En les II Jornades d'Unitats Universitàries d'Igualtat, celebrades a la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla els dies 17 i 18 de setembre de 2008, organitzades pel vicerectorat de Participació Social, Igualtat i Integració de la universitat sevillana, es va constatar la necessitat d'una major implicació de les universitats en la promoció de la Igualtat, concebuda com un dels valors que la universitat ha de cuidar especialment, així com la seva inclusió entre els objectius propis de la universitat i com a referent de la qualitat, i la inserció de matèries d'igualtat en plans d'estudis.
Aquesta segona trobada va estar subvencionada per l'Institut Andalús de la Dona, la Conselleria d'Igualtat i Benestar Social de la Junta Andalusia, i l'Institut de la Dona-Secretaria General de Polítiques d'Igualtat del Ministeri d'Igualtat.
Van participar representants de 20 universitats públiques espanyoles, entre Unitats, Oficines, Observatoris d'Igualtat i Seminaris, Centres, Instituts d'Estudis de les Dones i representants d'associacions de dones investigadores i de l'Institut Andalús de la Dona:

• UNIVERSIDAD AUTONOMA MADRID
  • INSTITUTO UNIVERSITARIO DE ESTUDIOS DE LA MUJER
• UNIVERSIDAD AUTONOMA MADRID
  • OBSERVATORIO DE IGUALDAD DE GENERO
• UNIVERSIDAD CARLOS III
  • VICERRECTORADO/UNIDAD IGUALDAD
• UNIVERSIDAD DE ALICANTE
  • UNIDAD DE IGUALDAD
• UNIVERSIDAD DE ALICANTE
  • CENTRO DE ESTUDIOS SOBRE LA MUJER Y SEMINARIO UNIVERSITARIO SOBRE LOS DERECHOS DE LAS MUJERES
• UNIVERSIDAD EXTREMADURA
  • OFICINA PARA LA IGUALDAD
• UNIVERSIDAD DE GRANADA
  • UNIDAD DE IGUALDAD
• UNIVERSIDAD DE GRANADA
  • INSTITUTO DE ESTUDIOS DE LA MUJER
• UNIVERSIDAD DE SEVILLA
  • UNIDAD PARA LA IGUALDAD
• UNIVERSIDAD DE SEVILLA
  • AMIT
• UNIVERSIDAD DE SEVILLA
  • SEMINARIO ESTUDIOS MUJERES
• UNIVERSIDAD DE SEVILLA
  • SEMINARIO INTERDISCIPLINAR DE ESTUDIOS DE LAS MUJERES
• UNIVERSIDAD DE VALENCIA
  • UNIDAD DE IGUALDAD
• UNIVERSIDAD DE VIGO
  • AREA DE IGUALDAD
• UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA
  • OBSERVATORIO DE IGUALDAD DE GENERO
• UNIVERSIDAD JAUME I
  • FUNDACION ISONOMIA
• UNIVERSIDAD ROVIRA I VIRGILI
  • OBSERVATORIO DE LA IGUALDAD
• UNIVERSIDAD DE LLEIDA
  • CENTRO DOLORS PIERA
• UNIVERSIDAD DEL PAÍS VASCO
  • DIRECCIÓN DE IGUALDAD
• UNIVERSIDAD DE SANTIAGO
  • OFICINA DE IGUALDAD DE GÉNERO
• UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID
  • OFICINA PARA LA IGUALDAD
• UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID
  • INSTITUTO ESTUDIOS FEMINISTAS
• UNIVERSIDAD AUTONOMA DE BARCELONA
  • OBSERVATORIO PARA IGUALDAD
• UNIVERSIDAD DE CÁDIZ
  • PROGRAMA DE ATENCIÓN A LA DIVERSIDAD DE GÉNERO
• UNIVERSIDAD DE HUELVA
  • UNIDAD PARA LA IGUALDAD DE GÉNERO
• UNIVERSIDAD DE MÁLAGA
  • VICERRECTORADO DE BIENESTAR SOCIAL E IGUALDAD
• UNIVERSIDAD PABLO DE OLAVIDE
  • DEPARTAMENTO DE CIENCIAS SOCIALES
• INSTITUTO ANDALUZ DE LAMUJER

