Logo de la Universitat de València Logo Projecte investigació Generiza Logo del portal

Recursos audiovisuals

Es presenten 28 produccions audiovisuals —vídeos, assajos visuals i curtmetratges— fruit d’una metodologia de creació col·laborativa amb perspectiva de gènere, desenvolupada a l’aula dins del projecte GENERIZA d’innovació docent. Aquestes obres, realitzades per estudiants de Comunicació Audiovisual de la Universitat de València i del Màster en Llengües i Literatures per a la Didàctica i la Traducció de la Universitat Roma Tre, es conceben com a recursos per a la sensibilització i la divulgació en matèria d’igualtat, accessibles al públic i utilitzables en contextos acadèmics, associatius i professionals d’aprenentatge i divulgació.
Per a sol·licitar qualsevol de les obres, podeu contactar a través del correu: generiza@uv.es
 

Formas heterogéneas de la corporalidad. Miradas desde Italia, 2024. (Aurora Buscaroli, Greta d’Antonio, Giulia Minni)

Sinopsi: Mitjançant un enfocament que adopta la perspectiva de gènere com a eina d’anàlisi, aquesta obra proposa una relectura crítica del cànon literari, qüestionant els seus límits i exclusions. A partir d’aquesta mirada, rescata del silenci i la marginalitat les veus d’autores que, malgrat la seua rellevància, han estat històricament invisibilitzades, oferint així una reconsideració necessària de la història literària des de paràmetres més inclusius i plurals.

Brecha de género en la comunicación audiovisual, 2024 (Andrea Gonzalo, Lucia Bondia, Eva Herrero y Anastasia Morozova)

Sinopsi: Tracta sobre la bretxa de gènere en la producció audiovisual, posant el focus en la poca presència de dones darrere de les càmeres, ja siga com a guionistes, directores o productores, i en com aquesta desigualtat repercuteix en la creació de continguts. Busca visibilitzar les bretxes existents, analitzar-ne les causes i els impactes, i promoure la inclusió i la diversitat en la indústria, fomentant l’accés i la participació de més dones en l’àmbit audiovisual.

Sexismo en el lenguaje, 2023 (Cristina Belén Rodriguez Muller, Susana Reyes Molina, Alba Beiro Lago, Lidia Prieto González)

Sinopsi: Mentre alguns sectors defensen l’adaptació de l’idioma com a eina de canvi social, altres la rebutgen per motius de correcció gramatical o resistència cultural. Aquest debat reflecteix, en última instància, una disputa més àmplia sobre la representació, el poder i la transformació de les estructures simbòliques en la societat espanyola contemporània.

Diversidad e interseccionalidad, 2023 (Isa Wiggers, Julia Pennewaard, Ron Bahbout)

Sinopsi: Aquest vídeo breu i dinàmic ofereix una introducció als conceptes de diversitat i interseccionalitat, explicant els seus orígens i el seu desenvolupament dins dels estudis socials i feministes. A través d’exemples quotidians i testimonis, explora com les diferents identitats —gènere, raça, classe, orientació sexual, entre altres— s’entrellacen i condicionen les nostres experiències personals. L’objectiu és mostrar per què una mirada interseccional resulta imprescindible per comprendre les desigualtats actuals i per fomentar l’educació en valors d’inclusió, respecte i justícia en les noves generacions.

Género y violencia obstétrica, 2024 (Emily Dagtekin, Anastasia Compagnucci, Micaela Stanco, Malin Tayert)

Sinopsi: El vídeo aborda la violència ginecològica i obstètrica, un fenomen encara poc visibilitzat però present en la nostra societat. El seu objectiu és promoure el coneixement i la sensibilitat sobre aquestes formes de violència, a través d’estudis en diferents àmbits i dels testimonis de dues dones que comparteixen les seues experiències com a víctimes.

Violencia de género e inteligencia artificial, 2023. (Nikita Grymak, Pauline Freau, Victoria Garcia, Sara Ramirez, Lorena Ortiz)

Sinopsi: El vídeo explora com la intel·ligència artificial ha intensificat la sexualització i el tracte degradant cap a la imatge de les dones, evidenciant un fenomen que transcendeix allò tecnològic per revelar profundes desigualtats socials. A través de la mirada i l’acció de joves compromeses amb la divulgació i la sensibilització sobre els usos ètics de les noves tecnologies, l’obra analitza l’impacte dels casos recents de pornografia generada mitjançant deepfake i les respostes col·lectives que busquen reflexionar, resistir i educar davant aquesta nova forma de violència digital.

La manosfera, 2023 (Daniyar Kurmangaliyev, Pau Micó Ferri, Daniel Delgado Pérez, lessandra Meda, Miguel Ángel Tormo Morell, Benedetta Decandia)

Sinopsi: S’analitza el fenomen de la “manosfera”, una comunitat en línia que promou una visió retrògrada de la masculinitat i defensa la idea de tornar a l’home un poder suposadament perdut. A través de l’estudi dels seus principals referents i influències, es revela com aquests moviments utilitzen les xarxes socials per difondre missatges antifeministes i modelar les percepcions sobre gènere i poder en l’era digital.

