El grup d'investigació COMINBRAND és un grup intercultural i interdisciplinari que desenvolupa línies d'investigació centrades en la comunicació, la innovació i les últimes tendències de màrqueting. Davant l'arribada de l'etapa del màrqueting 5.0, el grup d'investigació es contextualitza en un món altament interconnectat i digitalitzat, on la comunicació assumeix un paper clau, i estudia el comportament del consumidor i la seua connexió amb la marca, passant a través de diferents etapes de creació d'aquesta. Aquest procés de desenvolupament d'una marca a través dels seus diferents actius es denomina branding. A partir d'ací, la comunicació, la innovació, el branding i el comportament del consumidor s'afirmen com a principals línies d'investigació de COMINBRAND. A aquestes s'afigen dues línies d'investigació transversals, una centrada en l'estudi de l'impacte de la cultura, i més concretament de la cultura nacional, que permetrà obtindre una visió cross-cultural de la problemàtica abordada i una altra que inclou l'anàlisi del gènere en la investigació científica actual, amb l'objectiu de donar resposta a una major sensibilitat cap a la importància de la inclusió de la perspectiva del gènere en els estudis del comportament del consumidor.
Els sectors prioritaris de l'anàlisi són turisme i educació, sent tots dos subjectes als grans processos de canvi i transformació digital. L'anàlisi del sector turístic engloba tant diverses destinacions turístiques com empreses hoteleres i hostaleres que operen en ells. L'estudi del sector educatiu se centra en les institucions d'educació superior i enfoca la seua anàlisi en la innovació docent i noves metodologies d'ensenyament-aprenentatge.
La qualitat de la investigació del grup està avalada per la forta col·laboració internacional dels seus membres, la seua participació en múltiples projectes d'I+D finançats en convocatòries públiques, en projectes d'innovació educativa i en contractes I+D de rellevància amb Empreses i/o Administracions. A això se sumen nombroses publicacions en les revistes d'elevat prestigi internacional indexades en les bases de dades SSCI i SJR, participacions a congressos internacionals, inclosos aquells orientats en la innovació docent, participacions en consells editorials de revistes d'alt prestigi, actuacions com a editors i un elevat grau d'implicació en matèria de turisme i educació en general.
Anàlisi multidisciplinària de l'impacte de l'exercici de la desconnexió digital en el marc de les relacions laborals. Les transformacions tecnològiques que viu l'actual mercat laboral provoquen canvis importants en l'esfera del treballador i en la gestió empresarial; sens dubte, tot un repte per als agents implicats en el treball (treballadors, empresaris, Governs, sindicats i associacions empresarials) per a afermar l'esperit tuïtiu de la normativa laboral i garantir uns drets laborals bàsics com el descans, la Seguretat i salut en el Treball, la intimitat, la conciliació, el secret de les comunicacions o la protecció de dades. En aquest sentit, el grup d'investigació analitza el dret a la desconnexió digital del treballador, així com la seua eventual afectació en la gestió de les persones i la competitivitat empresarial. Tot això sempre puntualitzant que es tracta d'un dret laboral que en última instància, la seua efectivitat esdevé tant d'un mecanisme de potenciació de la llibertat i autodeterminació del pla del treballador, així com d'una garantia de l'efectiva, lliure i igual competència empresarial en el marc d'una economia social de mercat. En aquest context, el grup d'investigació aclareix un dret laboral bàsic i fonamental en l'actualitat però amb moltes arestes que han de ser polides. Per a això, en línia amb el seu caràcter multidisciplinari tracta els béns jurídics protegits en el dret laboral: en amb major o menor intensitat i directament o indirectament, la salut (art. 15 CE); la llibertat (art. 1.1 CE) - incloent la llibertat d'empresa i la productivitat (art. 38 CE) -; la dignitat i lliure desenvolupament de la personalitat (art. 10 CE); la igualtat (arts. 1.1; i 9.2 CE); la intimitat i la privacitat (art. 18.1, 3 i 4 CE); l'honor (art. 18.1 i 4 CE); i la família (39.1 CE). Succintament, el grup pretén tractar l'exercici del dret, les seues implicacions jurídic-pràctiques en les relacions laborals (amb especial incidència en el teletreball), el seu estat actual en el món (amb estudis internacionals del dret en altres països), la seua relació amb la prevenció de riscos laborals (fatiga informàtica i hiperconnectivitat), així com amb la perspectiva de gènere, la diversitat, la intimitat i la privacitat, la conciliació de la vida laboral i familiar, la videovigilància i el control empresarial (la necessitat de tota mena de programari digital significa que el control dels treballadors està creixent molt) i, el vessant tecnològic d'aquest, entre altres aspectes: l'estudi BYOD ("bring your own device"), protocols interns en l'ús de dispositius digitals i programari d'organització del temps del treball a la disposició de les empreses privades i públiques.
