Les Unitats d'Igualtat que conformen la RUIGEU emeten un comunicat conjunt per a commemorar el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones aquest 25 de novembre de 2024.

El 25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, és una data històrica i col·lectiva en la qual participem també les universitats per recordar la nostra responsabilitat i actuar com a motor de canvi i transformació cap a una societat més justa i lliure de violències masclistes. És el nostre deure afavorir llocs per al debat profund i la investigació crítica sobre els impactes i els efectes de la violència masclista i sensibilitzar  la societat sobre el fet que la violència masclista es produeix en tots els àmbits, també en l’universitari, i en tots els estrats socials, amb independència de l’origen socioeconòmic.

Al llarg d’aquests anys hem aconseguit avançar quant a consciència social i avui podem dir que, després de casos molt mediàtics i nombroses campanyes de gran impacte social, s’ha establert el rebuig de la majoria de la societat contra aquest flagell. No obstant això, queda molt per avançar i és indubtable que en aquest avanç el paper de les universitats és crucial. Les nostres institucions han de contribuir a aquesta transformació, en general, mitjançant la conscienciació social, i, en particular, amb l’adopció i l’enfortiment de mecanismes sancionadors que garantisquen que no es toleren les situacions de violència masclista ni d’assetjament que es donen en la universitat. 

No en va, la Constitució Espanyola disposa que correspon als poders públics promoure les condicions i remoure els obstacles perquè la igualtat entre els sexes siga una realitat en la nostra societat i evitar les situacions d’assetjament i discriminació a partir del deure de deguda diligència. Aquest deure és, alhora, la nostra eina per a actuar més enllà dels mecanismes sancionadors i intervenir en el camp de la prevenció amb la finalitat de transformar l’entorn i en el de la reparació per posar en el centre de l’atenció les necessitats de la víctima.

Les universitats són el millor entorn possible per a reflexionar críticament sobre el que significa un lloc d’educació segur per a les dones; per a identificar els factors de risc i les formes possibles de discriminació per raó de sexe en cadascun dels diferents contextos; per a concebre i dur a terme campanyes de sensibilització sobre la violència, i per a realitzar accions comunicatives que ajuden a visibilitzar les manifestacions de la violència masclista que encara avui romanen normalitzades. Aquests són només alguns dels reptes a què la institució universitària ha de fer front per enfortir la nostra missió de prevenció, que convé compassar amb el debat i la reflexió en el món acadèmic sobre la justícia restaurativa. Hem de treballar en el camp de la reparació per evitar la repetició dels actes de violència concebent i posant en marxa mecanismes d’acompanyament, de suport i de reparació en l’àmbit universitari que tinguen en compte la dimensió material i simbòlica, així com la individual i la col·lectiva, amb l’adopció de la perspectiva de gènere, interseccional i dels drets humans en totes les polítiques universitàries i en totes les activitats de la universitat.

Però tota aquesta labor s’ha de fer admetent que la universitat no és un univers aïllat de la societat en què s’incardina, descontaminada de prejudicis. La universitat està formada per persones, per les mateixes persones que formen part de la societat als millors valors de la qual hem de contribuir. Per això, perquè les universitats puguem contribuir fidelment a la labor social que ens correspon és imprescindible que les unitats que formen el tot estiguen en les millors condicions de coneixement i de compromís. Perquè la universitat puga complir amb la deguda diligència aquesta missió és essencial la formació específica sobre perspectiva de gènere en tots els nivells, no només per als qui participen en la presa de decisions i en les diferents àrees relacionades amb l’aplicació de les nostres polítiques (perquè fins i tot les polítiques aparentment neutres poden tenir derives discriminatòries),  sinó també per als qui en la docència i en la investigació tenen l’oportunitat de contribuir a l’avanç cap a la igualtat efectiva entre dones i homes i a l’erradicació de la violència contra les dones. Les nostres universitats han de disposar de mitjans i recursos per poder complir amb entusiasme ambdues tasques.

I aquest entusiasme ha d’arribar avui a la cota més alta possible, perquè estem en una situació global en què l’avanç del moviment feminista, que ha aconseguit desafiar i qüestionar estructures patriarcals, conflueix amb el sorgiment de moviments reaccionaris d’extrema dreta que busquen atacar i posar en risc drets aconseguits, com el de l’avortament, el de la coeducació o el del reconeixement de les diversitats. És important ser conscients d’aquest fenomen per no escatimar en l’esforç i el compromís per a erradicar les violències masclistes. I és important recordar que els avanços que hem aconseguit els hem conquistats amb l’acció col·lectiva d’entitats, grups i organitzacions. Que han estat la col·laboració de veus diverses i les experiències compartides les que ens han permés superar obstacles i avançar en la consecució de drets. I aquesta col·lectivitat és una de les fortaleses que tenim les universitats com a motors del canvi social. 

Manifest RUIGEU 25N 2024 (versió català/valencià)

Manifiesto RUIGEU 25N 2024 (versión castellano)

Manifesto RUIGEU 25N 2024 (versión galego)

Manifiesto RUIGEU 25N 2024 (versión euskera)