Caracterització d'aerosols atmosfèrics a partir de mesures d'extinció d'irradiància solar i radiància de cel. Dependència dels aerosols atmosfèrics respecte a l'origen de les masses d'aire. Mètodes d'inversió per a determinar distribucions de grandària d'aerosols. Correcció atmosfèrica. Estudi de la interrelació d'aerosols i núvols.
Adaptació de codis paral·lels del consorci HYDRA –simulacions d'estructures cosmològiques— per a aplicar-los a l'estudi dels efectes Rees-Sciama, lent i Sunyaev-Zel´dovich. Anàlisi estadística dels mapes resultants, i comparació dels resultats amb dades observacionals.
Utilització de sèries temporals d'imatges de satèl·lit des de 1981 fins a l'actualitat per a estudiar la dinàmica de la superfície terrestre.
Anàlisi de les dades d'ATLES i LHCb en l'accelerador LHC i estudis de física per als futurs acceleradors lineals.
Auditories tècniques de sistemes ITS i sistemes TIC. Secretariat i gestió de projectes Europeus. Representació de l'administració en comités de normalització i estandardització. Traducció i avaluació de normes. Estudis de consultoria de trànsit i transport, ITS i TIC.
Anàlisi de la distribució espacial d'organismes aquàtics en relació al medi i els processos dispersius.
Calibratge de satèl·lits de teledetecció mitjançant la realització de mesures in situ simultànies amb el pas del satèl·lit. Posada en marxa d'estacions de mesura in situ en diferents punts d'Espanya (Espai natural de Doñana, Almería, Barrax, etc) i del món (el Perú, Xile, etc). Validació d'algorismes.
El calibratge i validació de productes permet quantificar la precisió i la qualitat dels productes derivats de satèl·lits per a proporcionar-nos una coherència espacial i temporal enfront de valors de referència i productes satel·litaris existents.
Aquesta línia d'investigació tracta d'estudiar la variabilitat espaciotemporal de la temperatura i precipitació, així com d'altres elements climàtics, en el context de la teoria canvie climàtic en una zona vulnerable com el Mediterrani, amb especial èmfasi en el territori valencià.
Aplicació de les tècniques de teledetecció en l'estudi dels processos climàtics, especialment els relacionats amb els balanços de radiació, energia i aigua en la superfície de la Terra.
Desenvolupament de la computació distribuïda mitjançant tècniques GRID.
Desenvolupament de mètodes de correcció de la pertorbació atmosfèrica en les dades subministrades pels satèl·lits artificials.
Utilitzem els retards temporals en els quàsars amb lent gravitacional per a mesurar les distàncies cosmològiques i després els utilitzem per a restringir les propietats de l'energia fosca que està impulsant l'expansió accelerada del nostre Univers
Simulacions cosmològiques incloent camps magnètics primordials. Comparació amb les simulacions sense camp magnètic i estudi dels efectes del camp en la dinàmica de les estructures cosmològiques.
Reconstrucció de senyals de col·lapse gravitatori del nucli d'estreles massives. Catàlegs de senyals per mecanisme magneto-rotacional, neutrins i acústic. Obtenció de paràmetres físics. Comparació de tècniques d'inferència Bayesiana i algorismes tipus Split-Bregman.
Sistemes WEB per a l'accés a BBDD. WEB semàntica, Ontologies i metadades. Sistemes de difusió per RDS i sistemes d'intercanvi de dades en protocol DATEX. Desenvolupament de serveis WEB. Aplicacions mòbils. Formularis electrònics, serveis de pagament i tractament segur d'informació.
A fi de quantificar canvis, es desenvolupen metodologies de processament i anàlisi de sèries cronològiques que empren paràmetres biofísics i índexs de vegetació. La dinàmica de la vegetació s'analitzen en termes de variabilitat intraanual i interanual, les quals estan relacionades amb la fenologia i les tendències de la vegetació.
Objectius d'estudi: millores en els test de la matriu ckm amb els resultats del lhc. clarificació de les tensions en les tensions b->s en lhcb. Anàlisi del sector de sabor de quarks independent del model. realització de tests genuïns de t, cp i cpt. Fenomenologia de models mfv.
