FISIOGRANA: un projecte per a reduir el desaprofitament alimentari en el cultiu del granat
El magraner és un cultiu amb un enorme potencial en el context del canvi climàtic: tolera bé la sequera, les altes temperatures i els sòls difícils, i els seus fruits tenen un alt valor nutricional. No obstant això, diferents alteracions fisiològiques del fruit estan minvant la seua rendibilitat i la seua qualitat comercial. Per a abordar aquest problema naix el projecte FISIOGRANA (AGCOOP/2025/0030), centrat en analitzar les principals fisiopatías del magraner i buscar solucions a través del maneig del reg i altres pràctiques de cultiu.
Un cultiu estratègic amb problemes de qualitat
El magraner (Punica granatum L.) és un fruiter tradicionalment cultivat en localitats com Elx, Albatera i Crevillent, sovint en sòls on altres cultius no s'adapten bé, gràcies a la seua resistència a la salinitat i a la sequera. En la Comunitat Valenciana s'ha convertit en un cultiu estratègic, amb una demanda creixent tant en el mercat nacional com internacional. Malgrat això, la seua rendibilitat es veu afectada per diverses fisiopatías que generen importants pèrdues econòmiques.
El projecte identifica tres alteracions principals:
Albardat o assolat: apareix per l'elevada radiació solar i les altes temperatures, i provoca necrosis en la pell del fruit. En campanyes càlides pot arribar a suposar fins a un 15% de pèrdua de collita.
Esberlat o clivellat: es produeix per desequilibris hídrics o nutricionals en les últimes fases de desenvolupament del fruit, i pot superar el 50% de pèrdues en anys desfavorables, a més de reduir la vida útil del fruit en els mercats d'exportació.
Enfosquiment dels arils: és una alteració interna, poc visible des de fora, en la qual l'estructura que recobreix les llavors passa d'un roig brillant a un to marró. La seua incidència ha augmentat en les últimes campanyes i, hui dia, no es coneixen bé les seues causes, encara que s'associa a l'estrés tèrmic, a deficiències nutricionals i a problemes de conservació després de la collita.
Què proposa el projecte?
FISIOGRANA està impulsat pel Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE, centre mixt CSIC-UV-GVA), juntament amb Anecoop S Coop i la Fundació Grup Cajamar. El seu objectiu general és reduir la incidència d'aquestes fisiopatías o, en la mesura que siga possible, eliminar-les. Per a aconseguir-ho, l'equip investigador treballa en dos fronts: d'una banda, identificar les causes del albardado, el cagat i el pardeamiento dels arilos; i per un altre, estudiar pràctiques de maneig del cultiu que reduïsquen el rebuig de fruita —el percentatge de producte descartat en selecció i comercialització per no complir els estàndards de qualitat— provocat per aquestes alteracions.
La hipòtesi de partida és que tant un maneig adequat del reg com l'ús d'estructures de entutorado poden reduir l'estrés hídric i tèrmic del cultiu en les seues fases més crítiques, ja siga augmentant la transpiració de la planta o proporcionant ombra al fruit per a evitar el colp de sol. En concret, s'avaluaran diferents estratègies de reg en la varietat Mollar d'Elx i l'efecte d'estructures de conducció en forma de “I” sobre l'estrés tèrmic.
Per a desenvolupar aquesta investigació, el projecte planteja cinc línies de treball: una anàlisi agroclimàtica històrica de la incidència de les fisiopatías en els últims 10-20 anys; el fenotipado d'alta resolució de diferents combinacions de varietats i portaempelts; el disseny i avaluació d'estratègies de reg deficitari controlat i d'assecat parcial d'arrels; l'estudi de l'efecte dels sistemes de conducció sobre l'estrés tèrmic; i, finalment, la transferència al sector de les recomanacions obtingudes.
Resultats esperats
L'equip espera comprendre millor les causes que originen aquestes alteracions i establir la relació entre l'estat hídric i tèrmic del cultiu i la seua aparició, en diferents varietats i portaempelts. A partir d'ací, es buscarà millorar la qualitat del fruit (color, fermesa, maduració) mitjançant un maneig més adequat del reg i l'ús d'estructures de guiat de la vegetació, que ja han demostrat la seua eficàcia en altres fruiters com la pomera, els cítrics, el nispro, el kaki o la vinya.
En conjunt, el projecte FISIOGRANA espera reduir les pèrdues comercials del cultiu del magraner en almenys un 30%, a més de millorar la qualitat del fruit i el seu valor afegit. Tot el coneixement generat es transferirà a cooperatives, agricultors i a l'àmbit acadèmic, amb la finalitat de contribuir a una producció de magrana més resilient i sostenible enfront del canvi climàtic.
Aquest projecte és finançat pel FEADER, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i la Generalitat Valenciana, d'acord amb el que estableix el Pla estratègic de la PAC 2023-2027. Aquestes ajudes tenen com a finalitat la consecució de l'objectiu transversal de modernitzar l'agricultura i les zones rurals, fomentant i posant en comú el coneixement, la innovació i la digitalització en les zones agrícoles i rurals i promovent la seua adopció pels qui es dediquen a l'agricultura, mitjançant la millora de l'accés a la investigació, la innovació, l'intercanvi de coneixements i la formació.
CIDE Comunicació
