L’anàlisi de més de 250 casos clínics revela tres perfils clínics de toxicitat hepàtica per fàrmacs i permeten predir recuperació o risc amb intel·ligència artificial.

L’equip d’Hepatologia Experimental UV-IIS La Fe, integrats en el CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD), ha publicat un estudi que caracteritza per primera vegada els diferents subtipus clínics del fetge gras induït per medicaments i desenvolupa un model capaç de predir la seua evolució en els pacients.

El treball, titulat “Unravelling drug-induced hepatic steatosis: Clinical sub-phenotypes, outcome prediction, and identification of high-concern drugs and hazardous chemical attributes” i recentment publicat en Biomedicine & Pharmacotherapy, analitza en profunditat més de 250 casos clínics descrits en la literatura científica per a comprendre millor aquesta forma de toxicitat hepàtica, encara poc estudiada malgrat la seua rellevància clínica.

Tres perfils clínics amb evolució diferent
L’estudi identifica tres subtipus principals de pacients amb esteatosi hepàtica induïda per fàrmacs, cadascun associat a un desenllaç clínic diferent: recuperació, evolució crònica o desenllaç fatal.
Els investigadors observaren que aquests subtipus presenten característiques diferenciades tant a nivell clínic com histològic. Mentre que els casos amb millor pronòstic solen mostrar formes més reversibles d’acumulació de greix, els casos més greus s’associen amb alteracions metabòliques profundes, com l’acidosi làctica, i una evolució més ràpida i desfavorable.
Aquest resultat mostra que el fetge gras induït per medicaments no és una entitat única, sinó un conjunt de condicions amb mecanismes i riscos diferents.

Identificació de fàrmacs d’alt risc
L’anàlisi també ha permés identificar els medicaments més freqüentment associats a aquesta patologia i aquells vinculats a pitjors resultats clínics.
Entre els fàrmacs associats a major gravetat es troben alguns àmpliament utilitzats, fet que subratlla la importància d’una monitorització adequada dels pacients. A més, l’estudi mostra que determinades característiques químiques dels fàrmacs influeixen directament en el seu potencial hepatotòxic.

Intel·ligència artificial per analitzar l’evidència clínica
Per a dur a terme l’estudi, l’equip va utilitzar eines d’intel·ligència artificial que van permetre revisar milers de publicacions científiques i extraure dades clíniques de manera sistemàtica.
Gràcies a aquest enfocament, els investigadors han construït una de les bases de dades més completes fins ara sobre esteatosi hepàtica induïda per fàrmacs, cosa que ha permés identificar patrons clínics i factors de risc desconeguts fins ara.

Un model per predir l’evolució dels pacients
Un dels avanços més rellevants és el desenvolupament d’un model predictiu que estima la probabilitat de recuperació en funció de variables clíniques i propietats dels fàrmacs.
Aquest model podria ajudar els professionals sanitaris a prendre decisions més informades, anticipar complicacions i personalitzar el seguiment dels pacients.
El Grup d’Hepatologia Experimental, referent internacional en l’estudi de la toxicitat hepàtica per medicaments, destaca que aquests resultats contribueixen a millorar la comprensió de la heterogeneïtat del dany hepàtic induït per fàrmacs i obrin noves vies per al desenvolupament de tractaments més segurs. L’estudi ha comptat amb la participació d’investigadors d’institucions internacionals i ha sigut finançat pel projecte europeu ONTOX, l’Institut de Salut Carlos III i altres entitats públiques i privades.