El Centre Reina Sofia de Fad Joventut, amb la col·laboració de la Fundació Mutua Madrilenya, ha publicat recentment el Baròmetre Joventut, Salut i Benestar 2025, un estudi de referència que analitza l'evolució de la salut física, emocional i social de les persones joves a Espanya al llarg de quasi una dècada.
L'informe es basa en una enquesta realitzada a 1.511 joves d'entre 15 i 29 anys i forma part d'una sèrie d'investigacions biennals iniciada l'any 2017, fet que permet identificar tendències, canvis i reptes en el benestar juvenil.
Una de les principals conclusions és la recuperació de la percepció positiva de la salut després de diversos anys marcats per l'impacte de la pandèmia. El 65 % de les persones joves valora el seu estat de salut com a bo o molt bo, la millor dada registrada des de 2020, encara que continua per sota dels nivells observats abans de la crisi sanitària.
Malgrat aquesta millora general, la salut mental continua sent un dels principals motius de preocupació. Més de la meitat de les persones joves afirma haver experimentat algun problema psicològic, psiquiàtric o de salut mental durant l'últim any. L'ansietat es manté com el diagnòstic més freqüent, seguida de la depressió i altres trastorns emocionals.
L'estudi també posa el focus en la soledat no desitjada, una realitat que afecta una gran part de la joventut. Segons el baròmetre, el 87,5 % de les persones joves manifesta haver experimentat sentiments de soledat durant l'últim any, una xifra que continua augmentant respecte a edicions anteriors.
Els resultats mostren igualment que les experiències de benestar i malestar no es distribueixen de manera homogènia. Les dones joves, les persones amb majors dificultats econòmiques i aquelles que disposen de menys xarxes de suport presenten indicadors menys favorables de salut i benestar. Això reforça la necessitat d'abordar la salut juvenil des d'una perspectiva integral que tinga en compte els factors socials, econòmics i relacionals que condicionen les trajectòries vitals de la joventut.
Des de la Càtedra de Joventut de la Universitat de València considerem especialment rellevant la difusió d'aquestes evidències, ja que contribueixen a una millor comprensió de les necessitats, preocupacions i fortaleses de les persones joves. La investigació posa de manifest que la promoció del benestar juvenil requereix no sols actuacions en l'àmbit sanitari, sinó també polítiques que afavorisquen la inclusió social, les oportunitats educatives, l'emancipació i la participació comunitària.