El Grup de Disseny de Sistemes Digitals i de Comunicació (DSDC) és un grup d'investigació consolidat adscrit a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyería de la Universitat de València des de l'any 1996. En l'actualitat està constituït per quatre docents i investigadors doctors i quatre investigadors contractats en fase predoctoral. Disposa de dos laboratoris de 100m2 totalment equipats per al disseny i desenvolupament de demostradors electrònics.
Compta amb una àmplia experiència científica plasmada en més de 70 articles en revistes internacionals d'alt índex d'impacte i en més de 90 participacions en congressos científics. També posseeix un extens historial en el desenvolupament de projectes d'investigació, havent participat en més de 15 projectes finançats en convocatòries públiques, i compta amb una llarga tradició en transferència tecnològica, havent col·laborat com a soci científic en temes relacionats amb l'electrònica, la computació i les telecomunicacions mitjançant més de 30 contractes i acords amb importants agents en diferents sectors i àrees de negoci.
Àrees d'investigació:
- Disseny electrònic a mesura (maquinari i microprogramari). Lògica Reconfigurable (CPLDs, FPGAs, PSoC). Microcontroladors (AVR, ARM, 8051, etc.). RTOS.
- Xarxes de sensors (WSN). Tecnologies de comunicacions sense fils (Wifi, Zigbee, CyFi, Bluetooth, Sigfox LoRA, etc.).
- Aplicacions per a dispositius mòbils (IOS, Android)
- Disseny electrònic d'alta velocitat (Altium, etc.)Internet de les Coses (IoT). Brins. Concentradors. Desenvolupaments electrònics embeguts, amb especial èmfasi en aspectes com el baix consum, la recol·lecció d'energia i la miniaturització.
- Gestió de projectes. Desenvolupament de prototips pre-comercials, incloent anàlisis de costos i precertificació CE.
Sectors d'aplicació:
- Energia (smartgrids, smartmetering, renovables).
- Medi ambient (canvi climàtic, smartcities, smarthome and building automation).
- Indústria (process analytical technologies - PAT).
- Enginyeria biomèdica (dispositius implantables, medicina nuclear PET).
- Detectors en física d'altes energies (ATLES-CERN).
- Electrònica de consum (wereables).
Organismes, associacions i fundacions col·laboradores en les àrees d'interés (excloses RTD, LI, SME):
Climate-KIC. European Organization for Nuclear Research (CERN). Plataforma Tecnològica Espanyola d'Eficiència Energètica. Plataforma Tecnològica Espanyola de Geotèrmia (GEOPLAT). L'Associació Valenciana d'Empreses del Sector de l'Energia (AVAESEN). Fundació InnDEA (Ajuntament de València). Associació Espanyola de Domòtica (CEDOM). Associació Multisectorial d'Empreses de l'Electrònica, les Tecnologies de la Informació i Comunicació de les Telecomunicacions i dels Continguts Digitals (AMETIC). Associació Espanyola per a la Internacionalització e la Innovació de les Empreses Espanyoles d'Electrònica (SECARTYS). Institut Valencià de l'Edificació (IVE). Associació Valenciana de Tecnologies de l'Hàbitat (AVATHA). Col·legis i associacions professionals (COIT, COITT, FENITEL, FENIE). Grup de comunicació TECMA-XARXA.
