-Les variacions en la velocitat del vent s'associen a canvis en la circulació atmosfèrica a escala planetària.
-El recent reforçament té implicacions positives en la producció d'energia eòlica, segons un article publicat en ‘Nature Climate Change’
Un estudi en el qual ha participat el Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València i la Generalitat Valenciana, aborda els canvis en la velocitat del vent sobre els continents a escala planetària, amb èmfasis en l'hemisferi nord. El treball, publicat en l'últim número de la revista ‘Nature Climate Change’, demostra que el descens observat en la velocitat del vent en les últimes dècades, conegut amb el terme anglosaxó de “stilling”, ha cessat donant pas a un reforçament amb conseqüències positives en la producció d'energia eòlica.
En aquest treball, en el qual han col·laborat 15 científics de diferents institucions internacionals, i que ha partit de sèries de vent obtingudes en estacions meteorològiques de tot el món des de finals de 1970, conclou que “la disminució de la velocitat del vent sobre les superfícies continentals s'ha interromput des de 2010, detectant a partir de llavors un reforçament dels vents a escala planetària”, indica l'investigador del CSIC César Azorín Molina, un dels autors de l'estudi.
Vàries són les teories que han tractat d'explicar el fenomen de “stilling” o descens de la velocitat dels vents, com el paper de frenat que ha exercit l'increment de la rugositat del terreny associada amb una major massa forestal, el creixement urbà i altres canvis en els usos del sòl. No obstant això el recent reforçament dels vents que revela aquest nou estudi apunta a la hipòtesi del major paper que exerceixen “els canvis en els patrons de circulació atmosfèrica a gran escala”, segons indica Azorín.
El reforçament dels vents, que ha sigut tres vegades superior al descens observat de 1978 a 2010, ha tingut repercussions molt positives en l'increment del potencial d'energia eòlica als Estats Units, Europa i la Xina, entre altres. El vent és una font substitutiva de la utilització de combustibles fòssils per a frenar les emissions de CO2 i limitar el calfament global molt per davall del llindar de 2 °C establit en l'Acord de París de 2015.
Segons el coordinador de l'estudi, Zhenzhong Zeng, de la Universitat de Princeton (els Estats Units), “aprofundir en les causes que estan darrere d'aquests canvis en la circulació atmosfèrica i en els vents representa un repte científic pels seus impactes socioeconòmics i mediambientals. A més, predir amb antelació aquests cicles climàtics de reforçament i afebliment dels vents és clau per a optimitzar la producció d'energia eòlica en el futur”.
Zhenzhong Zeng, Alan D. Ziegler, Timothy Searchinger, Long Yang, Anping Chen, Kunlu Ju, Shilong Piao, Laurent Z. X. Li, Philippe Ciais, Deliang Chen, Junguo Liu, Cesar Azorin-Molina, Adrian Chappell, David Medvigy and Eric F. Wood. A reversal in global terrestrial stilling and its implications for wind energy production. Nature Climate Change. DOI: 0.1038/s41558-019-0622-6.
https://www.nature.com/
CIDE Comunicación
