Un estudi apunta a les altes temperatures com a factor clau dels incendis del nord-oest peninsular, que van concentrar més de la mitat de la superfície europea cremada i van afectar, sobretot, a matolls i pinedes
Este estudi, liderat per investigadors de la Universitat de Múrcia i en el qual participen investigadors de diversos centres del CSIC, assenyala la urgència de l'acció climàtica i la gestió del territorio
La combinació d'una meteorologia extrema i una vegetació propícia per a cremar s'erigix com la principal causa del rècord històric de superfície cremada durant els incendis registrats el mes d'agost passat en el nord-oest de la península ibèrica. Esta zona, que a penes representa un 2% de la Unió Europea, va concentrar només durant el mes d'agost més del 50% (unes 540.000 ha) de l'àrea total cremada en territori europeu entre gener i agost.
Esta ha sigut una de les conclusions aconseguida per un equip internacional liderat pel Grup de Modelització Atmosfèrica Regional de la Universitat de Múrcia i en el qual participen el Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València i la Generalitat Valenciana, la Missió Biològica de Galícia (MBG-CSIC) i l'Institut Mixt d'Investigació en Biodiversitat (IMIB, CSIC-Universitat d'Oviedo-Principat d'Astúries). Es tracta d'un grup multidisciplinari que ha analitzat de manera conjunta tant aspectes climàtics com característiques de la vegetació de la regió incendiada. Els resultats es publiquen en la revista Global Change Biology.
L'estudi subratlla que estos incendis no van ser un fenomen casual, sinó que es van desenrotllar coincidint amb una intensa onada de calor que es va allargar durant 16 dies en el sud-oest d'Europa, la qual cosa va afavorir l'aparició de condicions meteorològiques extremes propícies per a la propagació del foc. “Això es va reflectir en un augment de l'Índex Meteorològic de Perill d'Incendis, que va aconseguir el valor mensual més extrem registrat en el nord-oest de la península ibèrica en el període 1985-2025”, assenyala Marc Turc, investigador de la Universitat de Múrcia.
No obstant això, el treball destaca que, si bé les condicions meteorològiques extremes són necessàries, no basten per a explicar la magnitud dels incendis. Per a comprendre la intensitat dels incendis del passat mes d'agost en el nord-oest de la Península Ibèrica és necessari tindre en compte un altre factor clau: la vegetació afectada.
El foc i els diferents tipus de vegetació
“L'estudi deixa clar que els incendis extrems depenen d'unes condicions meteorològiques extremes”, explica Juli G. Pausas, investigador del CSIC en el CIDE i coautor de l'article. “Però el tipus de vegetació també influïx en la propagació dels incendis: els matolls i pinedes es van cremar més que altres tipus de vegetació, en relació amb el disponible en la zona”, assegura.
“D'altra banda, els boscos autòctons de roure, per exemple, es van cremar menys del que els tocaria si tota la vegetació cremara per igual”, destaca la investigadora Cristina Santín, del IMIB. Santín afig a més que: “esta anàlisi no troba evidència que les zones protegides cremaren més que les no protegides, que és una cosa que es va repetir molt este estiu en els mitjans de comunicació”.
Perquè estius com el de 2025 no es repetisquen, els investigadors consideren fonamental passar d'una estratègia predominantment reactiva a una prevenció proactiva que reconega la resiliència davant els incendis com una qüestió de seguretat nacional. “Perquè estius com el de 2025 continuen sent excepcionals i no es convertisquen en la nova norma, es necessita actuar en totes les dimensions del risc, perill, exposició i vulnerabilitat, mitjançant una mitigació i adaptació coordinades.” conclou Dominic Royé, investigador de la MBG-CSIC.
Sánchez-Hernández, G., M. Turco, I. Repeto-Deudero, D. Royé, M. Baudena, J. P. Montávez, R. Pietroiusti, A. Provenzale, C. Santin, M. A. Torres-Vázquez, J. G. Pausas 2025. Record-Breaking 2025 European Wildfires Concentrated in Northwest Iberia. Global Change Biology 31, no. 12: e70649. https://doi.org/10.1111/gcb.70649
CIDE Comunicació