Utilitzem la variabilitat dels quàsars amb lent produïda per la microlent estel·lar per a estudiar l'estructura dels discos d'acreció dels quàsars, en particular la seua grandària en funció de la longitud d'ona com a sonda de l'estructura de temperatura del disc.
Estudi de l'evolució dels dolls extragalàctics i dels factors rellevants en l'evolució (potència, càrrega de massa per núvols de gas i vents estel·lars dins de la galàxia progenitora, desenvolupament d'inestabilitats, ...). Efectes en la galàxia progenitora.
Estudi de les propietats dels dolls extragalàctics a les regions més internes de les galàxies actives, com l'estabilitat, o el paper del camp magnètic en la dinàmica dels dolls. A més, es col·labora en la interpretació d'observacions radiointerferomètriques d'aquests objectes.
Ecologia de les interaccions aquàtiques i les seves aplicacions.
Cerca de la definició més general de 4-moment lineal i angular propis de l'univers. Ús d'aquesta definició per a determinar si són creables (com a fluctuacions quàntiques del buit) els diferents models d'univers que s'utilitzen en la literatura tècnica per a explicar les observacions.
La caracterització espectral de les superfícies naturals es duu a terme mesurant la irradiància i radiància en el camp mitjançant espectreradiòmetres per a obtindre el factor de reflectància bidireccional. S'utilitza per a comprendre millor la naturalesa de la interacció de la radiació solar amb la superfície de la Terra.
Els fluxos de carboni s'obtenen emprant un model d'ecosistema funcional amb les seues aportacions derivades de dades de teledetecció i adaptats per a les condicions mediambientals de l'àrea d'estudi. El carbó fixat per la vegetació a través de la fotosíntesi depén de l'eficiència de l'ús de la llum, que es veu afectada per l'estrés hídric.
Desenvolupament d'algorismes per a estimar paràmetres físics i biofísics des de satèl·lit, entre ells la temperatura, l'albedo, la reflectivitat, l'emissivitat de la superfície terrestre, la inèrcia tèrmica, evapotranspiració, contingut en vapor d'aigua de l'atmosfera.
Estudi d'estreles BeX, espectroscòpia estel·lar, exoplaneta.
Estudi de la configuració del camp magnètic, emissió persistent en raigs X, i oscil·lacions quasi-periòdiques en magnetars.
Estem duent a terme un nou estudi d'imatges en l'infraroig mitjà per a analitzar l'estadística de les "relacions de flux anòmales" dels quàsars amb lent per a estimar l'abundància de satèl·lits de matèria fosca sense estreles en les galàxies amb lent.
Simulacions de grans volums cosmològics incloent matèria fosca i gas. Anàlisi de descriptors estadístics i comparació amb les dades observacionals. Estudi dels buits cosmològics.
Estadística de la distribució de galàxies i mesura de les oscil·lacions acústiques de barons.
Construïm i analitzem les conseqüències fenomenolòfgiques de models teòrics que resolen alguns problemes oberts del Model Estàndard, per exemple la naturalesa de la matèria fosca. En particular models supersimètrics.
L'objectiu és dissenyar i optimitzar estratègies per a determinar la matriu de masses dels neutrins i testar models més enllà del Model Estàndard amb neutrins massius.
Estudi de l'evolució de dolls relativistes i la interacció entre els vents de púlsars relativistes i els vents estel·lars, en estreles binàries d'alta massa. Aquests escenaris són interessants com a fonts potencials de radiació d'alta energia.
Estudi de la possible detecció experimental de l'efecte Hawking en models anàlegs de gravetat.
Simulació de la formació i evolució de galàxies incloent processos de refredament i calfament, metalls i formació estel·lar. Estudi de les poblacions estel·lars en galàxies: gradients de metal·licitat i edat. Comparació amb dades observacionals.
Anàlisi de dades dels telescopis de neutrins ANTARES i KM3NeT: estudi de fonts de neutrins còsmics, cerca indirecta de matèria fosca i mesura de la jerarquia de masses dels neutrins. Participació en la construcció de KM3NeT: calibratge temporal i disseny de les targetes de control de l'adquisició de dades.