Autoras sin rostro: la máscara del pseudónimo, 2024 (Raquel Molina Roca, Adrián Medes Monedero, Mariasole Centanini, Carlotta Negroni y Blanca Lozano Fuertes.)

Sinopsi: El vídeo analitza la utilització de pseudònims en la història literària, explorant-ne els motius, les implicacions i els significats. Des d’una mirada contemporània, posa especial atenció en les escriptores que, al llarg del temps, es van veure obligades a ocultar la seua identitat per poder publicar i ser escoltades en un context dominat per una visió androcèntrica.

Cultura de la cancelación, 2024 (Angela Sanchis, Eros Romero, Eva Grau, Milena Zorzi, Greta)

Sinopsi: S’analitza com la cultura de la cancel·lació afecta de manera diferenciada dones i homes, centrant-se en els motius darrere de les cancel·lacions i les seues conseqüències en les trajectòries personals i professionals. Es presenten casos reals que evidencien la dimensió discriminatòria de la ‘cancel culture’, i es plantegen propostes per promoure una actitud més crítica i equitativa en la societat.

Miss Potato, belleza y salud, 2024 (María Aguacil, Marcos Aucejo, Sandra Gil, Nassima Miziri)

Sinopsi: El vídeo examina els canvis estètics que han modelat el cos al llarg de la història, des de pràctiques no invasives com l’ús de la indumentària fins a procediments intrusius com les cirurgies estètiques, analitzant com aquestes transformacions reflecteixen valors i pressions socioculturals en distintes èpoques.

La mujer en la música urbana, 2024 (Beatriz Candel Gallego, Greta Capodimonte, Blanca Morant Llorens, Camila Quintero Mejía y Yaiza Rodríguez Agustín).

Sinopsi: Les dones han estat històricament silenciades en l’àmbit artístic i, en particular, en la música urbana, però les reivindicacions feministes han tingut un impacte en l’irrupció i l’empoderament femení en aquest gènere, així com en la lluita contra el masclisme arrelat en la cultura urbana. A través d’un recorregut temporal, l’obra convida a reflexionar sobre el paper actual de les dones en la música urbana, plantejant interrogants al voltant de l’alliberament i la cosificació.

Redes sociales y cánones estéticos, 2024 (Carlota Felizola, Carlotta topi, Camila Verdún, Celia Oliva)

Sinopsi: S’explora com les xarxes socials i els estereotips influeixen en la construcció de la identitat personal i col·lectiva, analitzant de quina manera aquestes dinàmiques afecten l’autoimatge, les relacions i la percepció social en l’era digital.

Roles de género en videojuegos de Nintendo, 2024 (Antonio Sánchez Alemán; Albert Martí Romano; Héctor Giner Bodí; Carlos Fernández Fernández; Juanita)

Sinopsi: S’analitza la representació dels rols de gènere als videojocs The Legend of Zelda i Super Mario, contraposant les narratives que adopten en funció del gènere dels seus protagonistes. Explora l’evolució i el protagonisme dels personatges, les seues funcions arquetípiques i la manera en què reprodueixen o desafien estereotips.

Las mujeres en contexto bélico, 2024 (Emilia Proaño, Valeria Mendoza, Andrea Mondejar, Nara Martí Ibaier)

Sinopsi: El vídeo aborda la participació de les dones en conflictes bèl·lics al llarg de la història, destacant el seu paper actiu no només en funcions de suport, sinó també com a combatents, espies i líders de moviments de resistència. Aquesta mirada posa en relleu la diversitat d’experiències i l’agència de les dones en escenaris de guerra.

Las mujeres en el crimen organizado, 2024 (Alejandro Marco Ribera, Ana Ruiz Costa, Anna Lemus Solares, Ricardo Lomas Marín).

Sinopsi: Tracta de la presència i el paper de les dones en el crim organitzat, un àmbit tradicionalment associat a la figura masculina. A través de diferents casos i testimonis, s’analitzen les seues motivacions, estratègies i formes de lideratge, així com les representacions socials i mediàtiques que han configurat la seua imatge. L’obra convida a reflexionar sobre el gènere, el poder i la transgressió en contextos on la violència i la il·legalitat solen tenir rostre masculí.

El debate sobre la prostitución en España, 2023 (Alessia Alberghini, Luca González, Margherita Castelli, Nerea Gómez-Lobo, Raquel Lavara, Beatrice Passone, Rebeca Peris)

Sinopsi: Aborda el debat social i polític al voltant de la prostitució a Espanya, un tema polèmic i complex marcat per la manca d’informació i sensibilització. Analitza les diferents postures sobre la seua legalització i regulació, en un país que lidera el consum de prostitució a Europa i on existeix un buit legal.