Aquest grup d'investigació se centra en l'anàlisi del procés de presa de decisions estratègiques i de l'estratègia de recursos humans, relacionant-la amb la gestió del coneixement en l'organització, el comportament innovador dels empleats, el comportament emprenedor i la sostenibilitat corporativa. En particular, estudia com les polítiques de RH serveixen com a factors clau per a facilitar l'aplicació dels processos de gestió del coneixement (adquisició, creació, emmagatzematge, compartició, aplicació i distribució) en les organitzacions, generant comportaments dels individus orientats a la innovació i a l'emprenedoria.
L'anàlisi de com les polítiques de RH i la seua consideració conjunta o sistèmica es converteixen en un factor catalitzador de la creativitat de l'individu i del seu interés per desenvolupar innovacions (nous productes, nous processos o, fins i tot, nous projectes de negoci) en l'àmbit organitzatiu, la qual cosa pot contribuir a la consecució d'avantatges competitius sostenibles. A més, l'aplicació de pràctiques de RH orientades cap a la sostenibilitat permetrà, al mateix temps, el desenvolupament de comportaments individuals i col·lectius que satisfacen els reptes actuals que les organitzacions tenen en matèria de responsabilitat social i sostenibilitat dels negocis. Així mateix, el fet que el coneixement s'ha convertit en els últims temps en un recurs estratègic per a les organitzacions ha posat de manifest la necessitat de gestionar-ho de manera activa i amb una clara orientació estratègica. Per tant, l'estudi de tots els processos de gestió del coneixement i com es veuen afectats per l'estratègia de RH de l'organització, és un tema objecte d'estudi per part d'aquest grup d'investigació. Al seu torn, aquests processos de gestió del coneixement són fonamentals per a generar el clima necessari a l'hora que els empleats i els grups dins de les organitzacions puguen desenvolupar comportaments innovadors i emprenedors.
Els projectes d'investigació desenvolupats en el marc de l'equip tenen una orientació acadèmica i aplicada, i se centren en la col·laboració amb empreses i directius per a millorar la seua gestió, amb especial incidència en la problemàtica de les Pimes.
La lingüística de corpus (LC), amb un enfocament decididament empíric en la investigació de les llengües, ha enriquit enormement paradigmes anteriors fins a convertir-se en un obligat referent metodològic en el panorama dels estudis lingüístics actuals.
Ens interessa destacar dos vessants, una que tracta dels desenvolupaments de la lingüística de corpus i una altra que se centra en les seues aplicacions. Igual que altres investigacions empíriques en el si de la lingüística, la investigació en LC se situa a cavall entre les humanitats i les ciències socials, sobre la base de la lingüística computacional. De les humanitats pren el seu interés primordial per l'estudi de la llengua en els seus múltiples vessants, de les ciències socials ha pres gran part de la seua metodologia entorn de la quantificació (matemàtiques, estadística, etc.), i de la informàtica, el desenvolupament d'eines analítiques cada vegada més sofisticades. Referent a això, les metodologies emprades en la LC, lluny d'estatisme, continuen evolucionant i incorporant desenvolupaments importants, ja siga a través de la creació de paquets informàtics cada vegada més sofisticats en la investigació de corpus ad hoc, com en la creació de portals específics, o bé en la creació d'eines centrades en una diversitat de tasques d'investigació.
La investigació entorn dels desenvolupaments de la LC està relacionada amb els mètodes d'anàlisi qualitativa, amb l'anotació textual i amb l'ús d'anàlisi quantitativa. A més, alguns desenvolupaments informàtics recents, com ara la denominada anàlisi de sentiment o mineria de l'opinió, han bolcat el seu interés en l'anàlisi de grans quantitats de dades en la xarxa (big data).