Explorem la física de neutrins, antimatèria i matèria fosca en astrofísica. Més concretament, estudiem els neutrins solars i el problema de la composició solar, l'origen dels positrons en la nostra galàxia i els possibles senyals de axions com a candidats a la matèria fosca.
Objectius d'estudi: possible estructura del corriment al roig i neutrins còsmics. inclusió d'efectes de masses de esfermions en leptogènesi. Excés de positrons en l'experiment pamela/atic i candidats a matèria fosca. objectius d'estudi: contribució no pertorbativa del loop de quarks al propagador del gluó. Modificacions a les equacions de dyson-schwinger degudes a la presència de condensats del buit de QDC regles de suma d'energia finita i reanàlisi de les constants de desintegració de fondes b i d.
Objectius d'estudi: matèria fosca. Detecció del wims mitjançant col·lisió inelàstica amb nuclis. L'asimetria leptònica compartida entre leptons i sleptons pot ser rellevant per a la leptogènesi. Fenomenologia de models supersimètric en LHC. Estudi de teories de sabor en supersimetria.
Estudis no pertorbatius en QCD: QCD a baixes energies i regles de suma. Càlculs no pertorbatius de QCD en el reticle.
Genòmica evolutiva i funcional.
GEOPORTAL (http://ceosspain.lpi.uv.es) en el qual es proporcionen productes, històrics (des de l'any 2007) i en temps real (menys de 5 hores) dels sensors SEVIRI i MODIS.
Gravetat modificada en el formalisme de Palatini i aplicacions en cosmologia i forats negres.
Desenvolupament en implementació de tècniques de captura d'imatge 3D basades en la presa de múltiples imatges amb diferent perspectiva. Aquesta informació multiperspectiva permet tant la reconstrucció de l'escena 3D original, com el desenvolupament de noves tècniques de processament digital 3D.
En un escenari de reducció de la precipitació al Mediterrani previst per al segle XXI, aquesta pionera línia d'investigació estudia altres inputs d'aigua al sistema hidrològic. El grup treballa en l'anàlisi de la precipitació oculta de l'aigua de boira i les seues potencials aplicacions.
Desenvolupament de noves tècniques i sistemes de detecció per a física de partícules basats en detectors de Silici (micro-bandes i píxels) per als nous col·lisionadors, HL-LHC i el futur col·lisionador lineal (ILC)
L'objectiu és combinar diferents dades recollides per satèl·lit, sobretot per a aprofitar l'ús sinèrgic de programes de teledetecció reals. Això ofereix un gran potencial per a actualitzar la producció de paràmetres de vegetació pràcticament en temps real per a aplicacions.
Estudi de la relació entre el problema de N partícules autogravitants en relativitat general i els fenòmens matèria i energia fosques a escala galàctica i cosmològica.
Utilització dels sensors remots, satel·litaris o aerotransportats, per a mesurar els valors de les variables ambientals relacionades amb les característiques ambientals, la qualitat i l'estat ecològic dels ecosistemes aquàtics continentals.
La formulació de les teories quàntiques de camps en un reticle espaciotemporal permet resoldre-les a partir de primers principis mitjançant simulacions numèriques. El nostre objectiu és aplicar aquest mètode a la física hadrònica en QCD i a teories amb ruptura dinàmica de la simetria.
Les lents difractives són elements molt interessants per ser components òptics compactes, lleugers i econòmics. En aquesta línia d'investigació s'aborda la realització de nous dissenys per a la seua aplicació en oftalmologia tant en forma de lents intraoculars com de lents de contacte.