Juguetes sin etiquetas: desafiando estereotipos desde la infancia, 2023 (Louisa Ahlers, Friederike Krah, Hadiatou Barry, Antoine van Lidth, Louison Lecourt, Mathias Marusic)

Sinopsi: El vídeo qüestiona les idees tradicionals que associen cotxes amb xiquets i nines amb xiquetes, i els colors blau i rosa com a signes d’identitat de gènere. A través d’un recorregut per la història i la cultura del consum infantil, analitza com es van originar aquests estereotips, com influeixen en el desenvolupament i en la percepció dels rols socials, i quines alternatives emergeixen per transformar el joc en un espai més lliure i igualitari.

La pantalla sexista, 2023 (Andrea Cáceres, Luna Montés, Marta Gual, Elsa Soler, Mónica Crespo)

Sinopsi: Aquest vídeo aborda, des d’una mirada crítica, les múltiples formes de sexisme presents en l’indústria audiovisual i en la vida quotidiana. L’objectiu és despertar la consciència del públic i promoure una reflexió sobre la igualtat de gènere, impulsant una mirada més justa, respectuosa i equitativa cap a la representació en els mitjans.

Género y videojuegos, 2023 (Mario Pascual Ruiz, Alejandro Peñalver Coll, Ricardo Arche Solaz, Nataliia Svietliesha, Wanting Wu, Adur Méndez Ursua)

Sinopsi: S’analitza com els videojocs modelen la nostra percepció de gènere i com continuen reproduint estereotips tradicionals. A través d’exemples icònics com GTA, FIFA o Tomb Raider, es mostren les fixacions sexistes de la indústria. A més, s’explora el paper de les dones en l’entorn gamer on encara enfronten discriminació i sexualització.

Sexismo en el deporte, 2023, (Caterina Fusari, Ilenia Munari, Maria Silvia Rubbi, Andrea Masi, Noémie Scutnaire)

(Sinopsi: El vídeo aborda els prejudicis i estereotips de gènere que persisteixen en el món de l’esport. Convida a reflexionar sobre la desigualtat salarial, l’escassa representació femenina en càrrecs de poder i el paper dels mitjans de comunicació en la reproducció d’aquests estereotips).

El género de la mirada en el cine, 2023 (Andrea Requena Coquillat, Ana Micó Llavori, Carmen Bisbal Castañeda, Miriam Puig Rubio, Vanessa Calvanese, Lucía Martínez y Alessia Sanna).

Sinopsi: La mirada masculina porta predominant en el món audiovisual des dels seus inicis. Aquesta es veu determinada per uns estàndards que construeixen una realitat equívoca, on es representa les dones com un objecte. No obstant això, gràcies a la incorporació de dones en el cinema, aquesta condició aporta noves representacions del gènere femení.

El feminismo entre ayer y hoy, 2023 (Teanna Rose Hill, Berta Coll, Luzia Wagener, Elena Denis, Emma De Hairs y Sing van Schaijk)

Sinopsi: El feminisme ha transformat profundament el paper de les dones en la societat, impulsant la seua independència i redefinint els seus objectius de vida. Tanmateix, també s’enfronta a desafiaments com els extremismes, els prejudicis o els micromasclismes.

La mujer en el videoclip, 2023 (Mateo Repullés, Ángel Llop, Berto García, Daniel Herrero, Antonio Ordóñez)

Sinopsi: Aquest vídeo analitza com la sexualització de les dones en molts videoclips ha generat controvèrsia i debat, especialment en els estils més populars actuals. Una reflexió sobre el paper i la imatge de la dona en l’univers audiovisual de la música.

Transexualidad en el deporte, 2023 (Raquel Acevedo, Maya Morettam, Zoe Corcellut, Toni Expósito, Joel Ruiz, Eva Kukwa, Cristina Escribá).

Sinopsi: Aquest vídeo busca promoure la comprensió i la consciència entre els joves sobre les diferents realitats que conformen la diversitat de gènere. A través d’un recorregut històric i exemples actuals, s’analitza com s’ha abordat la presència de persones trans en diferents disciplines esportives i el debat entorn de la inclusió.

La construcción del canon de belleza femenino, 2023 (Lucía Chen, María Ferrando, Andrea Montano, Andrea Facco, Marta Cañes, Alba Manjavacas)

Sinopsi: Aquest vídeo reflexiona sobre com es construeixen els cànons de bellesa a través de la publicitat, els mitjans i les xarxes socials, i com aquests models han canviat al llarg del temps. S’analitzen les conseqüències que generen, especialment en les dones: pressió estètica, problemes de salut mental i una constant exigència de perfecció.

Cine y patriarcado, 2023 (Andreu Ivars, Teresa Suñer, Francisco Moreno, Irene Ortín, Selina Lange, Lucía Molina)

(Sinopsi; aquest vídeo proposa un recorregut per la representació de les
dones en la història del cinema, analitzant com el patriarcat i la
misogínia han modelat els seus relats, imatges i protagonistes)