Pel que fa a les seues aplicacions, la lingüística de corpus no té límits, sent la seua gran fortalesa la investigació sobre bases de dades importants que l'analista no pot manipular de manera efectiva mitjançant l'anàlisi manual. La LC s'està aplicant hui dia a qualsevol àrea d'investigació lingüística, ja siga a gèneres digitals de qualsevol tipologia com als no digitals. En el cas dels gèneres no digitals, la solució passa necessàriament per la digitalització, atés que la LC opera necessàriament sobre textos digitalitzats. No obstant això, la LC, fins i tot sent la metodologia fonamental per a nombrosos investigadors, no prescindeix de l'anàlisi qualitativa o manual, i en la seua producció científica s'articula en sinergies amb altres aproximacions. Subratllem que hui dia és molt difícil concebre un diccionari o una gramàtica sense el concurs de la investigació de corpus. Però més enllà de la lexicografia, o la fraseologia, les quals han crescut de la mà del corpus, trobarem aplicacions en tota mena d'anàlisi lingüística, ja siguen pragmàtics, discursius, incloent en època més recent, l'anàlisi estilística. Sense oblidar les aplicacions a l'adquisició i ensenyament de segones llengües ensenyament, o la investigació sobre les llengües d'especialitat. I no hem d'oblidar tampoc la inestimable aportació de la LC a la traductologia, atés que el corpus és per als traductors una eina fonamental. Existeixen vertaderes xarxes d'investigadors que dediquen el seu treball a aspectes concrets.
No obstant això, tornant al punt de partida, ens interessem per centrar la investigació en aquells aspectes que avaluen la fortalesa de propostes basades en tècniques desenvolupades dins de la lingüística de corpus en la investigació en diferents fronts.
e-MARKETING, com a grup d'investigació de la UV, desenvolupa activitats en línia amb la innovació metodològica i temàtica d'estudi en Màrqueting i Noves Tecnologies, tractant de comprendre el comportament del consumidor en xarxes socials i màrqueting mòbil i prestant especial atenció al màrqueting viral. Els treballs del grup atenen anomenades d'investigació en aquests camps triant com a sectors prioritaris d'aplicació el retailing, turisme i sector educatiu. Aquests tòpics configuren les seues principals línies d'investigació.
L'experiència de e-MARKETING i la seua consolidació com a equip, és avalada per la participació dels seus membres en més de 20 diferents projectes d'I+D finançats en convocatòries públiques així com de contractes I+D d'especial rellevància amb Empreses i/o Administracions en els quals s'han proposat segells de confiança en comerç electrònic, anàlisi d'implantació de les Tic en el comerç minorista, creació de valor a través d'aplicacions mòbils, etc.
La qualitat de la investigació i la importància dels resultats del grup, es constata en les seues múltiples contribucions a congressos (més de 150). Més de 100 investigacions han sigut publicades en revistes indexades, moltes d'elles recollides en el JCR (p.e. En línia Information Review, Journal of Services Management, Tourism Management, Industrial Management and Data Systems, etc.), en les bases de dades ISI, en el SJR o en bases de dades com ABI INFORM, EMERALD Reviews, etc.
La coordinadora del grup, la Dra. Ruiz està acreditada a càtedra per ANECA, té 2 sexennis d'investigació, ha dirigit 6 tesis doctorals en les línies d'investigació nucli de eMARKETING i és Associate Editor de la Electronic Commerce Research and Applications (ECRA) i membre del Comité editorial del Journal of Product and Brand Management, En línia Information Review i Electronic Commerce Research and Applications. Ha sigut vocal de la Junta Directiva de l'Associació de Màrqueting d'Espanya (AEMARK). Ha sigut investigadora principal de 6 projectes d'investigació afins al grup, un d'ells (no finalitzat) del Pla Nacional (eWOM: anàlisi neurocientífica i experimental en serveis), a més és directora de 5 projectes d'innovació educativa, un d'ells consistent en la creació d'una xarxa internacional d'universitats per a l'intercanvi d'experiències docents.
