En un món cada vegada més informatitzat com el nostre, moltes de les tasques que necessitem exercir en el nostre dia a dia acaben estant relacionades i supeditades a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Això inclou, per descomptat, les tasques de cura cap a la nostra persona i cap a les persones que ens envolten. En aquest sentit, la pandèmia associada a la COVID-19 no ha fet més que agreujar i posar de manifest l'impacte que tenen les TIC en la nostra societat, tant a nivell econòmic com social, evidenciant les conseqüències negatives de la falta d'accés a aquestes tecnologies i exposant la importància de la bretxa digital, especialment accentuada en els col·lectius més vulnerables. Abordar aquesta situació prevenint els biaixos i discriminacions planteja molts desafiaments i no pot dependre únicament de la implicació dels usuaris i usuàries si no que requereix d'un canvi social holístic que exigeixi a les entitats públiques i privades fer un millor ús de les noves tecnologies i incorporar una major Diversitat, Equitat i Inclusió (DIE&I) que garanteixi un accés equitatiu a les TIC.

Tancar la bretxa digital no serà possible tret que comencem a centrar-nos en tots els aspectes del desenvolupament de programari, posant a les persones en el centre del procés. I fins i tot menys si no observem el procés des de totes les perspectives involucrades. Parlem d'incorporar l'Ètica de les cures des del desenvolupament de programari i els algorismes matemàtics subjacents, però, també, des del dret, l'economia, l'educació. Canviar el desenvolupament de programari cap a un model centrat en el social ajudarà a conformar l'Agenda 2030 sense deixar a ningú enrere sense importar el seu gènere, edat, o qualsevol altra situació personal, en aquest món cada vegada més digital.