Després dels primers intents, després d'aprovada la Constitució de 1812, el liberalisme moderat emprèn definitivament la construcció del sistema escolar, organitzant (1836 i 1838) un ensenyament primari en dos nivells (elemental i superior). La Llei Moyano (1857) va impuslar un model polític d'escola primària caracteritzat per la centralització, la uniformitat, la gratuïtat relativa, l'obligatorietat (des dels 6 als 9 anys). Els seus ensenyaments se centren en la lectura, escriptura, aritmètica, principis de religió i moral, i labors en el cas de les nenes.
Així comença una acció política enmig d'insuficiències pressupostàries, deficiències pedagògiques en procediments i resultats, i importants desigualtats per a l'accés a l'educació i el lent ritme en el procés d'escolarització. Per a la formació del magisteri es crea l'Escola Normal Central de Mestres (1839) i la de València, en 1845, amb aquest primer pla d'estudis: religió i moral, llengua castellana, aritmètica i elements de geometria, dibuix lineal, elements de física, elements d'història natural, geografia i història, principis d'educació moral, intel·lectual i física, mètodes d'ensenyament, lectura, escriptura.
