La cintura escapular (el que s'anomena també complex articular del muscle) conté cinc articulacions diferents. Tres d'elles són articulacions verdaderes, que es corresponen amb la morfologia de les articulacions sinovials, amb la seua càpsula, cartílags articulars, cavitat i líquid sinovials, etc: l'articulació glenohumeral o escapulohumeral, l'acromioclavicular i l'esternoclavicular.
En canvi, les altres dos no es corresponen pròpiament amb eixa morfologia, i per això reben el nom d'articulacions falses o fisiològiques. Són articulacions no des d'un punt de vista morfològic però sí biomecànic, en tant en quant es composen de dos superfícies que llisquen entre elles, afavorint un determinat moviment. Són les articulacions escapulotoràcica i subdeltoïdal o subacromial.
- L'articulació glenohumeral o escapulohumeral és l'articulació entre el cap de l'húmer i la cavitat glenoïdal de l'escàpula. És una articulació de tipus enartrosi, esfèrica, que permet moviments entorn als tres eixos de l'espai (flexió/extensió, adducció/abducció, rotació medial i lateral). A més la cavitat glenoïdal de l'escàpula és molt menuda en comparació al cap de l'húmer, la qual cosa permet que aquest es moga amb molta llibertat, i dona a aquesta articulació els rangs de moviment més amples de tot el sistema articular.
- L'articulació subdeltoïdal o subacromial és una articulació falsa, entre el cap del húmer cobert pel múscul supraespinós per un costat i el múscul deltoide + el fòrnix del muscle per un altre (el fòrnix del muscle és l'arc format entre l'apòfisi coracoide per davant, l'acròmion per darrere i el lligament coracoacromial que els uneix al mig, mireu la figura a continuació). El cap de l'húmer, sobretot durant l'abducció de l'articulació escapulohumeral, llisca sobre el deltoide i el fòrnix del muscle. A eixe nivell tenim borses seroses que atenuen el contacte i esmorteixen la fricció.
- L'articulació escapulotoràcica es també falsa. Es tracta de la superfície de lliscament entre la cara anterior de l'escàpula, coberta pel múscul subescapular, i les costelles, cobertes pel múscul serrat anterior. És una articulació molt important, ja que permet tota la gama de moviments de l'escàpula que acompanyen i amplien la mobilitat de l'húmer sobre l'articulació escapulohumeral. L'escàpula fa sobre les costelles moviments d'elevació i depressió, d'antepulsió i retropulsió, i de bàscula, durant els quals gira dirigint la cavitat glenoïdal cap amunt (per exemple durant l'abducció del muscle) o cap avall (durant l'adducció).
- Les dos articulacions de la clavícula són necessàries per tal que la clavícula puga seguir aquests moviments escapulars. L'articulació acromioclavicular és una artròdia, de cares planes. L'esternoclavicular és un encaix recíproc prou lax, que permet que la clavícula tinga moviments de elevació/ depressió, antepulsió/ retropulsió i fins i tot cert grau de rotació sobre el propi eix. Així pot acompanyar tota la gama de moviments de l'articulació escapulotoràcica.
