Un estudi mostra que els éssers vius grans, longeus i de baixa fertilitat en risc d'extinció són responsables del 80% de la diversitat funcional en els ecosistemes del planeta.
El treball es publica en la revista Science Advances per un consorci internacional amb la participació del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE, CSIC-UV-GVA).
L'accelerada taxa d'extinció d'espècies podria posar en perill la salut dels ecosistemes de tot el planeta. Això podria haver-se de, entre altres causes, a l'impacte de l'extinció de determinades espècies el rol de les quals és clau en el manteniment de les funcions i serveis que els ecosistemes proporcionen. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi que publica en la prestigiosa revista Science Advances un consorci internacional en el qual participa Francesco de Bello, investigador del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València (UV) i la Generalitat Valenciana (GVA). Per a això han analitzat les funcions de 75.000 espècies, siguen vegetals o animals, de les més d'un milió considerades en perill d'extinció, estimant la seua importància en el funcionament dels ecosistemes terrestres.
El treball està liderat per l'investigador de la Universitat de Tartu (Estònia) Carlos Carmona, del qual Francesco de Bello va ser anterior supervisor, i demostra que l'extinció d'espècies considerades en perill per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) modificaria significativament, i a escala mundial, la gamma de funcions que realitzen les plantes, mamífers, ocells, amfibis, rèptils i peixos d'aigua dolça en els ecosistemes.
Des de les musaranyes i les llentilles d'aigua fins a les balenes blaves i les secuoies, els animals i les plantes exhibeixen una extraordinària variabilitat en les seues característiques funcionals i morfològiques, incloent àmplies diferències en grandària, pes, forma, o capacitat reproductiva. Aquestes característiques determinen el paper que juguen les espècies en els ecosistemes, i també com aquestes responen als diferents impactes del canvi global.
L'equilibri dels ecosistemes no depén, per tant, només de la quantitat i varietat d'espècies que els componen i de les seues relacions, sinó també del paper que juguen les diferents espècies en el manteniment d'aquest equilibri. Aquesta diversitat funcional suposa considerar que no totes les espècies tenen el mateix rol i que en els diferents processos que tenen lloc en els ecosistemes poden intervindre diferents espècies, podent exercir rols diferents o similars.
Així, algunes funcions particulars realitzades per un grup taxonòmic com a plantes, mamífers o peixos d'aigua dolça, poden ser redundants entre moltes espècies o només suportades per unes poques. Si aquestes funcions són molt redundants, és poc probable que l'extinció de part de les espècies afecte fortament les funcions de tot el grup. Per contra, si determinades funcions són realitzades per una o poques espècies, la seua desaparició conduirà a una reducció general de la gamma de funcions.
Un milió d'espècies en perill d'extinció
En el context actual de declivi global de la biodiversitat, amb un milió d'espècies estimades en perill d'extinció, és important determinar en quina mesura aquestes extincions alteraran les característiques funcionals de plantes i animals. A través de l'anàlisi de la informació filogenètica i de diversos trets funcionals (característiques morfològiques, fisiològiques i fenològiques) de més de 75.000 espècies s'ha caracteritzat l'espectre funcional global de cadascun dels grups estudiats.
“Utilitzem informació de trets funcionals de 39.260 espècies de plantes vasculars, 4.953 mamífers, 9.802 ocells, 6.567 rèptils, 6.776 amfibis i 10.705 peixos d'aigua dolça de diferents bases de dades publicades. Per a cadascun d'aquests grups, triem un conjunt de trets funcionals fonamentals associats amb diferents aspectes clau de la seua ecologia”, explica l'investigador del CIDE Francesco de Bello.
Segons aquest treball, més de la meitat de les espècies és responsable de menys del 20% de les funcions que realitzen aquests grups, la qual cosa implica que el 80% de les funcions restants les realitzen poques espècies, amb característiques funcionals úniques, de les quals no hi ha moltes altres espècies funcionalment redundants. Durant el pròxim segle, si les extincions s'ajusten a les prediccions de la UICN, la disminució funcional estaria entre el 0,3% (per als rèptils) i el 5,1% (per als peixos d'aigua dolça). Si bé aquest descens continua sent limitat, vindria acompanyat d'un augment significatiu en la gamma de funcions que suportaria una sola espècie (del 17 al 23% segons el grup), incrementant l'impacte de futures extincions.
Més vulnerables a futures extincions
Atés que el risc d'extinció no es distribueix aleatòriament, sinó que són les espècies amb grandàries més grans, gran longevitat i maduresa sexual tardana les que tenen moltes més probabilitats de veure's amenaçades, “la seua extinció provocaria reorganitzacions notables en els espectres funcionals de la majoria dels grups, fent-los més vulnerables a futures extincions en el futur”, conclou Carlos Carmona, responsable de la investigació.
Més encara: “si les extincions ocorren més ràpid de l'esperat es produirà un marcat augment en el declivi funcional global, la qual cosa sembla probable donada l'actual acceleració dels canvis a escala planetària”, adverteix l'investigador de la Universitat de Tartu. En aquest sentit, aquest tipus d'investigacions poden resultar de gran interés per a les polítiques de gestió i conservació de la biodiversitat.
Referència:
Carlos P. Carmona, Riin Tamme, Meelis Pärtel, Francesco de Bello, Sébastien Brosse, Pol Capdevila, Roy González-M., Manuela González-Suárez, Roberto Salguero-Gómez, Maribel Vásquez-Valderrama, Aurèle Toussaint (2021). Erosion of global functional diversity across the tree of life. 26 Mar 2021: Vol. 7, no. 13, eabf2675. DOI: 10.1126/sciadv.abf2675.
CIDE Comunicació