Línies d'investigació:
- Processament de la informació. Estudiar les variables determinants del processament de la informació publicitària i l'intercanvi d'informació comercial entre individus en xarxes socials i la seua incidència en la compra, lleialtat i recomanació.
- Màrqueting mòbil. Analitzar els elements generadors de valor percebut en les comunicacions mòbils així com els impulsors del comerç mòbil. Identificar les motivacions i frens en el màrqueting viral a través de dispositius mòbils (telèfons intel·ligents i tauletes).
- Comportament de queixa en xarxes socials. Investigació de les motivacions de queixa, canvi de proveïdor, comunitats anti-marca, boicots i comunicacions boca-sentit negatives en xarxes socials Innovació educativa i TIC.
- Estudi de les noves metodologies d'aprenentatge col·laboratiu que incorporen les noves tecnologies (Ted lessons, ludificació, etc.) i el seu impacte en la satisfacció de l'estudiant, qualitat percebuda i variables relacionals. Màrqueting viral.
- Estudi dels antecedents i conseqüències del Màrqueting viral en canals digitals amb especial èmfasi en els influencers. Influència del Màrqueting viral en les percepcions, actituds i comportament de compra del consumidor. Anàlisi dels elements que generen viralitat en les campanyes de comunicació.
Cotino (director) ha sigut l'IP de Tres projectes consecutius nacionals sobre aquests temes, un centrat en l'e-govern (2005-2008), un altre llibertat i participació en la web social (2010-2012) i l'actual sobre Govern Obert (2013-2015) matèria sobre la qual es pretén la continuïtat. Pendent de resolució de nou projecte I+D+I, del Ministeri d'Economia i Competitivitat, "L'avanç del Govern Obert. Règim jurídic constitucional de la implantació de polítiques de transparència, accés a la informació, dades obertes, col·laboració i participació especialment a través de les TIC i del govern electrònic" DER2015-65810-P (pendent de resolució). També Cotino com IP. Els resultats són més que evidents tant en la xarxa com en centenars de publicacions i ponències. A més d'alguns reajustaments, es potencia aquesta ocasió la internacionalització reforçant l'equip estranger. Tots els membres de l'equip han treballat i cooperat activament en els últims anys.
En aquest grup UV s'afigen dos membres que no ho són del projecte del Ministeri, dos investigadors de total referència a Espanya, Fernández Salmerón i Valero Torrijos, de Dret administratiu.
Es continuarà amb el tractament jurídic dels continguts i les llibertats en internet, responsabilitat de prestadors, discurs de l'odi, límits, censura, etc. D'altra banda, davant el relativament eteri del concepte de govern obert i el predomini d'altres disciplines, es considera necessari el tractament jurídic constitucional per a decantar, sedimentar i destil·lar jurídicament tots aquests canvis i avanços que s'acaben de donar en els últims anys respecte dels continguts del concepte del Govern Obert (transparència, participació, col·laboració, dades obertes, etc.) i la seua projecció en l'ordenament jurídic així com els drets fonamentals implicats. Es pretén la continuïtat perquè que ens situem davant el moment de desenvolupament crucial del Govern obert. Estem en plena culminació d'un procés de fundamentalització del dret a la transparència i accés a la informació pública. Aquest procés ni molt menys ha sigut acabat ni pel TEDH, ni el TJUE ni, especialment pel nostre Tribunal Constitucional i Tribunal Suprem. Serà especialment important analitzar la interpretació per autoritats de protecció de dades, autoritats de transparència, defensories amb competència en la matèria i, per descomptat, els tribunals ordinaris i constitucional.
S'ambiciona fer una anàlisi i seguiment tant de l'aplicació de la llei de transparència com a noves lleis administratives i reforma de la llei de reutilització, decret de desenvolupament de la llei de transparència, 2015, així com de l'ona de lleis autonòmiques del període 2013-2015 de l'àmbit autonòmic-local.
