• Universitat de València
• AJI Ophtalmic S.A.
• Universitat Politècnica de València

• Juan Antonio Monsoriu Serra
• Arnau Calatayud Calatayud
• Laura Remón Martín
• Juan Luis Rojas Salegui
• Eva Larra Mateos
• Pedro José Salazar Salegui
• Manuel Rodríguez Vallejo

L'estudi de la progressió temporal de la miopia està tenint un gran interés tant per part dels oftalmòlegs com dels optometristes, principalment per l'alt risc de les malalties associades amb aquest defecte refractiu. Estudis experimentals demostren que desenfocaments en la zona perifèrica de la retina, més enllà de la fòvea, poden regular el creixement de l'ull. Per aquest motiu s'ha suggerit que la inducció d'un error refractiu perifèric sostingut en el temps pot ser un tractament eficaç per a la prevenció de la progressió de la miopia. Aquest desenfocament perifèric pot ser induït per mitjà de diferents elements oftàlmics, entre els quals es troben les lents de contacte. Existeixen alguns dissenys de lents de contacte bifocals que han proporcionat resultats terapèuticament efectius. No obstant això, les lents bifocals conegudes per al control de la miopia tenen la limitació que per a diàmetres pupil·lars superiors a 3,5 mm no permeten generar un desenfocament miòpic perifèric relatiu major que -1,2 D sense provocar simultàniament un desenfocament foveal de l'ordre de -0,50 D.

Les lents de contacte desenvolupades -basades en geometries aperiòdiques- aconsegueixen millors prestacions en el control de la miopia que les obtingudes per lents bifocals convencionals, obtenint un desenfocament miòpic perifèric relatiu major que -1,2 D, i simultàniament un desenfocament foveal menor que -0,55 D per a diàmetres pupil·lars superiors a 3,5 mm. La tecnologia permet un control de la miopia basat en la correcció de la miopia associada a la visió foveal de l'ull en el qual es col·loca la lent oftàlmica i/o en la generació d'un desenfocament miòpic en la retina perifèrica de l'ull en el qual es col·loca la lent oftàlmica, per a frenar la progressió de la miopia. Això és degut al seu nou disseny que permet sintonitzar les posicions dels focus amb el conjunt de paràmetres de construcció utilitzats. La característica distintiva d'aquests nous dissenys és la forma en la qual es disposen les diferents zones anulars concèntriques amb una distribució no periòdica.

La principal aplicació de la tecnologia és en el sector de l'òptica sanitària per al disseny de lents multifocals per al control de la miopia.

Els principals avantatges aportats per la invenció són:

• Major desenfocament miòpic perifèric i menor desenfocament foveal per a diàmetres pupil·lars superiors a 3,5 mm en comparació amb les lents de l'estat de la tècnica.
• Les lents de geometries aperiòdiques generen una imatge més nítida en totes les distàncies en ser multifocals per naturalesa.
• Les lents generen imatges amb menys halos, en presentar menor aberració cromàtica a causa de la superposició de focus.
• Els equips de fabricació requerits són els mateixos que els utilitzats per a les lents de contacte convencionals.

• Patent concedida