El científic del CIDE (CSIC-UV-GVA) Juli G. Pausas obté una ‘Advanced Grant’ del Consell Europeu d'Investigació per a liderar un estudi que detecte moments estel·lars en la història del foc
El projecte ‘FireShifts’ pretén identificar canvis abruptes en el règim d'incendis en regions amb clima mediterrani a través del seu impacte en les plantes, una cosa útil per a la gestió d'incendis
Entendre el paper del foc modelant la biodiversitat global al llarg del temps, especialment a la regió mediterrània. Este és el principal objectiu del projecte FireShifts, una iniciativa liderada pel científic del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Juli G. Pausas que acaba de rebre una de les prestigioses ajudes Advanced Grant del Consell Europeu d'Investigació (ERC, per les seues sigles en anglés). El projecte, que es durà a terme des del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del CSIC, la Universitat de València i la Generalitat Valenciana, aspira a identificar canvis bruscos en la freqüència i la intensitat dels incendis que van tindre conseqüències evolutives sobre les plantes mediterrànies, en concret sobre la seua capacitat de sobreviure i adaptar-se al foc.
El projecte FireShifts estudiarà l'evolució de diferents llinatges de plantes (clades) i les característiques que els permeten sobreviure i regenerar-se sota l'efecte d'incendis recurrents. Per a això, combina estudis filogenómics avançats, que permeten reconstruir la història evolutiva dels grups de plantes a partir de l'anàlisi de grans quantitats d'informació genètica, amb estudis de camp i laboratori, que permetran obtindre informació sobre les diferents respostes de les plantes al foc. L'objectiu és detectar canvis bruscos en el règim d'incendis que van ocórrer en el passat.
L'estudi abastarà plantes mediterrànies de tots els continents (l'anomenat ‘bioma mediterrani’), amb un especial èmfasi en l'hemisferi nord: conca mediterrània i Califòrnia. “El projecte pretén identificar canvis en el règim d'incendis, la seua freqüència i intensitat, que van tindre implicacions evolutives generant o perdent adaptacions, especialment en les diverses regions del món amb clima mediterrani. Això ens permetrà detectar moments estel·lars en la història del foc en la Terra”, resumix Juli G. Pausas. “És a dir, el projecte aspira a entendre el paper del foc modelant la biodiversitat a escala global”, postil·la.
Transformar la visió dels incendis forestals
Segons l'investigador del CSIC, s'ha investigat poc el paper del foc com a força evolutiva i generadora de biodiversitat. “Se sap molt poc dels canvis evolutius que el foc va generar en el nostre planeta. En aprofundir en esta pertorbació ecològica, FireShifts transformarà la visió que tenim dels incendis forestals”, comenta Pausas. “Este coneixement ens ajudarà a predir les conseqüències biològiques dels canvis en el règim d'incendis que observem en moltes regions del planeta. També proporcionarà un marc conceptual més adequat per a la gestió dels incendis i la restauració ecològica de les zones afectades”.
L'equip que lidera Juli G. Pausas en el CIDE porta temps estudiant diversos aspectes de l'ecologia i evolució dels ecosistemes caracteritzats per tindre incendis freqüents. La seua línia d'investigació se centra en l'ecologia d'ecosistemes secs on el foc exercix un paper ecològic i evolutiu modelant les espècies, les comunitats i els paisatges. L'investigador ha treballat en diferents zones del món, especialment en ecosistemes de clima mediterrani d'Europa i Austràlia. És autor de centenars d'articles científics i diversos llibres, entre ells el divulgatiu Incendios Forestales. Una introducción a la ecología del fuego, publicat en la col·lecció ¿Qué Sabemos de? de l'editorial CSIC i Catarata.
“FireShifts ens permetrà fer un salt qualitatiu respecte a estos estudis, en analitzar grups més diversos i amb distribucions geogràfiques més extenses, incorporant a més tècniques innovadores. Per això, els resultats obtinguts serviran no sols per a aprofundir en l'ecologia i evolució d'estos ecosistemes, sinó, a més, per a detectar canvis en el règim d'incendis que van ser claus en l'acoblament de la biodiversitat en el nostre planeta”, remarca l'investigador del CSIC.
Junt a Juli G. Pausas han aconseguit finançament per als seus projectes els investigadors del CSIC, Liset M. de la Prida, investigadora del Centre de Neurociències Cajal (CNC), que busca entendre com el cervell usa els records per a guiar el comportament; Ignacio de la Torre, de l'Institut d'Història (IH), que busca determinar les diferències adaptatives entre espècies humanes fa dos milions d'anys; Julio Escalona, també del IH, que comprovarà com els vilatans i la seua percepció de l'entorn van poder ser utilitzats per les elits per a construir els seus senyorius; i Juan José Ibáñez, de la Institució Milà i Fontanals (IMF), que reconstruirà tecnologies desaparegudes per a estudiar com van evolucionar entre fa 45.000 i 7.000 anys a Europa i el Pròxim Orient.
També han obtingut una Advanced Grant, Christian Lüscher, del CNC, que estudiarà les variables que predisposen a unes certes persones a l'addicció a substàncies; Elisa Martí, de l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB), que investigarà quins són els mecanismes biològics que originen l'espina bífida; Javier Parcet, de l'Institut de Ciències Matemàtiques (ICMAT), que intentarà classificar un tipus d'estructures matemàtiques que descriuen sistemes complexos en mecànica quàntica; i María Ximena Senatore, de l'Institut de Ciències del Patrimoni, que investigarà com les materialitats han configurat històricament la presència humana a l'Antàrtida i què ens revela este procés sobre la presència humana en la Terra.
CIDE Comunicació
