- Data i hora: 27 de juny a les 11.00.

- Lloc: Sala d'actes de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA). Carretera CV-315, km 10.7 (*Ant. Carretera Moncada-Nàquera, km 4.5) 46113-Moncada, València.

- Títol: Eco-evolutionary drivers of post-fire regeneration in a serotinous pine: fire regemega and seed predation”

- Directors: Juli G. Pausas

- Universitat a la qual està adscrita: Universitat de València 

- Resum: El foc és un procés ecològic natural que ha modelat els ecosistemes durant mil·lennis, impulsant la biodiversitat i influint en la distribució de les espècies. Encara que les espècies mediterrànies estan ben adaptades al foc, la resiliència d'estos ecosistemes enfront de condicions climàtiques i ecològiques noves degudes al canvi global continua sent incerta. Esta tesi investiga els factors clau que promouen o dificulten la recuperació postincendi, enfocant-se en l'emblemàtic pi serotino mediterrani Pinus halepensis Mill. (pi blanc), la reproducció del qual està estretament vinculada al foc. La serotinia, l'acumulació d'un banc de llavors en el dosser dins d'estructures llenyoses fins que la calor del foc desencadena el seu alliberament, és un tret altament avantatjós en entorns propensos al foc, permetent un reclutament massiu després d'incendis. No obstant això, la serotinia només és adaptativa quan els intervals entre incendis cauen entre l'edat de maduresa reproductiva i l'esperança de vida de la planta. 

Malgrat la seua importància, el paper de la precocitat sexual en el manteniment de les poblacions continua estant poc explorat. Esta tesi posa a prova la hipòtesi que intervals curts entre incendis afavoriran als individus amb maduresa reproductiva primerenca dins de les poblacions, promovent este tret en les següents generacions com un mecanisme adaptatiu enfront del foc. Les nostres troballes mostren que la precocitat està fortament vinculada a l'activitat local d'incendis, amb individus en àrees d'alta freqüència d'incendis aconseguint la maduresa reproductiva abans que aquells en àrees de baixa freqüència. Esta reproducció més primerenca permet una major acumulació de llavors en el dosser mitjançant la serotinia, millorant el potencial de regeneració postincendi.

No obstant això, la serotinia també proporciona una font d'aliment per als depredadors predispersius de llavors, la qual cosa pot contrarestar els seus beneficis. Per això, en esta tesi també explorem el paper de la depredació predispersiva de llavors en la configuració del potencial de regeneració postincendi. Els nostres resultats indiquen que els esquirols seleccionen i depreden més als individus altament serotinos, reduint la freqüència de la serotinia en poblacions amb alta pressió de depredació. A més, els trets defensius en els cons evolucionen per a mitigar la depredació, però estes adaptacions reduïxen la producció de llavors, limitant encara més el banc de llavors. En resum, esta tesi destaca el paper del règim d'incendis i la depredació de llavors com a forces selectives clau que modelen l'èxit regeneratiu de les poblacions de P. halepensis en ecosistemes mediterranis. Comprendre com estos factors actuen i interactuen és crucial en el context actual de canvi global, que planteja amenaces creixents, especialment per als ecosistemes mediterranis. Esperem que este treball contribuïsca al desenrotllament d'estratègies de maneig ecosistèmic per a millorar la resiliència de les poblacions sota escenaris climàtics futurs.

Comunicació CIDE