Aquesta exposició compleix el propòsit d'acostar el patrimoni artístic de la Universitat de València a la societat. En aquesta ocasió ho fa mitjançant peces d'art gràfic de la col·lecció Martínez Guerricabeitia, una de les més importants col·leccions universitàries espanyoles d'art contemporani, formada per gairebé mig miler d'obres i que va ser llegada a la institució en 1999.

Qualitats i poder de l'estampa
El fruit resultant de l'art gràfic, generalment en paper i sense importar la tècnica usada, la seva grandària o tema, es denomina estampa. Des que es va estendre el seu ús a Occident durant el segle XV, es va convertir en un instrument fonamental per a la difusió de les idees i del coneixement, i també de l'art, gràcies als seus principals trets diferencials: la multiplicació i l'economia. No obstant això, al seu abast social han de sumar-se la seva singularitat, llenguatge i qualitats pròpies.

Desenvolupament històric de l'art gràfic i compromís en la segona meitat del segle XX
Al llarg de la història, l'art gràfic ha passat per diferents canvis tècnics -conseqüència de l'evolució dels procediments d'impressió en relleu, en buit, planigràfics i permeogràfics- i gaudit de diverses etapes àlgides. Des de mitjan segle XX, l'obra gràfica va ser comuna a nombrosos artistes, començant pels pintors ja consagrats de la generació abstracta que van aconseguir reproduir els seus trets o generar altres nous mitjançant l'estampació. Però, sobretot, seran els grups compromesos política i socialment en etapes de conflicte o transició els qui, especialment mitjançant un realisme crític, van trobar en l'estampa el mitjà primordial de manifestació plàstica i transmissió de continguts.

Estampes de la col·lecció Martínez Guerricabeitia
Per això, no és casualitat que dos terços de la col·lecció Martínez Guerricabeitia siguin estampes, de tècnica, estil i tema diversos. Prop de tres-centes obres, d'uns cent cinquanta artistes, que presenten una pluralitat major que el conjunt de pintures de la col·lecció. La gran majoria van ser produïdes en els anys setanta i vuitanta del segle XX, encara que no falten dels seixanta i noranta. En tractar-se d'una col·lecció en origen privada, del gust dels seus propietaris -Jesús Martínez Guerricabeitia i Carmen García Merchante-, no reflecteix una visió plena de l'art gràfic del moment, però sí una diversitat suficient per a aproximar-se al context artístic espanyol i internacional d'aquestes dècades: informalisme, expressionisme abstracte, abstracció geomètrica, neocubisme, realisme social i crític, figuració narrativa, pop-art, neodada o hiperrealisme.

Nexes. Connexions compartides en la col·lecció
En aquesta mostra àmplia s'ha optat per efectuar agrupacions entorn d'una sèrie de paraules triades. Són termes essencials que defineixen, d'un mode o un altre, les peces que es reuneixen, ja sigui per l'assumpte primordial representat, la intenció de l'artista, el gènere tractat, l'estil dominant o l'element unificador: lluita, amor, futur, paisatge, sexe, tradició, realitat, violència, naturalesa, abstracció, mort, poder, geometria, retrat, política, desigualtat i repressió. Conjunts que demostren, en una forqueta temporal de dues o tres dècades, diferents i suggeridors modes de crear per part d'artistes gràfics valencians, espanyols i estrangers.

Una selecció nombrosa i representativa d'estampes en transició que esperem que permeti al públic, amb la contemplació pròxima que possibilita aquest tipus d'obra, percebre l'interès de l'art gràfic de la segona meitat del segle XX i sentir la intenció, el compromís i el gust, tant dels seus creadors com dels seus col·leccionistes.
 

Felipe Jerez Moliner (Universitat de València)
Comissari de l'exposició