La trobada va servir per constatar que cada universitat porta un ritme diferent, les estructures d'igualtat són diverses, i tant les situacions d'origen, com els assoliments o possibilitats d'aquests en noves propostes de grau depenen de titulacions i acords interns.
Entre les propostes figura la creació d'una matèria comuna en els mòduls bàsics (6 crèdits) amb un títol importable i exportable per a totes les titulacions, que podria ser ‘Igualtat i Gènere’, els continguts del qual serien "Igualtat i no discriminació entre dones i homes", "Explicació de les desigualtats: anàlisi i biaixos metodològics des d'una perspectiva de gènere", i "Polítiques i estratègies per a la igualtat".
Els ponents van advertir que els terminis són escassos i s'anaven a necessitar estratègies conjuntes i implicació del Ministeri d'Igualtat, la D.G. d'Universitats, instituts de les dones autonòmics, i la Conferència de Rectors (CRUE).
Després de recordar la necessitat de complir la llei en el disseny dels plans i en els processos de validació, es va reflexionar en grups de treball sobre la situació actual pel que fa a la inclusió de matèries sobre igualtat en els nous títols de Grau.
Es va posar en relleu la importància d'incloure docència de gènere en els graus com a mandat a complir en els Planes d'igualtat o Plans Estratègics negociats i aprovats per cada universitat, i la necessitat d'impulsar per a cada grau, i en primera instància, una assignatura de 6 crèdits i caràcter bàsic o fonamental; en segona instància, una assignatura de lliure elecció per a formació transversal en gènere; o en tercera instància, fomentar la inclusió de la perspectiva de gènere, com a contingut en totes les assignatures que siga possible.
Es va proposar aconseguir que s'esmente explícitament la igualtat de gènere dins de la definició general del perfil d'egresso de grau, elaborar eines operatives a l'hora de facilitar la inclusió de matèries de gènere per evitar els possibles obstacles, així com descriptors i propostes docents per a cada disciplina.
La trobada va proposar dotar-se d'un argumentari sobre la importància de la pertinència de perspectiva de gènere en cada matèria, sobretot en carreres tècniques i experimentals, i exigir l'aprovació d'un Pla d'Igualtat de dona i ciència a cada comunitat autònoma i a nivell estatal, a més d'exigir a les agencies avaluadores que es rebutgen aquells plans que no incloguen d'alguna manera la perspectiva de gènere.

Un altre dels grups de treball va abordar la necessitat de reconèixer la importància dels Postgraus de Gènere a les universitats i la seva utilitat. Per a això es van estudiar les modalitats de Postgrau (presencial, on-line), el perfil de les persones matriculades en Postgrau: majoritàriament persones ocupades en l'àmbit de gènere i igualtat, que volen ampliar la seva formació, i la demanda d'agents d'igualtat o personal format en les institucions públiques i/o privades. En l'actualitat, segons van apuntar, amb la proliferació de legislació en matèria d'igualtat, moltes institucions s'aprofiten dels recursos que ofereix l'Estat, quan les persones responsables, ni estan formades ni tenen una determinada ideologia (analfabetització feminista).
La importància que tots els Plans, Programes, Projectes, etc. en matèria d'Igualtat estiguen recolzats per una recerca prèvia en aquest àmbit, i el perfil dels docents de postgrau, van ser uns altres dels temes abordats.
D'altra banda, es va posar en relleu que no hi ha unitats, o oficines en totes les universitats, però en pràcticament totes existeix algun seminari, càtedra, o centre d'estudis que ha anat escometent aquestes funcions.
No obstant això, en 2008 les funcions de les unitats no estan definides, i moltes naixien per Llei.
Era necessari, doncs, definir les seves funcions i delimitar les relacions pel que fa als Instituts/ Centres d'estudis (molt consolidats).
Es va detectar una dificultat per establir uns límits precisos, encara que la principal diferència era que les unitats tenen competències en tot el sistema universitari i estaments. Serien les funcions específiques la participació efectiva en la modificació dels estatuts (aplicació de la LOMLOU) amb criteris d'igualtat (LOIEMH i LOMLOU) i en l'elaboració de Plans de Nous Títols. Les unitats i oficines neixen amb estructura diversa i pocs recursos, encara que en molts casos ben situades pel que fa al nivell del càrrec directiu.
Es va detectar també una disparitat en la integració de les unitats en viceerrectorats diversos: Extensió, Qualitat, Estudiants, Benestar…, i encara que l'aspiració i recomanació és dependència directa de Rector/a, en la pràctica això no garanteix per si mateix una estructura solguda i eficient (pocs recursos).

L'assignació de personal i pressupost van ser unes altres de les exigències, així com l'actualització de les bases de dades existents i la constitució d'una xarxa dinàmica, que permeta la circulació de la informació i una certa unanimitat en les propostes. En les conclusions es va deixar constància de l'existència de pessimisme pels temps i pel mal plantejament dels processos de disseny, molt divers a cada universitat, però amb mateix resultat: escassa presencia de matèries sobre igualtat, teories feministes, etc.
L'actuació a les pròpies universitats es veu amb poques probabilitats d'èxit, per la qual cosa es planteja la necessitat de recórrer a instàncies superiors. Aquestes mateixes conclusions assenyalen que les Universitats van a diferent ritme i manera, amb propostes diverses, difícils de casar i estructurar.

Finalmente, es va delegar la petició i possibilitat de reunions amb estaments com la CRUE o el ministeriio en representants de la Unitat per a la Igualtat de la Universitat de València, els observatoris d'Igualtat de la Universitat Autònoma de Madrid i de la Universitat Autònoma de Barcelona i les Oficines per a la Igualtat de la Universitat Complutense de Madrid i de la Universitat Pablo de Olavide.