El Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CSIC-UV-GVA) lidera una anàlisi sobre com la circulació atmosfèrica i oceànica afecta al vent en el nord de la península antàrtica entre 1979 i 2022
En tot el període dominen les tendències positives, encara que amb gran variabilitat entre anys i observatoris. S'analitzen per primera vegada les dades del vent de la Base Joan Carles I del CSIC
Els canvis en la velocitat del vent en superfície impacten en les precipitacions, la quantitat i estabilitat del gel marí, el corrent Circumpolar Antàrtic o la formació d'aigües profundes
La velocitat del vent en la superfície del nord de la península antàrtica està descendint des de 2001. Així ho mostra l'anàlisi de múltiples dades registrades durant el període 1979-2022 liderat per un equip del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE), del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València (UV) i la Generalitat Valenciana. Malgrat la variabilitat observada, la tendència cap a un increment de la velocitat del vent superficial ha donat pas a un període on la velocitat del vent està descendint des de 2001, segons revela l'estudi publicat en la revista Atmospheric Research. El treball analitza la influència de fenòmens com El Niño o el Mode Anul·lar en el vent, les variacions del qual poden afectar el clima de la regió.
El treball està basat en dades registrades en la zona i simulacions climàtiques de la reanàlisi ERA5 del ECMWF / Copernicus Climate Change Service. Com les condicions a l'Antàrtida són tan adverses, l'equip del Laboratori de Clima, Atmosfera i Oceà (Climatoc-Lab) del CIDE va realitzar un control de qualitat i homogeneïtzació a les sèries de dades registrades. A més, van analitzar per primera vegada les dades de velocitat de vent en superfície de la Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I del CSIC.
“Quan analitzem tot el període de les dades observacionals detectem com les tendències positives dominen, encara que presenten gran variabilitat entre anys i entre observatoris”, explica Miguel Andrés Martín investigador del CIDE i autor principal de l'estudi. “No obstant això, després d'una anàlisi de la variabilitat per dècades veiem que des de 2001 les tendències positives han donat pas a un període on la velocitat del vent està descendint”, revela.
Els científics van estudiar els patrons de circulació atmosfèrica amb major influència en la velocitat del vent de la regió: el Mode Anul·lar del Sud (SAM) i El Niño-Oscil·lació del Sud (ENSO). El Mode Anul·lar del Sud definix si el cinturó de potents vents que envolta l'Antàrtida està més o menys a prop. “Estudis previs mostren que el SAM té una tendència positiva i eixe cinturó de vents està cada vegada més prop de la península antàrtica, per la qual cosa cal esperar que la tendència en la velocitat del vent superficial siga positiva”, descriu l'investigador del CIDE. Llavors, per què apareixen tendències negatives de velocitat de vent en superfície en les dos últimes dècades?
Variables que afecten el vent
La resposta que troben és que la influència d'este fenomen en la velocitat del vent superficial varia segons el període d'estudi seleccionat. “En els hiverns entre 2009 i 2013 la relació és directa, mentres que no s'observa una relació significativa entre 2014 i 2020. Esta no-estacionarietat ja ha sigut descrita per a altres variables com a temperatura i precipitació en l'antàrtica, però no per al vent”, assegura César Azorín, director del Climatoc-Lab del CIDE. El Niño juga un paper secundari en el control dels vents en la península antàrtica, afectant només el costat oest de la península per la relació entre La Niña, el seu oposat, i la Baixa de la Mar de Amundsen.
“Moltes altres variables poden jugar el seu paper en els resultats en les tendències del vent”, remarca Azorín, un dels autors del treball. “La península antàrtica és una regió molt complexa, on l'orografia abrupta fa que els processos locals tinguen un paper fonamental. La velocitat del vent en superfície també podria estar influenciada per canvis espacials en l'estructura del SAM, canvis en l'estabilitat atmosfèrica, la connexió amb ENSO, forçaments antropogènics i concentració de gasos d'efecte d'hivernacle o l'ozó estratosfèric, entre altres factors”, puntualitza.
Efectes sobre el clima antàrtic
La velocitat del vent en superfície és una variable del clima menys estudiada comparada amb la temperatura o la precipitació, però té importants implicacions, asseguren els investigadors. Els recents rècords de temperatura del nord-est de l'Antàrtida s'associen al vent, l'augment del qual incrementa l'efecte föhn (l'aire ascendix pel costat de sobrevent de les muntanyes, refredant-se i generant precipitació, i baixa pel costat oposat com a aire sec i càlid). Associat a este procés també es genera un desglaç de les plataformes de gel Larsen.
Així, les variacions en la velocitat del vent en superfície a la regió poden impactar també en les precipitacions en el costat oest de la península, en la quantitat i estabilitat del gel marí, al corrent Circumpolar Antàrtic o a la formació d'aigües profundes a l'Antàrtida, destaquen. A més del CIDE, en l'estudi participa personal investigador de l'Institut Pirinenc d'Ecologia (IPE-CSIC), la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).
L'estudi compta amb finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya, la Fundació BBVA i la Plataforma Temàtica Interdisciplinària Clima del CSIC (PTI+ CLIMA). Destaca a més la col·laboració de les diferents estacions a l'Antàrtida, en particular dels membres d'AEMET Antàrtida i de Manuel Bañón, responsable durant molts anys de l'estació meteorològica de la BAE Joan Carles I del CSIC.
Referència:
Miguel Andres-Martin, Cesar Azorin-Molina, Encarna Serrano, Sergi González-Herrero, Jose A. Guijarro, Shalenys Bedoya-Valestt, Eduardo Utrabo-Carazo, Sergio M. Vicente Serrano, Near-surface wind speed trends and variability over the Antarctic Peninsula, 1979–2022, Atmospheric Research, Volume 309, 2024, 107568, ISSN 0169-8095. DOI: https://doi.org/10.1016/j.atmosres.2024.107568
Comunicació CIDE