Més enllà de la mera anàlisi normativa, es tracta de tindre en compte la implantació pràctica i les polítiques de Govern obert, especialment a Espanya en els diferents nivells municipal, autonòmic i estatal. Es tracta d'una qüestió en plena "ebullició" en 2015-16 a Espanya. No obstant això, donada la transnacionalitat del fenomen, es farà un seguiment també en perspectiva comparada i supranacional europea i iberoamericana.
No sols es pretén analitzar el desenvolupament jurídic constitucional del govern obert, sinó, en la mesura que siga possible, influir en el mateix en els diferents operadors jurídics.
Es compta amb sòlida experiència en la difusió de continguts jurídics d'alta qualitat en formats clàssics (més de nou obres col·lectives i deu congressos), en part a través de www.derechotics.com o el Cyberlaw clinic i de perfils de Twitter de gran visibilitat d'alguns dels membres. A més de generar i difondre coneixement acadèmic, es realitzarà un observatori de la e-administració 2.0, anàlisi de webs de referència espanyola i internacional; un document de recomanacions jurídic pràctiques i cauteles.
El grup de sistemes d'informació i comunicacions (GSIC) es va crear al desembre de 2005. El grup treballa actualment en el camp de les comunicacions sense fils i mòbils, incloent solucions avançades multi-antena amb cooperació i coordinació, ràdios cognitives, algorismes d'estimació de canal, etc. El grup ha participat en nombrosos projectes d'investigació nacionals i europeus, com:
- CONSOLIDER Project: Foundations and Methodologies for Future Communication and Sensor Networks (COMONSENS).
- Collaborative processing and Self-organized communications for Wireless Sensor Networks (SOFIWORKS).
- Thematic Network: Information & Communication Theory and Technologies (INFOCOM).
- Cooperative and Cognitive Interference Management Strategies for Wireless Communication Networks (COSIMA).
- Tècniques d'accés radie per a xarxes sense fils heterogènies (RACHEL).
- Radio-access techniques for improving urban mobility in beyond 5G networks (RAMONET).
- FP7-ICT-2011-7.3.3, Autonomous Control of Large-scale Water Treatment Plants based on Self-Organized Wireless BioMEM Sensor and Actuator Networks (HYDROBIONETS).
- FP7-PEOPLE-2009-IEF, Wireless Sensor Networks for Cognitive Software Radios (WISERNETS).
- FP6 D2002-Mobility-3, Collaborative Signal Processing for Efficient Wireless Networks (ASPIRE).
- FP6 NoE-IST-4-027738, Creating Ubiquitous Intelligent Sensing Applications (CRUISE).
- FP7-ICT-2007-1-1.1 (Network of the Future), Sensor Network for Dynamic and Cognitive Radio Access (SENDORA). El grup també ha liderat el conveni Valencia5G (2019-2021).
El concepte de "variació lingüística" és clau per a l'estudi de l'evolució de les llengües i dels sistemes comunicatius socials, professionals i educatius. Les transformacions socials, culturals, sanitàries, econòmiques, tecnològiques i educatives es desenvolupen, vehiculen i reflecteixen a través de les seues manifestacions lingüístiques i comunicatives. L'objectiu de l'equip és l'estudi del progrés que està experimentant la societat actual a través de l'anàlisi de les variables lingüístiques essencials que intervenen i interactuen en la comunicació humana. Aquestes variables depenen dels perfils dels parlants (ex. variació idiolectal, dialectal, segons el gènere, l'edat, condició social, nivell educatiu, etc.) i dels usos que ells fan del llenguatge segons les identitats interpersonals que adopten (i.e. variació de registre), els codis a través dels que es comuniquen (i.e. variació de manera), les diverses plataformes textuals que utilitzen (i.e. variació de gènere discursiu) i les diferents estratègies persuasives amb les quals transmeten la seua intenció i la seua imatge (i.e. variació d'estil). L'anàlisi d'aquestes variables requereix abordar l'estudi de la comunicació a diverses escales, des del seu vessant macro i hiper discursiva (ex. la interrelació entre les variables que interactuen en la comunicació empresarial o acadèmica, o la complexitat de comunicació multimodal de les xarxes socials i plataformes digitals) i també dels seus components micro discursius (ex. la variació de les unitats fonètiques, morfològiques, lèxiques i sintàctiques). Com destaquen els experts en variació lingüística (Bayley, 2013; Chambers and Schilling, 2018), per a abordar estudis integrals i innovadors en aquest camp és necessari mantindre actualitzada la metodologia necessària per a definir i classificar les categories, criteris i paràmetres essencials per a comprendre i analitzar aquestes variables i la seua interrelació.
