L’impacte del “nuevo orden” franquista sobre l’educació es manifesta, durant els anys quaranta i part dels cinquanta, mitjançant un rebuig absolut a la pedagogia moderna i per un fre extraordinari a l’interès mostrat per la República d’oferir les millors oportunitats educatives.
Són aspectes destacables en eixe període: la influència de l’Església en la política, la centralitat del fet religiós a l’ensenyament, la feblesa de l’acció pública en la promoció escolar, i la instrumentalització de l’escola com adoctrinament ideològic.
El magisteri, entre el sacerdoci i la militància, queda orientat com l’animador d’una obra religiosa i patriòtica compromesa amb la total adhesió al règim des de el “front pedagògic”.
