• Universitat de València

Existeixen diferents fases cristal·lines (polimorfs) de l'òxid d'alumini, d'entre elles destaca el polimorf alfa o corindó pel seu alt interés tecnològic, donada la seua alta duresa, resistència al desgast i a l'atac químic, estabilitat tèrmica i elevat punt de fusió. El procediment clàssic d'obtenció de corindó per a usos no metal·lúrgics consisteix en la cristal·lització lenta de fosos d'alúmina obtinguda a partir de bauxites pel mètode Bayer. En general, és possible obtindre corindó a pressió ordinària mitjançant mètodes sol-gel, els quals es basen en l'obtenció en primer lloc de polimorfs intermedis d'alúmina a partir d'hidròxid o oxi-hidròxid, sent dites polimorfes intermèdies transformats posteriorment en polimorfa alfa (corindó) en ser sotmesos a un tractament tèrmic addicional. Els mètodes d'obtenció de corindó actuals requereixen de tractaments previs de la matèria primera com a fusió, dissolució o tractament amb àcids o bases i solen produir polimorfs intermedis d'alúmina, per la qual cosa es requereixen tractaments tèrmics addicionals per a l'obtenció del polimorf alfa o corindó. Així doncs, seria convenient disposar de procediments d'obtenció de corindó més senzills.

Personal investigador del departament de Geologia de la Universitat de València ha desenvolupat un nou procediment d'obtenció de corindó de baixa cristal·linitat (nanocristal·lí) que utilitza matèries primeres naturals o sintètiques en estat sòlid, sense pretractament previ. Aquest procediment requereix dues úniques etapes, una de cocció a temperatura adequada a pressió ordinària i una altra, de refredament brusc del producte de cocció. El mètode de la invenció produeix corindó nanocristal·lí, obviant la formació dels polimorfs de baixa temperatura de l'alúmina, per la qual cosa el producte és de naturalesa porosa, la qual cosa facilita la seua posterior desagregació, defugint la duresa i difícil molta del corindó compacte.

La principal aplicació de la tecnologia és en el sector de la indústria química, per a l'obtenció de corindó per a diversos usos (refractaris, abrasius, càrregues funcionals per a polímers plàstics, producció de ceràmiques, vidres i vidriats ceràmics incorporant alúmina reactiva, etc) i nanocorindó per a aplicacions especials (suports de catalitzadors, implants, aplicacions aeroespacials, etc).

Els principals avantatges aportats per la invenció són:

• L'ús de matèries primeres naturals o sintètiques en estat sòlid.
• Simplicitat del procediment que permet l'obtenció de corindó tant a petita escala com de manera industrial.
• El corindó obtingut és de fàcil desagregació, ja que és un producte porós.

• Patent concedida