A la mà distingim una cara anterior o palmar, i una cara posterior o dorsal. Els seus ossos i articulacions poden distribuir-se en tres porcions, de proximal a distal:
Mà (vista palmar)
- El carp està format per dues fileres d'ossos curts. La filera proximal està formada, de cubital a radial, pels ossos piramidal, semilunar i escafoide. Els tres formen el còndil convex de l'articulació radiocarpiana (monyica). La concavitat d'aquesta articulació està formada per la superfície distal del radi per a escafoide i semilunar, i pel fibrocartílag triangular que va de l'apòfisi estiloide del cúbit al radi i separa així el cap del cúbit de l'os piramidal. Es tracta d'una articulació condília, que permet moviments de flexió/ extensió, abducció (desviació radial)/ adducció (desviació cubital) i circumducció.
Extremitats distals de radi i cúbit, amb el fibrocartílag triangular
- La filera distal està formada per quatre ossos curts, que de cubital a radial són el ganxut, el gran, el trapezoide i el trapezi. S'articulen proximalment amb els ossos de la filera proximal a l'articulació migcarpiana, formant una sèrie de concavitats i convexitats recíproques: es tracta d'una articulació composta, de tipus encaix recíproc, que segueix i col·labora amb els moviments de l'articulació radiocarpiana. Quan parlem de la monyica habitualment ens referim a l'articulació radiocarpiana aïlladament, però com que radiocarpiana i migcarpiana treballen juntes les agrupem sota el concepte de "complex articular de la monyica".
- Els dos ossos més radials del carp, l'escafoide a la filera proximal i el trapezi a la distal, presenten dos tubercles a nivell palmar. Els dos ossos més cubitals també presenten sobreelevacions. El ganxut, a la filera distal, té un procés corbat, l'apòfisi unciforme o ham del ganxut. El piramidal, en voltes d'un tubercle palmar, té un os separat, en forma de pèsol, que articula amb la seua cara palmar, l'os pisiforme. Entre els tubercles de l'escafoide i el trapezi pel costat radial i l'ham del ganxut i el pisiforme pel costat cubital el carp presenta una concavitat transversal molt marcada. Aquesta concavitat està coberta per un lligament, el lligament transvers del carp o retinacle flexor, que converteix la concavitat en un conducte: el túnel del carp, per on passen a la mà la majoria de tendons flexors, junt amb el nervi medià.
Lligament transvers del carp i túnel carpià
Lligament transvers del carp i túnel carpià (secció transversal)
- La filera distal del carp s'articula distalment amb els metacarpians, a les articulacions carpometacarpianes. Els metacarpians són cinc ossos allargats, de primer a quint seguint l'ordre dels seus dits corresponents, amb una base proximal, que es continua amb un cos i distalment termina amb el cap del metacarpià. El primer metacarpià té prop del seu cap dos ossos sesamoides, un radial i un cubital, que aprofiten com a inserció de molt músculs del polze. Les articulacions carpometacarpianes són totes artròdies, de cares planes i amb poca mobilitat, excepte la primera, l'articulació trapezimetacarpiana. Aquesta és un encaix recíproc prou lax, que permet moviment de flexió/ extensió, abducció/ adducció, i també d'oposició, que enfronta el polze amb la resta de dits i permet l'execució de pinces.
- Distalment als metacarpians tenim els dits de la mà, que estan formats per tres falanges (proximal, mitja i distal), excepte el polze, que només en té dos (proximal i distal). Les falanges, de la mateixa manera que els metacarpians, tenen una base, un cos i un cap. La falange proximal articula amb el cap del seu corresponent metacarpià, formant les articulacions metacarpofalàngiques, que són condílies (permeten flexió/ extensió, abducció/ adducció i circumducció). Les articulacions interfalàngiques són totes tròclees, i només permeten moviments de flexió i extensió.
Línies articulars de la mà (vista palmar)
