en la realitat empresarial. L'anàlisi comprén tant les prestacions per desocupació, de nivell contributiu i assistencial, rendes mínimes d'inclusió. com les mesures d'acció social i assistència social.
3. Estudiar les qüestions que es plantegen entorn de la sostenibilitat del sistema públic de protecció social i explorar les possibilitats d'aconseguir el reequilibri del mateix mitjançant la generació d'ocupacions de qualitat en empreses productives i competitives.
4. Analitzar la concepció estructural del canvi laboral en l'empresa, equilibrat en la consideració dels diversos interessos presents en ella, dissenyat des de la inicial consideració de l'ordenament espanyol però concebut en el context de les polítiques europees, des de premisses comparades i eventualment des d'altres ordenaments europeus. 
5. Avaluar el paper del FOGASA en les situacions d'extrema necessitat de les empreses (insolvència i concurs) i valorar les possibilitats d'utilitzar les fórmules de protecció del crèdit salarial per a finançar les indemnitzacions extintives de contractes, així com la seua reutilització en la consecució d'itineraris de formació i ocupació o l'accés a la jubilació parcial. 
6. Analitzar el sistema de formació professional per a l'ocupació, assenyalant les seues mancances i deficiències, i formular propostes de millora perquè s'adeqüe a les exigències del món empresarial i, al mateix temps, contribuïsca a l'increment de l'ocupabilitat dels treballadors. 
7. Examinar el paper dels serveis públics d'ocupació com a agents de la intermediació laboral i explorar mesures que contribuïsquen a la seua modernització i millora i, en definitiva, a l'increment de la seua eficàcia i eficiència en la col·locació de persones desocupades. Avaluar l'eficàcia dels incentius econòmics en la creació i el manteniment de l'ocupació, en particular referits als vulnerables.

Es tracta d'identificar els conceptes jurídics propis del que anomenem Antic Règim què es discuteixen en les corts liberals a partir de principis del segle XIX. 

A partir de la seua discussió en el parlament espanyol busquem saber en quina mesura són substituïts tots aquests elements per una nova formulació legal i doctrinal. Ens interessa veure fins a quin punt i en quina mesura es du a terme efectiu la substitució d'un règim què, en contra del que de vegades hom pensa, pensem es va mantenir, en moltes ocasions, inalterable o amb lleugeres modificacions al llarg dels anys. 

Amb motiu de les primeres corts liberals, els legisladors dirigeixen la mirada cap a institucions polítiques i jurídiques quasi obligades o què, amb els nous temps, reinterpretaran d'una manera ideològicament interessada o, al menys, actualitzada, és a dir, des d'una nova construcció del que és el poder i la seua legitimitat. Però el context social i econòmic era ben diferent, i la seua empremta en la lletra de la llei inevitable; només ens queda concretar en quina mesura.

El que volem és identificar aquestes reinterpretacions jurídiques i polítiques i les seues manifestacions en la nova legislació codificadora.

Per tant, es tracta d'un camp d'estudi que té uns contorns poc definits ja que la reformulació de tot el sistema no va suposar la seua derogació ni substitució, sinó que, de vegades, el seu complet manteniment, només que amb noves formes. Quant al contingut, haurem de veure quina serà la seua transició envers la nova redacció. 

Des d'aquestes difícils fronteres, ens endinsarem tant en les institucions com en el Dret, i tant públic com privat. És a dir, que ens interessa tant la reformulació del que és el parlament en sí, com la legislació que d'ell emana, tant per a l construcció d'una nova justícia, com d'una nova administració en les seues diverses demarcacions territorials. Per tant, estudiarem tant el dret substantiu, civil, administratiu o constitucional, com el processal orgànic i procedimental.

L'activitat investigadora desenvolupada per aquest grup se centra en dos aspectes essencials i complementaris de l'activitat jurídica. D'una banda, en l'estudi del procés com a instrument per a l'obtenció d'una tutela judicial efectiva, quan en el desenvolupament d'una relació jurídica s'ha produït un conflicte o s'ha vulnerat una norma de caràcter penal, que compromet els valors i principis essencials de la nostra societat, produint-se en tots dos casos una alteració de la pau social i una afectació de la seguretat jurídica, imprescindibles per al progrés de qualsevol nació. I, per un altre, en l'anàlisi dels instruments complementaris a la jurisdicció capaces d'oferir igualment -o no- una tutela efectiva dels drets i interessos legítims de les persones, quan aquests es veuen compromesos en els diversos àmbits: civil, penal, laboral o administratiu.

Com a corol·lari, la investigació que aquest grup està desenvolupant i desenvoluparà suposa abordar l'article 24 de la nostra Constitució, des d'una posició interdisciplinària, crítica i àmplia, que suposa una revisió de la jurisprudència constitucional sobre aquest tema i la seua extensió a l'àmbit internacional, especialment al de la UE. Així, els membres d'aquest grup d'investigació, han vingut prestant una especial atenció a la normativa europea i internacional, plasmada en la participació en diversos projectes d'investigació, la realització de publicacions i la impartició de cursos sobre l'activitat processal dels tribunals internacionals, el reconeixement i l'execució de resolucions estrangeres -o no-, així com la cooperació jurídica internacional.