Algunes d'elles han sigut àmpliament estudiades (ex. variació dialectal) i altres ho estan sent (ex. variació de gènere discursiu), però encara existeixen molts aspectes ambigus i controvertits sobre altres variables rellevants, com, per exemple, les que intervenen en la variació del registre comunicatiu. Aquest tipus de variació interpersonal i contextual abasta tot l'espectre de la interacció humana, des de la qual té lloc en els contextos més sofisticats i convencionals fins a la qual s'efectua en els entorns més íntims i familiars, existint diversos graus de dependència i interrelació entre diversos registres en un mateix acte comunicatiu, la qual cosa ha suposat un difícil repte per als especialistes, en particular a l'hora d'accedir a dades reals i recopilar corpus amplis i representatius. A més, al llarg de la història, el seu estudi s'ha abordat des de molt diverses perspectives arribant a abastar variables heterogènies, ambigües i confuses que han generat controvèrsia dins d'aquest camp d'investigació. Aquesta heterogeneïtat teòrica i complexitat metodològica han dificultat el desenvolupament d'estudis en profunditat i d'àmplia cobertura sobre aquesta varietat lingüística, que pogueren traslladar els seus resultats a la societat i al mercat laboral de manera efectiva, oferint mètodes i eines d'ajuda pràctiques per a la seua comprensió, aprenentatge i domini. Hi ha altres variables en similar situació (ex. variació idiolectal, variació d'estils, genolectes, cronolectes, etc.).
Amb l'afany de contribuir en l'avanç d'aquest camp, els objectius primordials del Grup SILVA són:
- Aprofundir en les categories, criteris i paràmetres fonamentals per a l'estudi i l'anàlisi de la variació lingüística, i en els factors que intervenen en el seu comportament actual en la llengua anglesa i altres llengües majoritàries, com l'espanyol i l'alemany.
- Investigar la variació lingüística des d'un enfocament pragmàtic integral destacant les seues dimensions interpersonals i multimodals en la seua fluctuació al llarg de la comunicació quotidiana des d'entorns públics fins als privats.
- Treballar des de les tecnologies emergents, la lingüística de corpus i altres àmbits multidisciplinaris de la comunicació humana, contrastant avanços i resultats entre llengües.
- Dissenyar metodologies d'estudi de la variació lingüística, no sols efectives en la cerca i detecció de trets distintius que aclarisquen la definició i tipologia dels seus paràmetres d'anàlisis, sinó també pràctiques per al seu aprenentatge i domini especialment a nivell social i professional.
- Participar en plataformes i projectes de difusió de la investigació, especialment en congressos internacionals i en publicacions d'impacte, per a fomentar l'aprofundiment en l'estudi de la VR i donar a conéixer els resultats de l'activitat de l'equip.
- Constituir una plataforma de suport nacional i internacional per a la investigació en aquest camp i per a la seua difusió.
L'activitat investigadora de l'equip es vertebrarà des del IULMA amb seu en la Universitat de València, al qual pertanyen la majoria dels membres del grup, i està format per un equip multidisciplinari d'investigadors tant joves com amb experiència en investigació pertanyents a la UV, UPV i UA.