Limnologia fonamental i aplicada: Dinàmica i funcionament dels ecosistemes aquàtics epicontinentals. Estructura de les comunitats i diversitat funcional. Avaluació de l'estat ecològic i de conservació. Ecologia microbiana en ecosistemes lenítics: Estudi de la composició i funcionalitat de la comunitat microbiana per tècniques moleculars. Metagenómica. Metabarcoding i e-DNA. Biogeoquímica i balanços de carboni en aiguamolls mediterranis, fluxos de gasos carbonats d'efecte hivernacle. Efectes de les característiques ecològiques i estat de conservació en la capacitat mitigadora del canvi climàtic dels ecosistemes lenítics. Ecotoxicologia. Sistemes d'informació geogràfica (SIG). Teledetecció. Limnologia polar.
Disseny d'algorismes per a la resolució numèrica de les equacions de la magnetohidrodinàmica relativista.
Cerca de candidats a constituir la major part de la matèria de l'Univers, no lluminosa. Estudi teòric de diferents models que proporcionen candidats a la matèria fosca i els seus senyals en experiments de detecció directa o indirecta, així com en observables cosmològics.
En aquesta línia d'investigació es desenvolupen noves tècniques de microscòpia no invasiva amb alt seccionat òptic, com al microscòpia confocal, la microscòpia per il·luminació estructurada o la microscòpia hologràfica digital.
Modelatge de plasmes Astrofísics assistit per computador.
El propòsit principal és aprofitar per complet les dades de teledetecció per a mesurar Variables Climàtiques Essencials (ECVs): LAI, FAPAR, PARELL, contingut d'aigua en el dosser arbori, biomassa i coberta terrestre i/o tipus funcional d'ecosistema. Els mapes d'aquests ECV produeixen des de la reflectància EO i altres dades auxiliars.
Modelització i disseny de guies d'ones i altres dispositius fotònics, com les fibres de cristall fotònic, les guies i els ressonadors integrats de semiconductors i dielèctrics, els làsers de fibra òptica, o els metamaterials.
Es pretén estudiar les propietats d'extensions del Model Estàndard en més de 3+1 dimensions i la possibilitat de construir models fenomenològicament viables.
Les mesures de la radiació còsmica de microones, l'estructura a gran escala de l'Univers i l'abundància dels elements lleugers permeten extraure informació molt valuosa sobre els neutrins i altres relíquies del Big bang, que podrien tindre relació amb la matèria i energia fosques.
Fenomenologia de models estesos, especialment supersimètrics, en acceleradors de partícules i especialment el Gran Col·lisionador Hadrònic del CERN. Predicció i anàlisi de dades en funció del model, buscant senyals específics de noves partícules.
S'estudien extensions del model estàndard que puguen explicar l'origen de l'asimetria matèria-antimatèria observada en l'Univers, així com les seues possibles implicacions en experiments.
En aquesta línia investiguem models de física de partícules més enllà del Model Estàndard que generen la massa i l'estructura de mescla dels neutrins, en particular els inspirats en models tipus see-saw a gran o xicoteta escala, amb o sense unificació, models radiatius o supersimètrics.
Només molt recentment estem començant a descobrir planetes de baixa massa com la Terra. Les cerques de microlents són probablement la sonda més potent per a trobar planetes com la Terra en la zona habitable. Treballem amb una gran col·laboració internacional cap a aquest extraordinari objectiu.
Anàlisis globals de les dades d'experiments de neutrins solars, atmosfèrics, de reactor i accelerador. Conseqüències experimentals de l'existència d'interaccions no estàndard. Els neutrins com a sondes en astrofísica (Sol, supernoves) i cosmologia (CMB, LSS), astronomia amb neutrins.
Efectes de la radiació UVB sobre els éssers humans. Predicció de l'UVI (UltraViolet Index). Modelització de la radiació solar UV sobre plans inclinats. Mesuraments de la radiació solar UVB i predicció de la radiació solar UV eritématica baix cels clars i sense núvols.
Aquesta línia abasta l'anàlisi mitjançant modelització numèrica, teledetecció i dades climàtiques, dels factors i processos dinàmics que desencadenen els riscos meteorològics (pluges torrencials, incendis forestals i temperatures extremes) al Mediterrani, a fi de millorar la seua predicció .
Anàlisi de la seguretat dels sistemes informàtics, detecció de vulnerabilitats, criptogràfica i comunicacions segures. Mecanismes per a la protecció de dades personals, traçabilitat de la informació, disseny orientat a la privacitat i seguretat. Anonimització de dades. Auditories de seguretat. Normativa internacional.