El dret penal té un caràcter bifront: d'una banda prevé la comissió de delictes i en aqueixa mesura protegeix els drets de tots els ciutadans, i d'altra banda garanteix que el poder estatal de castigar s'exercisca d'acord amb una sèrie de garanties, per la qual cosa protegeix especialment els drets fonamentals dels acusats i condemnats. Des d'aquesta tensió entre prevenció i garanties ha estudiat tradicionalment la dogmàtica els fonaments i límits de l'ordenament jurídic. Per a aquest fi, la posició central dels principis constitucionals i la protecció dels drets fonamentals ha servit per a defensar un discurs polític-criminal on el respecte al principi general de llibertat puga legitimar el ius puniendi estatal. No obstant això, l'anàlisi del Dret penal contemporani mostra una acusada tendència cap a l'augment del rigor punitiu i cap a la consideració de la perillositat criminal com a fonament de les sancions penals. Aquesta tendència pot fàcilment observar-se en les reformes legislatives del Codi penal espanyol des de la seua aprovació en 1995, sent d'especial importància la Llei orgànica 1/2015 de reforma del Codi penal, on s'introdueixen institucions de dubtosa constitucionalitat com la presó permanent revisable, a més de l'expansió de mesures de seguretat com la llibertat vigilada. En tots dos casos, són pronòstics de perillositat criminal els que fonamenten l'execució de les sancions. 
El grup d'investigació sobre "Prevenció i garanties penals" pretén estudiar aquesta evolució, partint del respecte als principis constitucionals i la protecció dels drets fonamentals com a marc metodològic de la investigació, per a valorar críticament les insuficiències d'aquestes noves tendències polític-criminals, utilitzant la formació en Criminologia de gran part dels membres del grup per a establir relacions entre aquesta i el Dret penal. El caràcter interdisciplinari del grup d'investigació permetrà estudiar respostes que puguen adaptar el discurs garantista a la implementació de tècniques preventives eficaces enfront dels nous reptes polític-criminals propis dels canvis socials, a més de valorar l'adequació al sistema de justícia penal de noves formes de resolució de conflictes pròpies de la justícia restaurativa, com és la mediació penal. Així mateix, s'estudiaran fenòmens criminològics concrets, com la prevenció i tractament de la delinqüència sexual, a més dels supòsits de cibercriminalitat on el fet criminal presenta una correlació amb els avanços derivats de la tecnologia de la informació. 
En tot cas, l'activitat del grup d'investigació perseguirà oferir una perspectiva que integre el Dret penal comparat, així com la normativa internacional, per a reforçar les propostes de lege llanda i lege ferenda resultants.

L'activitat se centra en l'estudi aplicatiu dels sistemes legals actuals territorials i la problemàtica dels procediments, tant des del vessant de l'ingrés com de la despesa.

• La Llei 34/2015 va modificar substancialment tots els títols de la Llei General Tributària, aplicable a la Hisenda Local. Actualment es troben pendents d'aprovació els RD de modificació de tots els Reglaments de desenvolupament de la LGT. Així mateix, les noves Lleis 39/2015 i 40/2015 de Procediment Administratiu Comú i Règim Jurídic de les Administracions Públiques obliguen a introduir notables modificacions en el marc d'actuació de les Entitats Locals en les seues relacions amb els ciutadans que també afecten l'àmbit tributari.
• En els últims anys s'ha incrementat notablement el volum de conflictivitat en relació amb els tributs locals, en dimensions diferents:
  • correspondència de l'Ordenances Fiscals a la Constitució, LGT i a la LHL.
  • procediments per a l'elaboració i aprovació d'aquestes Ordenances.
  • actes de gestió tributària local.
• Les estratègies de control tributari i recuperació de deute de les Hisendes autonòmica i Local es troben molt allunyades de les dissenyades i implantades amb èxit en l'àmbit estatal per l'Agència Tributària.
• D'altra banda, en aquests moments de canvi climàtic es fa necessari el desenvolupament d'una investigació aplicada a diversos objectius simultanis: combinar la promoció turística amb un desenvolupament sostenible que preserve el medi ambient com a valor intrínsec, la cerca de noves fórmules de finançament municipal que perseguisquen les anteriors finalitats i un increment de la suficiència financera de les Corporacions Locals en la cobertura del cost dels serveis. A Espanya encara resulten escasses les experiències pioneres en aquesta direcció però en l'àmbit comparat resulta possible atendre les solucions aplicades en entorns amb singularitats geogràfiques i turístiques similars. Es pretén projectar la potencialitat dels tributs com a mecanismes fonamentals per a avançar en una doble adreça: 
  • d'una banda, la superació dels endèmics escenaris d'insuficiència financera de les Corporacions Locals;
  • per un altre, la idoneïtat de l'actuació pública local, com a nivell de govern més pròxim al ciutadà i sobre el que opera en primera línia l'objectiu de salvaguarda i millora de la idiosincràsia i valors propis del municipi.
• Finalment, la igualtat entre homes i dones així com la transparència i el bon Govern han de ser tinguts en compte a l'hora de complir amb l'exigència de la justícia en la despesa pública. Per això és necessari analitzar i plantejar el marc general normatiu per a la realització de pressupostos participatius i pressupostos amb perspectiva de gènere. En efecte, la vinculació de la despesa pública a uns principis objectius de justícia material és una exigència indefugible. El principi de justícia en la despesa pública es converteix en el substrat material de l'obligació de totes les Administracions Públiques d'elaborar els seus pressupostos amb perspectiva de gènere perquè s'ha de tindre clar que per a aconseguir la igualtat, la justícia material proclamada constitucionalment, s'han d'elaborar uns pressupostos amb perspectiva de gènere, la qual cosa no suposa de cap manera destinar més recursos a programes o actuacions dirigits a les dones, sinó, tan sols, una diferent manera d'analitzar i elaborar els pressupostos tradicionals, actuació en la qual subjau la consecució d'objectius d'eficàcia i eficiència econòmica. però no sols el vessant de la despesa pública, tant els ingressos com les despeses públiques, han d'analitzar-se des d'una perspectiva de gènere per a la consecució d'aqueixa justícia financera a la qual han de dirigir-se per mandat constitucional.