Tots els membres de l'equip comparteixen les línies d'investigació essencials per a l'estudi de la VR: variació lingüística, lingüística de corpus i lingüística contrastiva; l'equip compta també amb especialistes en altres línies d'investigació rellevants. Aquest caràcter multidisciplinari atorga a aquest equip l'avantatge d'abordar la variació lingüística des de diverses però complementàries àrees de coneixement i línies d'investigació, permetent una profunditat i perspectiva innovadores i uns resultats que poden suposar realment un avanç significatiu en el camp.
Els canvis deguts a la globalització, la revolució tecnològica i la digitalització, estan impulsant que les organitzacions desenvolupen noves formes de treball col·laboratiu a través d'equips i comunitats virtuals. Aquestes eines col·laboratives constitueixen estratègies empresarials rellevants ja que permeten una millora de l'aprenentatge i la gestió del coneixement i, per tant, contribueixen a aconseguir que les organitzacions siguen més innovadores, més visibles i més competitives.
Les característiques del treball col·laboratiu han canviat recentment ja que els usuaris d'equips o comunitats virtuals que es troben dispersos geogràficament tenen la possibilitat de combinar diferents aplicacions tecnològiques per a respondre a les demandes del projecte o tasca que estiguen realitzant (p.e. wiki, fòrum, xarxa social/corporativa, etc.). En aquest sentit, es produeixen importants canvis en la naturalesa de les relacions entre els usuaris, en els processos relatius a la resolució de la tasca i el seu acompliment (p.e. identificació, sentit de comunitat, confiança, lideratge, conflicte, productivitat, qualitat del coneixement…) que requereixen ser atesos.
El nostre grup d'investigació té la finalitat de generar "coneixement davantera" sobre els efectes que les tecnologies col·laboratives tenen sobre el benestar individual i col·lectiu des d'una perspectiva bàsica que després és transferida al context aplicat de les empreses. Així, s'analitzen el funcionament d'equips i comunitats virtuals que treballen en entorns dinàmics i amb tasques complexes amb un doble objectiu: a) desenvolupar estratègies d'entrenament i millora de la seua eficàcia; i b) oferir pautes per a un disseny eficient d'aquestes eines col·laboratives.
Els equips virtuals (EVs). Durant l'última dècada, l'estudi dels EVs s'ha consolidat com una extensa àrea d'investigació amb importants resultats i s'han desenvolupat models heurístics de rellevància a l'hora d'explicar els aspectes clau del funcionament reeixit d'aquests grups. La investigació desenvolupada en els últims anys per diferents equips d'investigació, entre els quals es troba el nostre, ha focalitzat l'atenció en l'estudi diferencial d'aquests equips respecte als que es comuniquen de manera convencional, és a dir "cara a cara". No obstant això, hui se sap que aquests equips virtuals tenen la seua pròpia idiosincràsia i per això, des d'una perspectiva psicosocial i positiva s'advoca per analitzar els aspectes que influeixen en el seu benestar i rendiment. La manera concreta en què l'equip virtual s'estructure (emergència de subgrups segons els processos de categorització social) així com disposar de competències emocionals per a optimitzar els seus recursos (formació en gestió d'emocions) es conformen com a àrees d'interés a l'hora de desenvolupar la nostra investigació.
A més, la cooperació d'equips en les organitzacions actuals s'estén a l'intercanvi de coneixement en comunitats virtuals (CVs), grups d'interés en xarxes socials professionals o en xarxes internes d'empreses, la qual cosa amplia la nostra investigació cap a l'anàlisi del procés per a compartir coneixement en comunitats virtuals. En aquest context d'investigació té especial interés el disseny eficient de comunitats virtuals de pràctica amb la intenció de millorar la seua sostenibilitat. Aquestes poden definir-se com a grups creats per l'organització, amb visibilitat dels seus membres, amb propòsits comuns i orientats a compartir coneixement en plataformes web. En aquest sentit, el nostre grup d'investigació pretén indagar en els factors que afavoreixen el seu ús eficaç i apropiat per a la innovació social i la gestió del coneixement.