Desenvolupament de sensors remots i tècniques de teledetecció per a millora de la capacitat d'observació del sistema climàtic.
Simulació de processos astrofísics emissors de radiació gravitatòria (collapsars, col·lisió d'estreles de neutrons en binàries compactes,...). Obtenció del fons cosmològic de radiació gravitatòria a partir de la formació de forats negres supermassius i d'estructures a gran escala.
Sistemes per a la recopilació, tramitació i tractament estadístic de dades. Aplicacions de gestió avançada de BBDD. Disseny i implementació de DWH. reenginyeria de sistemes i arquitectures client/servidor. Modelatge de dades. Gestió documental. Sistemes multimodals . Gestió hospitalària.
Sistemes de cobrament electrònic de peatges i vehicles mòbils. Sistemes de localització mitjançant satèl·lit i telefonia. Aplicacions GPS i GSM. Sistemes de comunicació V2V, V2I i I2V. Sistemes de detecció Bluetooth, RFID i WIFI. Sistemes cooperatius. Navegació dinàmica.
Monitoratge de trànsit, Sistemes d'identificació de petjada magnètica de vehicles, sistemes DAI, aplicacions per a l'optimització de rutes i/o temps, temps de viatge, matrius O/D, aplicacions GIS, representació geogràfica de dades i simulació virtual. Plans de gestió d'emergències.
Estudi analític i numèric del posicionament únic i doble (bifurcació). Selecció de la vertadera posició en el cas de bifurcació, i elecció dels quatre satèl·lits de la constel·lació que conduïsquen a mínims errors de posicionament. Navegació amb premeres dins del sistema solar.
Estudi de les simetries i els paràmetres que caracteritzen diverses solucions de les equacions d'Einstein a partir de concomitants del tensor de curvatura. Anàlisi del concepte d'estat intrínsec de radiació gravitatòria a partir de les propietats invariants del tensor de Bel-Robinson.
Estudi de supergravetat, supersimetria, deformacions de l'espaitemps i les seues conseqüències a baixes energies.
Participació en el desenvolupament de noves tècniques d'acceleració per al futurs col·lisionadors hadrònic (HL-LHC, FCC) i e+e- (ILC,CLIC) i les seues possibles aplicacions en medicina.
Aplicacions de la teledetecció al medi ambient, agricultura i qualitat d'aigües. Desenvolupament de nous sensors i missions d'observació de la Terra.
Estudi de fenòmens quàntics on la gravitació juga un paper fonamental, com en les proximitats dels forats negres o l'univers molt primitiu.
Objectius d'estudi: Estudi de models estesos amb moment dipolar del tau. Propietats dels moments dipolars. Determinació precisa i com pot mesurar-se en LHC. Interferometria H/A de bosons de Higgs quasi degenerats amb CP oposats. Mescla H/A: efectes de violació de CP.
Estudi de models cosmològics basats en teories vector-tensor de gravitació amb paràmetres PPN acceptables. Ús dels codis numèrics CMBFAST, CAMB i COSMOMC, adaptats a les noves cosmologies, per a estimar els paràmetres cosmològics i la seua compatibilitat amb les dades observacionals.
Millora i adaptació d'algorismes d'obtenció de la temperatura de la superfície terrestre (LST) per a diversos satèl·lits, principalment MSG-SEVIRI, EOS-MODIS, i ENVISAT-AATSR. Disseny i desenvolupament de sistemes de radiometria angular de camp.
El disseny de nous índexs de vegetació basats en l'ús de models de reflectància del dosser arbori, així com en l'espectroscòpia de camp i de laboratori. Els índexs de vegetació són els paràmetres més emprats per a estudiar la vegetació a partir de dades teledetectats.
Dispositius òptics per a la manipulació de polsos de desenes de femtosegon mitjançant l'ús d'elements òptics difractius permetent el control espacial del front d'ona del feix premut, així com el conformat de l'envolupant temporal dels polsos ultracurts.
