Omet navegació

L'húmer

L'húmer es un os llarg que forma l'esquelet del braç.

  • La seua extremitat proximal articula amb la cavitat glenoïdal de l'escàpula, a través del cap humeral, a la part medial de l'extremitat proximal, amb forma semiesfèrica i superfície llisa. La fi d'aquesta superfície llisa, coberta per cartílag articular, marca el coll anatòmic de l'húmer. El coll quirúrgic, lloc per on es duen a terme habitualment les amputacions de braç, es troba més distal, a nivell de l'estreta de la metàfisi humeral, entre l'epífisi proximal i la diàfisi. Lateralment al coll anatòmic, a la cara anterior de l'os, trobem la protuberància del tubercle menor de l'húmer (o troquí), i al seu costat, ja a l'extrem lateral de la porció proximal de l'os, el tubercle major (o tròquiter). Entre ambdós tubercles tenim el solc intertubercular o corredora bicipital, per on discorrerà el tendó de la porció llarga del bíceps braquial. Aquest solc continua distalment més enllà dels tubercles, delimitat per una cresta que ve del tubercle major (el llavi lateral de la corredora bicipital) i per una altra que ve del tubercle menor (el llavi medial).
  • La diàfisi de l'húmer mostra, a la seua part més proximal, una rugositat en forma de V, lateral a la cresta del tubercle major, que aprofita d'inserció per al múscul deltoide: és la tuberositat deltoïdal o V del deltoide. A un costat d'aquesta, començant a la part posterior de la diàfisi i pegant la volta en espiral al cos de l'húmer, veiem un solc no massa profund que correspon al solc del nervi radial, o canal de torsió.
  • L'extremitat distal de l'os acaba amb el còndil humeral, en el qual distingim medialment els relleus de la tròclea humeral (que forma la part convexa de la corriola que articularà amb el cúbit a l'articulació humerocubital) i lateralment l'esferoide convex del capítol humeral (que forma la part convexa de l'articulació humeroradial). Proximal a la tròclea, al marge medial de l'os, trobem l'epicòndil medial o epitròclea, un tubercle on s'insereixen la majoria dels músculs flexors de la cara anterior de l'avantbraç. Entre l'epitròclea i les crestes de la tròclea, molt marcat posteriorment, trobem un solc per al nervi cubital. De la mateixa manera, proximal al capítol trobem al marge lateral l'epicòndil lateral (o epicòndil a seques, quan a l'epicòndil medial li diem epitròclea), lloc d'inserció de la majoria de músculs extensors del dors de l'avantbraç.
  • Per damunt del capítol, a la cara anterior de l'os, trobem la fossa radial, on encaixarà el cap del radi quan el colze estiga en flexió màxima. Igualment, per damunt de la tròclea, també a la cara anterior, trobem la fossa coronoidal, on encaixarà en flexió màxima l'apòfisi coronoide del cúbit. A la part posterior de l'extremitat distal de l'húmer trobarem la fossa olecraniana, en la qual encaixarà l'olècranon del cúbit en extensió.
Húmer (vistes anterior i posterior)
Dos fotografies de vistes de l'húmer, una anterior i una posterior, retolades amb totes les estructures importants
Daniel Sánchez Zuriaga. Húmer (vistes anterior i posterior) (CC BY-NC-ND)