Ressenya de la columna del professor Ricard Martínez: “Data Driven Economy: Un repte de país”, publicada en la revista Tecnologia i Sentit Comú.

La transformació digital descansa, entre altres, en un ferm fonament, a saber, la reutilització de grans volums de dades amb Intel·ligència Artificial (IA). Això permetrà —i en alguns casos ja ho permet— construir nous models de negocis i revolucionar els processos de gestió i presa de decisions.

En aqueix sentit, la Unió Europea va donar un gran impuls a aquest esforç transformador gràcies a la recent aprovació del Reglament de Governança de Dades (2022).

El model de la UE té com a primera base normativa el respecte i la garantia dels Drets Humans. Subjau la idea que protegir els drets fonamentals implica un esforç públic i privat constant. Aquest és un enfocament de risc centrat, justament, en la dignitat de l'ésser humà.

Ara bé, aquest enfocament és l'instrument que fixa el marc per a fer possible la transformació econòmica i social o, com li l'ha anomenada, la quarta revolució industrial.

Així, quan la Unió defineix com a principal propòsit la circulació de dades per a la seua reutilització, li endossa una sèrie de regles alineades amb els propòsits anteriors. D'aquesta manera, quan s'afirma que la circulació de dades ha d'operar sense limitacions, significa que ha de transitar per un mercat amb actors en igualtat de condicions per a competir, on es repete el dret a la protecció de dades i sense afectar el dret a la propietat i secret industrial.

Aquestes regles les recull la Directa Open Data (2019). El seu propòsit és augmentar el volum de dades del sector públic llocs a la disposició de la ciutadania. L'anhel és fomentar que aquestes dades siguen utilitzades per a fins d'innovació, investigació i emprenedoria. Altres normes que van en aquesta mateixa direcció és el ja assenyalat Reglament de Governança de Dades i les propostes de reglaments de la UE sobre l'espai europeu de dades digitals de salut i el que definirà les condicions de risc, certificació, ús i responsabilitat de la Intel·ligència Artificial.

Ara bé, aquestes normes no tindran efecte si no es genera les condicions materials perquè es complisquen. És a dir, és necessari crear una infraestructura digital amb les condicions tecnològiques i jurídiques que garantisquen les condicions d'ús, finalitats lícites, identificació i traçabilitat, per exemple, per a perseguir responsabilitat per danys.

Donat tot l'anterior, el sector públic tindrà el desafiament d'elaborar repositoris de dades que reunisquen els requisits del Reglament General de protecció de Dades i el Reglament de Governança. En tant, el sector privat el compliment de la normativa assegura les salvaguardes com la seguretat i traçabilitat de les dades.

*Ressenya de la columna Data Driven Economy: Un repte de país, del professor Ricard Martínez Martínez, director de la Càtedra Privacitat i Transformació Digital Microsoft-Universitat de València, publicada en la revista digital Tecnologia i Sentit Comú de juliol.